Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "mare" dentro de todas las áreas temáticas
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca passatge, n m
- es pasaje
- fr prix de passage
- en fare
<Ports > Interrelacions port-ciutat>
Definición
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pastera, n f
- es amasadera
- es artesa
- es masera
- fr huche
- fr maie
- fr pastière
- fr pétrin
- en kneading trough
<Utillatge de cuina>
Definición
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca potestat parental, n f
- ca pàtria potestat, n f sin. compl.
- ca potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
- es patria potestad
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definición
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca potestat parental, n f
- ca pàtria potestat, n f sin. compl.
- ca potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
- es patria potestad
- es potestad del padre y de la madre
<Dret civil > Dret de família>
Definición
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca potestat parental, n f
- ca pàtria potestat, n f sin. compl.
- ca potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
- es patria potestad
- es potestad del padre y de la madre
<Serveis socials > Marc de referència > Principis i garanties>
Definición
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca potestat parental, n f
- ca pàtria potestat, n f sin. compl.
- ca potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
- es patria potestad
- es potestad del padre y de la madre
- es potestad parental
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Originàriament, la potestas era la direcció domèstica o la sobirania que el cap del grup, el paterfamilias, exercia sobre tots els membres. Era un poder absolut i despòtic, concebut a favor de qui l'exercia i de la cohesió del mateix grup. L'evolució posterior del dret romà, del dret comú i del dret modern han transformat, de la mateixa manera que la família patriarcal, el sentit de la potestat, que avui es considera una funció social i un conjunt de poders adreçats al compliment dels deures i de les obligacions que la llei imposa als progenitors. En aquest sentit, la potestat parental es concep com una institució bàsica de l'ordre sociofamiliar, del qual es desprèn la intransmissibilitat, la irrenunciabilitat i la imprescriptibilitat.
El dret civil de Catalunya regula la potestat parental en els articles 236-1 i següents de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya (CCCat), relatiu a la persona i la família. La potestat parental és la institució de protecció dels fills menors d'edat i no emancipats que s'origina a partir de la determinació de la filiació (art. 235-2.2 CCCat). Excepcionalment, la potestat pot subsistir després de la majoria d'edat si es prorroga o es rehabilita per causa d'incapacitació del fill (art. 236-1, 236-33 i 236-4 CCCat). El règim jurídic de la potestat en el dret català s'ha inspirat manifestament en el Codi civil espanyol (CC), malgrat que entre els dos textos hi ha divergències terminològiques, sistemàtiques i de contingut.
Pel que fa a la terminologia, el CCCat ha substituït la denominació potestat del pare i de la mare que establia la Llei 9/1998, del Codi de família, per la de potestat parental, que es considera més adequada atès que els dos progenitors comparteixen en pla d'igualtat les funcions de cura dels fills menors i dels fills incapacitats. No obstant això, el dret comparat prefereix el terme responsabilitat (p. ex., elterliche Sorge a Alemanya o parental responsibility al Regne Unit), perquè considera que descriu la posició jurídica dels pares millor que les expressions dret, potestat o autoritat. La denominació responsabilitat parental també és recomanada pel Consell d'Europa i s'empra habitualment en els tractats i els convenis internacionals relatius a la infància. En l'aspecte sistemàtic, el CCCat, a diferència del CC, ordena els tres blocs temàtics bàsics en la regulació de la potestat seguint l'esquema titularitat-exercici-contingut. Finalment, en l'àmbit substantiu, el dret català divergeix sobretot del dret espanyol en el fet d'assignar un paper més rellevant a l'autonomia privada en l'exercici de la potestat.
L'atribució de la potestat als progenitors arran de l'establiment de la filiació opera per llei, tant si la filiació és natural com adoptiva o derivada de l'aplicació de tècniques de reproducció assistida (art. 236-1 CCCat). Per norma general, la titularitat de la potestat va acompanyada del seu exercici i així, si la filiació ha quedat determinada respecte dels progenitors, la potestat és exercida pels dos conjuntament o per un amb el consentiment de l'altre (art. 236-8 i 236-9 CCCat). Aquesta regla, però, té diverses excepcions, que palesen la dissociabilitat entre la titularitat i l'exercici de la potestat. La dissociació es pot produir si un dels dos titulars de la potestat queda impedit per al seu exercici (art. 236-10 CCCat), si tots dos fan vida separada (art. 236-11 CCCat), si manifesten desacords reiterats en la presa de decisions relatives als fills (art. 236-13.2 CCCat) o, fins i tot, si l'autoritat judicial o administrativa els suspèn de l'exercici adoptant mesures de protecció o declarant el desemparament del fill. Quan l'exercici de la potestat és atribuït a un dels dos o distribuït entre ells, la part que el té ha d'informar l'altra part tan bon punt es produeixi algun fet rellevant en la cura del fill i en l'administració del seu patrimoni i, amb caràcter general, almenys cada tres mesos (art. 236-12 CCCat).
