Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "música" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.
  • ca  alop, n m alt. sin.
  • ca  arnicó, n m alt. sin.
  • ca  esternudera, n f alt. sin.
  • ca  flor de tabac, n f alt. sin.
  • ca  herba capital, n f alt. sin.
  • ca  herba de cop, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'espant, n f alt. sin.
  • ca  tabac muscà, n m alt. sin.
  • ca  talpa, n f alt. sin.
  • ca  talpica, n f alt. sin.
  • ca  alep, n m var. ling.
  • ca  esternudadera, n f var. ling.
  • ca  tabaco de muntanya, n m var. ling.
  • ca  tabaco muscà, n m var. ling.
  • ca  tabaco salvatge, n m var. ling.
  • ca  talmica, n f var. ling.
  • nc  Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

àrnica àrnica

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.
  • ca  alop, n m alt. sin.
  • ca  arnicó, n m alt. sin.
  • ca  esternudera, n f alt. sin.
  • ca  flor de tabac, n f alt. sin.
  • ca  herba capital, n f alt. sin.
  • ca  herba de cop, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'espant, n f alt. sin.
  • ca  tabac muscà, n m alt. sin.
  • ca  talpa, n f alt. sin.
  • ca  talpica, n f alt. sin.
  • ca  alep, n m var. ling.
  • ca  esternudadera, n f var. ling.
  • ca  tabaco de muntanya, n m var. ling.
  • ca  tabaco muscà, n m var. ling.
  • ca  tabaco salvatge, n m var. ling.
  • ca  talmica, n f var. ling.
  • nc  Arnica montana L. subsp. montana

<Botànica > compostes / asteràcies>

acompanyament musical acompanyament musical

<01 Conceptes generals de l'esport>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  acompanyament musical, n m
  • es  acompañamiento musical
  • fr  accompagnement musical
  • en  musical accompaniment

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definición
Peça musical que marca el ritme d'execució de certs exercicis o figures de gimnàstica femenina, natació o patinatge artístic.
agrafia musical agrafia musical

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  agrafia musical, n f

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Definición
Impossibilitat d'escriure signes musicals.
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
amúsia sensorial amúsia sensorial

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amúsia sensorial, n f
  • ca  agnòsia musical, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>

Definición
Pèrdua de la capacitat de comprensió de les melodies o tons musicals que s'escolten (amúsia sensorial auditiva o sordesa musical) o bé de la facultat de llegir les notes del pentagrama (amúsia sensorial visual o alèxia musical).
anàlisi anàlisi

<Arts > Música > Anàlisi musical>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi, n f
  • ca  anàlisi musical, n f sin. compl.
  • es  análisis, n m
  • en  analysis, n

<Anàlisi musical>

Definición
Estudi global o parcial d'una o més obres que té per finalitat determinar els diversos elements de què estan constituïdes i el paper que tenen aquests en la seva estructura.

Nota

  • Exemple: La representació musical de determinades paraules del text pot observar-se especialment a l'ària per a tenor «Every valley shall be exalted». Per a una anàlisi completa d'aquest cor, vegeu Howard E.
bies músic bies músic

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bies músic, n m
  • es  bias músico
  • fr  bias musicien
  • en  black-and-white shrike-flycatcher
  • de  Haubenvanga
  • nc  Bias musicus

<36.044 Ocells > Passeriformes > Vàngids>

bies músic bies músic

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bies músic, n m
  • es  bias músico
  • fr  bias musicien
  • en  black-and-white shrike-flycatcher
  • de  Haubenvanga
  • nc  Bias musicus

<36.044 Ocells > Passeriformes > Vàngids>