Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "malifeta" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • ca  alivereta, n f var. ling.
  • ca  asauhullà, n f var. ling.
  • ca  boja, n f var. ling.
  • ca  cebollà, n f var. ling.
  • ca  cebullà, n f var. ling.
  • ca  cebullada, n f var. ling.
  • ca  cegullà, n f var. ling.
  • ca  cegullada, n f var. ling.
  • ca  cibullaga, n f var. ling.
  • ca  cociada, n f var. ling.
  • ca  cociaga, n f var. ling.
  • ca  çocollada, n f var. ling.
  • ca  cocullada, n f var. ling.
  • ca  cogullà, n f var. ling.
  • ca  cosiada, n f var. ling.
  • ca  crogullada, n f var. ling.
  • ca  crucillada, n f var. ling.
  • ca  cruixades, n f pl var. ling.
  • ca  cruixillada, n f var. ling.
  • ca  cruixillarda, n f var. ling.
  • ca  cruixillata, n f var. ling.
  • ca  cubellada, n f var. ling.
  • ca  cuixarda, n f var. ling.
  • ca  cursillada, n f var. ling.
  • ca  deullà, n f var. ling.
  • ca  deullaga, n f var. ling.
  • ca  deüllaga, n f var. ling.
  • ca  elivereta, n f var. ling.
  • ca  escociarda, n f var. ling.
  • ca  escocillaga, n f var. ling.
  • ca  escorcellada, n f var. ling.
  • ca  escorciada, n f var. ling.
  • ca  escorciaga, n f var. ling.
  • ca  escorciana, n f var. ling.
  • ca  escorciata, n f var. ling.
  • ca  escorcillada, n f var. ling.
  • ca  escorsiada, n f var. ling.
  • ca  escorsiata, n f var. ling.
  • ca  escorxata, n f var. ling.
  • ca  escotxarda, n f var. ling.
  • ca  escruciata, n f var. ling.
  • ca  escuciarda, n f var. ling.
  • ca  escuixarda, n f var. ling.
  • ca  escuixiarda, n f var. ling.
  • ca  escurciada, n f var. ling.
  • ca  escurcillada, n f var. ling.
  • ca  escurcillarda, n f var. ling.
  • ca  escutxarda, n f var. ling.
  • ca  fuixarda, n f var. ling.
  • ca  goixarda, n f var. ling.
  • ca  grossillada, n f var. ling.
  • ca  martereta, n f var. ling.
  • ca  oastró, n m var. ling.
  • ca  puxarda, n f var. ling.
  • ca  regollada, n f var. ling.
  • ca  sagullà, n f var. ling.
  • ca  sagullada, n f var. ling.
  • ca  sahullada, n f var. ling.
  • ca  saüja, n f var. ling.
  • ca  saüllà, n f var. ling.
  • ca  saullada, n f var. ling.
  • ca  segollada, n f var. ling.
  • ca  segullada, n f var. ling.
  • ca  sevillana, n f var. ling.
  • ca  socollada, n f var. ling.
  • ca  socolloada, n f var. ling.
  • ca  sogullà, n f var. ling.
  • ca  sucullada, n f var. ling.
  • ca  sullà, n f var. ling.
  • nc  Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.
formatgets formatgets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva crètica, n f alt. sin.
  • ca  malva de runa, n f alt. sin.
  • ca  malvacamí, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malveta, n f alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  malvins (arrel), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  melví, n m var. ling.
  • nc  Lavatera cretica L.

<Botànica > malvàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva crètica, n f alt. sin.
  • ca  malva de runa, n f alt. sin.
  • ca  malvacamí, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malveta, n f alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  malvins (arrel), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  melví, n m var. ling.
  • nc  Lavatera cretica L.

<Botànica > malvàcies>

funció manifesta funció manifesta

<Ciències socials > Antropologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  funció manifesta, n f
  • es  función manifiesta
  • en  manifest function

<Antropologia>

Definición
Funció que és aparent tant per a l'observador com per als agents del fenomen estudiat.
funció manifesta funció manifesta

<Ciències socials > Sociologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  funció manifesta, n f
  • es  función manifiesta
  • en  manifest function

<Sociologia>

Definición
Funció compresa, coneguda i desitjada pels participants del sistema.
funció manifesta funció manifesta

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  funció manifesta, n f
  • es  función manifiesta, n f
  • fr  fonction manifeste, n f
  • en  manifest function, n

<Institucionalització > Tipus d'institucions. Funcions i disfuncions>

Definición
Funció social prevista i reconeguda pels membres del sistema social en el qual es produeix.

Nota

  • El terme funció manifesta va ser encunyat pel sociòleg estatunidenc Robert K. Merton.
herba de boligs herba de boligs

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
herba de boligs herba de boligs

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bolitx, n m var. ling.
  • ca  moixino bord, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
hipermetropia manifesta hipermetropia manifesta

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  hipermetropia manifesta, n f
  • es  hipermetropía manifiesta
  • en  manifest hyperopia

<Oftalmologia > Semiologia>

Definición
Hipermetropia que només pot ser corregida amb l'ús de lents convergents.
hipermetropia manifesta hipermetropia manifesta

<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hipermetropia manifesta, n f

<Malalties i síndromes>, <Oftalmologia>

Definición
Hipermetropia que solament es pot corregir amb l'ús de lents convergents.