D'acord amb la configuració de la potestat establerta com una funció, aquesta implica l'exercici d'una legitimació a favor d'una tercera persona i, per tant, permet adoptar decisions que s'imposen en la persona sobre la qual s'exerceix la potestat. En vista de la constatació que no és possible preveure anticipadament totes les contingències amb què es poden trobar els pares i detallar normativament com han d'actuar en cada cas, la llei assumeix que els pares són les persones que estan en millor posició per a jutjar què és més beneficiós per als fills.
D'aquesta manera, la potestat atribueix a llurs titulars un seguit de poders i facultats (decidir on han de viure els fills, corregir-los d'una manera proporcionada, raonable i moderada, i administrar-ne el patrimoni) per tal de complir uns deures (tenir-ne cura, educar-los, tenir-los en companyia, alimentar-los i procurar-los una formació integral). La potestat també implica el deure d'informar i escoltar el fill.
Seguint un criteri estàndard en la legislació sobre els drets de la infància, aquests drets es reconeixen a favor dels fills en la mesura de llur capacitat natural i en tot cas a partir dels dotze anys. Aquest contingut afecta la relació tant en l'esfera personal com en la patrimonial. Malgrat que per norma general la potestat sobre els fills l'exerceixen conjuntament els dos progenitors o un d'ells amb el consentiment de l'altre, qualsevol dels dos pot fer els actes que, d'acord amb l'ús social o les circumstàncies familiars, és normal que dugui a terme un de sol, així com els actes urgents. En els actes d'administració ordinària i respecte a les terceres persones de bona fe, es pressuposa que un progenitor actua amb el consentiment de l'altre. En els actes d'administració extraordinària, és a dir, els que requereixen l'autorització judicial, tots dos progenitors han d'actuar conjuntament.
La potestat del pare i de la mare es basa en la inexcusabilitat, de manera que els pares han d'assumir les responsabilitats inherents a la potestat, sense que cap raó en justifiqui l'abandonament mentre la potestat no s'extingeixi. La potestat es caracteritza per la naturalesa personal de la funció que porta implícita, fet que comporta que quedi prohibit renunciar a les funcions de la potestat o cedir-les i, fins i tot, denegar-les sempre que es pretengui fer de manera global. Excepcionalment, els pares es poden excusar d'una de les obligacions més rellevants de la potestat: la guarda dels fills.
Les causes d'extinció de la potestat són la mort o la declaració de defunció d'ambdós progenitors o dels fills; l'adopció dels fills, llevat que ho siguin del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu en parella estable; l'emancipació o la majoria d'edat dels fills, i la declaració d'absència dels progenitors o dels fills (art. 236-32 CCCat).
La privació s'ha de decretar en un procés civil o penal i és efectiva des que la sentència que declari l'incompliment greu o reiterat dels deures inherents a la potestat esdevé ferma. La privació de la potestat és facultativa, la seva imposició és discrecional i sempre ha de tenir en compte l'interès del fill (art. 236-6 i 236-7 CCCat). La jurisprudència ha manifestat ocasionalment que la privació de la potestat s'esdevé per impossibilitat física i moral del seu exercici, sense aprofundir en si és voluntària o no. Aquesta orientació sincronitza amb la configuració de la pèrdua, la retirada o la decadència de la potestat com a mesura tuïtiva i no sancionadora.
Entre els actes que poden constituir un incompliment greu dels deures de la potestat, i que en produeixen la privació, s'hi inclouen els abusos sexuals, els maltractaments físics o psíquics i la violència familiar o masclista. Alhora, hi ha causa de privació de la potestat parental sobre el menor desemparat si els progenitors, sense un motiu suficient que ho justifiqui, no manifesten interès pel menor o incompleixen el règim de relacions personals durant sis mesos.
La declaració judicial d'incapacitat dels fills menors no emancipats comporta la pròrroga de la potestat del pare i de la mare quan els fills assoleixen la majoria d'edat, en els termes que resultin de la declaració (art. 236-33 CCCat). Així mateix, la declaració judicial d'incapacitat dels fills majors d'edat o emancipats, per norma general, comporta la rehabilitació de la potestat del pare i de la mare (art. 236-34 CCCat). Ara bé, en comptes d'acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat, l'autoritat judicial pot ordenar la constitució de tutela o curatela (art. 236-35 CCCat).
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca potestat parental, n f
- ca pàtria potestat, n f sin. compl.
- ca potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
- es patria potestad, n f
- es potestad del padre y de la madre, n f
- en parental authority, n
<03.Àmbits d'aplicació > 01.Mediació familiar>
Definición
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tara, n f
- es tara
- fr tare
- en tare
<Transport ferroviari>
Definición
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tara, n f
- es tara
- en tare
<Química > Química analítica>
Definición
<Transports > Manipulació de materials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 830:2008 Contenidors per al transport de mercaderies: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 830:1999).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 117 Contenidors i Caixes Mòbils per al Transport de Mercaderies, la secretaria del qual és a càrrec de la Fundació ICIL. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Fundació ICIL. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca tara, n f
- es tara
- fr tare
- en tare mass
- sbl T
- cod 5.3.2
<Contenidors>
Definición
Nota
- EXEMPLE Un contenidor refrigerat mecànicament, amb el seu equip de refrigeració instal·lat correctament i carregat de combustible.
- El terme tara és sinònim de massa i usat habitualment (bé que de manera incorrecta) com a pes.
