Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "lli����" dentro de todas las áreas temáticas

lligament lateral intern lligament lateral intern

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic ofert pel TERMCAT per a la traducció catalana de l'obra següent:

International Classification of Diseases, 10th revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) [en línia]. [S.I.]: ICD10Data, 2015.
<http://www.icd0data.com>

  • ca  lligament lateral intern, n m
  • ca  LLI, n m sigla
  • es  ligamento colateral medial, n m
  • es  ligamento lateral interno, n m
  • es  LCM, n m sigla
  • es  LLI, n m sigla
  • en  medial collateral ligament, n
  • en  MCL, n sigla

<Classificació internacional de malalties: 10a revisió: modificació clínica > Terminologia > Anatomia>

malaltia dels cardadors del lli malaltia dels cardadors del lli

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  malaltia dels cardadors del lli
  • en  flax-dressers' disease

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>

maleïda maleïda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

rovell del lli rovell del lli

<Agricultura > Fitopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rovell del lli, n m

<Malalties de les plantes>

Definición
Infecció del lli i altres espècies del gènere Linum produïda pel fong uredinal Melampsora lini (Ehrenb.) Desm.
tortó de lli tortó de lli

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  tortó de lli, n m
  • es  torta de lino
  • fr  tourteau de lin
  • en  linseed cake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Tortó resultant de l'extracció de l'oli de la llavor del lli, que se subminstra als remugants adults pel seu alt contingut en proteïna i per ser refrescant i lleugerament laxant.
tortó de lli tortó de lli

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  tortó de lli, n m
  • es  torta de lino
  • fr  tourteau de lin
  • en  linseed cake

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Tortó resultant de l'extracció de l'oli de la llavor del lli, que se subminstra als remugants adults pel seu alt contingut en proteïna i per ser refrescant i lleugerament laxant.