Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "malifeta" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foixarda, n f
- ca cogullada, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca cossiada, n f sin. compl.
- ca fusellada, n f sin. compl.
- ca herba cociada, n f sin. compl.
- ca herba cociera, n f sin. compl.
- ca ullastró, n m sin. compl.
- ca alzineta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botó blau, n m alt. sin.
- ca cebollada, n f alt. sin.
- ca coroneta blava, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca globulària, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca murtereta, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca pixina, n f alt. sin.
- ca ullastrí, n m alt. sin.
- ca alivereta, n f var. ling.
- ca asauhullà, n f var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca cebollà, n f var. ling.
- ca cebullà, n f var. ling.
- ca cebullada, n f var. ling.
- ca cegullà, n f var. ling.
- ca cegullada, n f var. ling.
- ca cibullaga, n f var. ling.
- ca cociada, n f var. ling.
- ca cociaga, n f var. ling.
- ca çocollada, n f var. ling.
- ca cocullada, n f var. ling.
- ca cogullà, n f var. ling.
- ca cosiada, n f var. ling.
- ca crogullada, n f var. ling.
- ca crucillada, n f var. ling.
- ca cruixades, n f pl var. ling.
- ca cruixillada, n f var. ling.
- ca cruixillarda, n f var. ling.
- ca cruixillata, n f var. ling.
- ca cubellada, n f var. ling.
- ca cuixarda, n f var. ling.
- ca cursillada, n f var. ling.
- ca deullà, n f var. ling.
- ca deullaga, n f var. ling.
- ca deüllaga, n f var. ling.
- ca elivereta, n f var. ling.
- ca escociarda, n f var. ling.
- ca escocillaga, n f var. ling.
- ca escorcellada, n f var. ling.
- ca escorciada, n f var. ling.
- ca escorciaga, n f var. ling.
- ca escorciana, n f var. ling.
- ca escorciata, n f var. ling.
- ca escorcillada, n f var. ling.
- ca escorsiada, n f var. ling.
- ca escorsiata, n f var. ling.
- ca escorxata, n f var. ling.
- ca escotxarda, n f var. ling.
- ca escruciata, n f var. ling.
- ca escuciarda, n f var. ling.
- ca escuixarda, n f var. ling.
- ca escuixiarda, n f var. ling.
- ca escurciada, n f var. ling.
- ca escurcillada, n f var. ling.
- ca escurcillarda, n f var. ling.
- ca escutxarda, n f var. ling.
- ca fuixarda, n f var. ling.
- ca goixarda, n f var. ling.
- ca grossillada, n f var. ling.
- ca martereta, n f var. ling.
- ca oastró, n m var. ling.
- ca puxarda, n f var. ling.
- ca regollada, n f var. ling.
- ca sagullà, n f var. ling.
- ca sagullada, n f var. ling.
- ca sahullada, n f var. ling.
- ca saüja, n f var. ling.
- ca saüllà, n f var. ling.
- ca saullada, n f var. ling.
- ca segollada, n f var. ling.
- ca segullada, n f var. ling.
- ca sevillana, n f var. ling.
- ca socollada, n f var. ling.
- ca socolloada, n f var. ling.
- ca sogullà, n f var. ling.
- ca sucullada, n f var. ling.
- ca sullà, n f var. ling.
- nc Globularia alypum L.
<Botànica > globulariàcies>
Nota
- La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca formatgets, n m pl
- ca malva, n f alt. sin.
- ca malva crètica, n f alt. sin.
- ca malva de runa, n f alt. sin.
- ca malvacamí, n f alt. sin.
- ca malvera, n f alt. sin.
- ca malveta, n f alt. sin.
- ca malví, n m alt. sin.
- ca malvins (arrel), n m pl alt. sin.
- ca vauma, n f alt. sin.
- ca melví, n m var. ling.
- nc Lavatera cretica L.
<Botànica > malvàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca formatgets, n m pl
- ca malva, n f alt. sin.
- ca malva crètica, n f alt. sin.
- ca malva de runa, n f alt. sin.
- ca malvacamí, n f alt. sin.
- ca malvera, n f alt. sin.
- ca malveta, n f alt. sin.
- ca malví, n m alt. sin.
- ca malvins (arrel), n m pl alt. sin.
- ca vauma, n f alt. sin.
- ca melví, n m var. ling.
- nc Lavatera cretica L.
<Botànica > malvàcies>
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca funció manifesta, n f
- es función manifiesta
- en manifest function
<Antropologia>
Definición
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca funció manifesta, n f
- es función manifiesta
- en manifest function
<Sociologia>
Definición
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca funció manifesta, n f
- es función manifiesta, n f
- fr fonction manifeste, n f
- en manifest function, n
<Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions>
Definición
Nota
- El terme funció manifesta va ser encunyat pel sociòleg estatunidenc Robert K. Merton.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>
- ca hipermetropia manifesta, n f
- es hipermetropía manifiesta
- en manifest hyperopia
<Oftalmologia > Semiologia>
Definición
<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca hipermetropia manifesta, n f
<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>
