Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llen��" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rapa de frare, n f
- ca cugot, n m sin. compl.
- ca frare, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca llengua de frare, n f sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca àrum, n m alt. sin.
- ca candeleta, n f alt. sin.
- ca caputxó de frare, n m alt. sin.
- ca cresol, n m alt. sin.
- ca cresola, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cresolet, n m alt. sin.
- ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
- ca cresolets, n m pl alt. sin.
- ca cresols, n m pl alt. sin.
- ca cugoti, n m alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragontina menor, n f alt. sin.
- ca escandalosa, n f alt. sin.
- ca frare bec, n m alt. sin.
- ca frare cugot, n m alt. sin.
- ca frare cugoti, n m alt. sin.
- ca frare llec, n m alt. sin.
- ca gresolera, n f alt. sin.
- ca gresolet, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa (fulla), n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca sarriassa menor, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca telèfon, n m alt. sin.
- ca arum, n m var. ling.
- ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
- ca cugotí, n m var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca frare cugotí, n m var. ling.
- ca llengo de frare, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
- nc Arum arisarum L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
Nota
- La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca volum de llenya, n m
- es volumen de leña, n m
- fr volume du bois, n m
- en stacked volume, n
<Enginyeria forestal>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca xai de Burgos al forn de llenya
- es cordero de Burgos al horno de leña
- fr agneau de Burgos au four de bois
- it agnello di Burgos cotto nel forno a legna
- en wood-fired baked lamb from Burgos
- de Lamm aus Burgos aus dem Holzofen
<Plats a la carta. Carn>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xenixell, n m
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cap d'ocell, n m sin. compl.
- ca flor d'onze mesos, n f sin. compl.
- ca herba conillera, n f sin. compl.
- ca herba de foc, n f sin. compl.
- ca herba de les cardines, n f sin. compl.
- ca herba pelada, n f sin. compl.
- ca morruts, n m pl sin. compl.
- ca senixó, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca bròquil bord, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca caps d'ocell, n m pl alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca conillera, n f alt. sin.
- ca engreixaconills, n m alt. sin.
- ca herba cana, n f alt. sin.
- ca herba cardina, n f alt. sin.
- ca herba de cardina, n f alt. sin.
- ca herba de cardines, n f alt. sin.
- ca herba de la cardina, n f alt. sin.
- ca herba gavatxa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca lletsó bord, n m alt. sin.
- ca lletsó de foc, n m alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca morro de conill, n m alt. sin.
- ca morrut, n m alt. sin.
- ca morruts de bou, n m pl alt. sin.
- ca puputs, n m pl/f pl alt. sin.
- ca vellesa, n f alt. sin.
- ca xenixells, n m pl alt. sin.
- ca card munjoni bord, n m var. ling.
- ca llensó de foc, n m var. ling.
- ca serixell, n m var. ling.
- ca xerixell, n m var. ling.
- ca xinxerinxó, n m var. ling.
- ca xinxirinxó, n m var. ling.
- ca xinxirinxons, n m pl var. ling.
- nc Senecio vulgaris L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni bord, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone, bundzone.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca xenixell, n m
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cap d'ocell, n m sin. compl.
- ca flor d'onze mesos, n f sin. compl.
- ca herba conillera, n f sin. compl.
- ca herba de foc, n f sin. compl.
- ca herba de les cardines, n f sin. compl.
- ca herba pelada, n f sin. compl.
- ca morruts, n m pl sin. compl.
- ca senixó, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca bròquil bord, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca caps d'ocell, n m pl alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca conillera, n f alt. sin.
- ca engreixaconills, n m alt. sin.
- ca herba cana, n f alt. sin.
- ca herba cardina, n f alt. sin.
- ca herba de cardina, n f alt. sin.
- ca herba de cardines, n f alt. sin.
- ca herba de la cardina, n f alt. sin.
- ca herba gavatxa, n f alt. sin.
- ca herba sana, n f alt. sin.
- ca herba-sana, n f alt. sin.
- ca lletsó bord, n m alt. sin.
- ca lletsó de foc, n m alt. sin.
- ca matafoc, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca morro de conill, n m alt. sin.
- ca morrut, n m alt. sin.
- ca morruts de bou, n m pl alt. sin.
- ca puputs, n m pl/f pl alt. sin.
- ca vellesa, n f alt. sin.
- ca xenixells, n m pl alt. sin.
- ca card munjoni bord, n m var. ling.
- ca llensó de foc, n m var. ling.
- ca serixell, n m var. ling.
- ca xerixell, n m var. ling.
- ca xinxerinxó, n m var. ling.
- ca xinxirinxó, n m var. ling.
- ca xinxirinxons, n m pl var. ling.
- nc Senecio vulgaris L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació card munjoni bord, munjoni és un nom alguerès provinent del sard mudzone, bundzone.
