Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "maria" dentro de todas las áreas temáticas

menta pebrera menta pebrera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta pebrera, n f
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  menta piperita, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de lavanda, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana anglesa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana de pebre, n f alt. sin.
  • ca  herba sana romana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana tarongina, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta americana, n f alt. sin.
  • ca  menta anglesa, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta canyella, n f alt. sin.
  • ca  menta cultivada, n f alt. sin.
  • ca  menta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer licor, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la reina, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta dels caramels, n f alt. sin.
  • ca  menta dels moros, n f alt. sin.
  • ca  menta forta, n f alt. sin.
  • ca  menta francesa, n f alt. sin.
  • ca  menta sopera, n f alt. sin.
  • ca  menta xocolatera, n f alt. sin.
  • ca  palpalei, n m alt. sin.
  • ca  sàndal, n m alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  tarongina negra, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  herbassana de pebre, n f var. ling.
  • ca  herbassana inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta de pipermint, n f var. ling.
  • ca  menta inglesa, n f var. ling.
  • ca  menta piperina, n f var. ling.
  • ca  menta pipermina, n f var. ling.
  • ca  pampalei, n m var. ling.
  • ca  paupa-la-hi, n m var. ling.
  • ca  pipermint, n m/f var. ling.
  • ca  sàndul, n m var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×piperita L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. spicata subsp. spicata L. sin. compl.
  • nc  Mentha glabrata Vahl var. ling.
  • nc  Mentha nigricans Mill. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta piperita menta piperita

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  menta piperita, n f
  • ca  herba de Santa Maria, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  menta de faves, n f sin. compl.
  • ca  menta pebrera, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Espècie de menta (M. piperita) Extensament conreada i a vegades subespontània. És la menta per excèl·lència. Les fulles i les summitats florides, en infusió, han estat emprades per a estimular la gana, contra les afeccions de les vies respiratòries, les digestions feixugues, el meteorisme i els espasmes gastrointestinals, i també com a colagogues i colerètiques. En aplicació tòpica, la mateixa infusió també ha estat usada contra el mal de queixal, els dolors reumàtics i per a guarir ferides.
miosotis miosotis

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  nomoblidis, n m sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  ulls de l'Infant Jesús, n m pl sin. compl.
  • ca  ulls de Maria, n m pl sin. compl.
  • ca  enganyafadrins, n m alt. sin.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • nc  Myosotis L.

<Botànica > boraginàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  nomoblidis, n m sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  ulls de l'Infant Jesús, n m pl sin. compl.
  • ca  ulls de Maria, n m pl sin. compl.
  • ca  enganyafadrins, n m alt. sin.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • nc  Myosotis L.

<Botànica > boraginàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  miosotis intermèdia, n f alt. sin.
  • ca  nomoblidis de camp, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls de Maria, n m pl alt. sin.
  • nc  Myosotis arvensis (L.) Hill
  • nc  Myosotis intermedia Link var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis miosotis

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  miosotis intermèdia, n f alt. sin.
  • ca  nomoblidis de camp, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls de Maria, n m pl alt. sin.
  • nc  Myosotis arvensis (L.) Hill
  • nc  Myosotis intermedia Link var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

morella roquera morella roquera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

morella roquera morella roquera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  apegolosa, n f var. ling.
  • ca  cama roja, n f var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  grandella, n f var. ling.
  • ca  herba mollera, n f var. ling.
  • ca  maia, n f var. ling.
  • ca  merella, n f var. ling.
  • ca  molla roquera, n f var. ling.
  • ca  molla-roquera, n f var. ling.
  • ca  mollarosa, n f var. ling.
  • ca  mollaroses, n f pl var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • ca  mollera roquera, n f var. ling.
  • ca  mollerusa, n f var. ling.
  • ca  morella ruquera, n f var. ling.
  • ca  morera roquera, n f var. ling.
  • ca  mugeles, n f pl var. ling.
  • ca  mulleit, n m var. ling.
  • ca  mullell, n m var. ling.
  • ca  paletaria, n f var. ling.
  • ca  paparietaria, n f var. ling.
  • ca  paretanya, n f var. ling.
  • ca  paretària, n f var. ling.
  • ca  pariatària, n f var. ling.
  • ca  penetrari, n f var. ling.
  • ca  pigolosa, n f var. ling.
  • ca  rapa-morella, n f var. ling.
  • ca  roca morella, n f var. ling.
  • ca  roca morera, n f var. ling.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.
  • nc  Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Parietaria punctata Willd. var. ling.
  • nc  Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

paradella paradella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>