Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llacera" dentro de todas las áreas temáticas
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arrodonidor de lloms, n m
- ca giralloms, n m sin. compl.
- ca llomera, n f sin. compl.
- ca tomballoms, n m sin. compl.
- es borneador, n m
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
Definición
Nota
- Amb el pal es fa pressió sobre la llomera, la qual es col·loca en un solc o un altre de l'arrodonidor de lloms segons la curvatura del llom del llibre.
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balç de calafat, n m
- ca volta de calafat, n f
- ca llaçada de calafat, n f sin. compl.
- ca nus de calafat, n m sin. compl.
- es balso de calafate
- es balso por chicote
- es nudo de calafate
- es silla de calafate
- fr chaise de calafat
- it nodo di calafato
- en double caulker's chair
- de Bootsmannsstuhl
<Transports > Transport marítim>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blada, n f
- ca rotaboc, n m sin. compl.
- ca arracader, n m alt. sin.
- ca auró, n m alt. sin.
- ca auró de fulla plana, n m alt. sin.
- ca blada de fulla gran, n f alt. sin.
- ca blasera, n f var. ling.
- ca oró, n m var. ling.
- nc Acer opalus Mill.
- nc Acer opulifolium Vill. var. ling.
<Botànica > aceràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blada, n f
- ca rotaboc, n m sin. compl.
- ca arracader, n m alt. sin.
- ca auró, n m alt. sin.
- ca auró de fulla plana, n m alt. sin.
- ca blada de fulla gran, n f alt. sin.
- ca blasera, n f var. ling.
- ca oró, n m var. ling.
- nc Acer opalus Mill.
- nc Acer opulifolium Vill. var. ling.
<Botànica > aceràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blavet de glacera, n m
- es poco brillo, n f
- fr argus gris-bleu, n m
- fr azuré des soldanelles, n m
- en arctic blue, n
- en Glandon blue, n
- nc Agriades glandon
<Zoologia > Insectes>
Definición
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ble de frare, n m
- ca blenera de frare, n f alt. sin.
- ca blens de frare, n m pl alt. sin.
- ca estepa blenera, n f alt. sin.
- ca estepa de bací, n f alt. sin.
- ca estepa blanera, n f var. ling.
- nc Phlomis italica L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
