Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agram, n m
ca agropir campestre, n m alt. sin.
ca embriaga, n f alt. sin.
ca gram, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llastó, n m var. ling.
nc Elymus pungens (Pers.) Melderis
nc Agropyrum pungens (Pers.) Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agram, n m
ca agropir campestre, n m alt. sin.
ca embriaga, n f alt. sin.
ca gram, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llastó, n m var. ling.
nc Elymus pungens (Pers.) Melderis
nc Agropyrum pungens (Pers.) Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró, n m
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca festuca, n f alt. sin.
ca festuca ovina, n f alt. sin.
ca gespet, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca segaliva, n f alt. sin.
ca aurú, n m var. ling.
ca llispet, n m var. ling.
ca xispet, n m var. ling.
nc Festuca ovina L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró, n m
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca festuca, n f alt. sin.
ca festuca ovina, n f alt. sin.
ca gespet, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca segaliva, n f alt. sin.
ca aurú, n m var. ling.
ca llispet, n m var. ling.
ca xispet, n m var. ling.
nc Festuca ovina L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró, n m
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca festuca de pedrusca, n f alt. sin.
ca festuca glacial, n f alt. sin.
ca gespet, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca segaliva, n f alt. sin.
ca aurú, n m var. ling.
ca llispet, n m var. ling.
ca xispet, n m var. ling.
nc Festuca glacialis Miégev.
nc Festuca ovina L. subsp. frigida Hack. var. glacialis Hack. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró, n m
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca festuca de pedrusca, n f alt. sin.
ca festuca glacial, n f alt. sin.
ca gespet, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca segaliva, n f alt. sin.
ca aurú, n m var. ling.
ca llispet, n m var. ling.
ca xispet, n m var. ling.
nc Festuca glacialis Miégev.
nc Festuca ovina L. subsp. frigida Hack. var. glacialis Hack. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacoreta ratllada, n f
ca bonítol, n m sin. compl.
ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
ca bonítol ratllat, n m sin. compl.
ca llistat, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca bonito, n m var. ling.
ca bonitol, n m var. ling.
ca bonyítol listado, n m var. ling.
nc Katauwonus pelamis
nc Euthynnus (Katsuwonus) pelamis var. ling.
nc Euthynnus pelamis var. ling.
nc Katsuwonus pelamis var. ling.
nc Katsuwonus pelamys var. ling.
nc Scomber Pelamis var. ling.
nc Thynnus pelamys var. ling.
nc Tynnus pelamys var. ling.
es bonito
es listado
fr bonite à ventre rayé
en skipjack tuna

<Peixos > Escòmbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacoreta ratllada, n f
ca bonítol, n m sin. compl.
ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
ca bonítol ratllat, n m sin. compl.
ca llistat, n m sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca bonito, n m var. ling.
ca bonitol, n m var. ling.
ca bonyítol listado, n m var. ling.
nc Katauwonus pelamis
nc Euthynnus (Katsuwonus) pelamis var. ling.
nc Euthynnus pelamis var. ling.
nc Katsuwonus pelamis var. ling.
nc Katsuwonus pelamys var. ling.
nc Scomber Pelamis var. ling.
nc Thynnus pelamys var. ling.
nc Tynnus pelamys var. ling.
es bonito
es listado
fr bonite à ventre rayé
en skipjack tuna

<Peixos > Escòmbrids>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "llista" dentro de todas las áreas temáticas

Nota

Nota