Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "menjar" dentro de todas las áreas temáticas
<Alimentació > Tendències alimentàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les tendències alimentàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/284>
- ca ecogastronomia, n f
- ca menjar lent, n m
- es comida lenta, n f
- es ecogastronomía, n f
- fr écogastronomie, n f
- it ecogastronomia, n f
- it slow food, n m
- en ecogastronomy, n
- en slow food, n
<Tendències alimentàries>
Definición
Nota
- L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les tendències alimentàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/284>
- ca ecogastronomia, n f
- ca menjar lent, n m
- es comida lenta, n f
- es ecogastronomía, n f
- fr écogastronomie, n f
- it ecogastronomia, n f
- it slow food, n m
- en ecogastronomy, n
- en slow food, n
<Tendències alimentàries>
Definición
Nota
- L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
<Alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ecogastronomia, n f
- ca menjar lent, n m
- es comida lenta, n f
- es ecogastronomía, n f
- fr écogastronomie, n f
- it ecogastronomia, n f
- it slow food, n m
- en ecogastronomy, n
- en slow food, n
<Alimentació>
Definición
Nota
- L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca ecogastronomia, n f
- ca menjar lent, n m
- es comida lenta, n f
- es ecogastronomía, n f
- fr écogastronomie, n f
- en ecogastronomy, n
- en slow food, n
- de Öko-Gastronomie, n f
- de Slow Food, n n
- de Slowfood, n n
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definición
Nota
- L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparreguera boscana, n f
- ca espàrec, n m alt. sin.
- ca espàrec silvestre, n m alt. sin.
- ca espàrecs, n m pl alt. sin.
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espareguera borda, n f alt. sin.
- ca espareguera boscana, n f alt. sin.
- ca espareguera de ca, n f alt. sin.
- ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
- ca espareguera fonollera, n f alt. sin.
- ca espareguera ruca, n f alt. sin.
- ca espareguera rucà, n f alt. sin.
- ca espareguera vera, n f alt. sin.
- ca espàrgol, n m alt. sin.
- ca espàrgol (turió), n m alt. sin.
- ca espargolera, n f alt. sin.
- ca espargolera de bosc, n f alt. sin.
- ca espàrgols, n m pl alt. sin.
- ca espàrrec, n m alt. sin.
- ca espàrrec (turió), n m alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca espàrrec boscà (turió), n m alt. sin.
- ca espàrrecs boscans, n m pl alt. sin.
- ca espàrrecs de bosc, n m pl alt. sin.
- ca espàrrecs de ca, n m pl alt. sin.
- ca espàrrecs de marge, n m pl alt. sin.
- ca esparreguera, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda basta, n f alt. sin.
- ca esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
- ca esparreguera de bosc, n f alt. sin.
- ca esparreguera de ca, n f alt. sin.
- ca esparreguera de garriga, n f alt. sin.
- ca esparreguera fonollera, n f alt. sin.
- ca esparreguera garriguenca, n f alt. sin.
- ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
- ca esparreguera ruca, n f alt. sin.
- ca esparreguera vera, n f alt. sin.
- ca tarreguera, n f alt. sin.
- ca aspàrgol, n m var. ling.
- ca asparraguera, n f var. ling.
- ca asparraguera borda basta, n f var. ling.
- ca asparraguera vera, n f var. ling.
- ca aspàrrec, n m var. ling.
- ca aspàrrec bord, n m var. ling.
- ca asparreguera, n f var. ling.
- ca espargo, n m var. ling.
- ca esparguera, n f var. ling.
- ca espargulera, n f var. ling.
- ca espàrguls, n m pl var. ling.
- ca esparraguera, n f var. ling.
- ca esparraguera boscana, n f var. ling.
- nc Asparagus acutifolius L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparreguera boscana, n f
- ca espàrec, n m alt. sin.
- ca espàrec silvestre, n m alt. sin.
- ca espàrecs, n m pl alt. sin.
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espareguera borda, n f alt. sin.
- ca espareguera boscana, n f alt. sin.
- ca espareguera de ca, n f alt. sin.
- ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
- ca espareguera fonollera, n f alt. sin.
- ca espareguera ruca, n f alt. sin.
- ca espareguera rucà, n f alt. sin.
- ca espareguera vera, n f alt. sin.
- ca espàrgol, n m alt. sin.
- ca espàrgol (turió), n m alt. sin.
- ca espargolera, n f alt. sin.
- ca espargolera de bosc, n f alt. sin.
- ca espàrgols, n m pl alt. sin.
- ca espàrrec, n m alt. sin.
- ca espàrrec (turió), n m alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca espàrrec boscà (turió), n m alt. sin.
- ca espàrrecs boscans, n m pl alt. sin.
- ca espàrrecs de bosc, n m pl alt. sin.
- ca espàrrecs de ca, n m pl alt. sin.
- ca espàrrecs de marge, n m pl alt. sin.
- ca esparreguera, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda basta, n f alt. sin.
- ca esparreguera d'ombra, n f alt. sin.
- ca esparreguera de bosc, n f alt. sin.
- ca esparreguera de ca, n f alt. sin.
- ca esparreguera de garriga, n f alt. sin.
- ca esparreguera fonollera, n f alt. sin.
- ca esparreguera garriguenca, n f alt. sin.
- ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
- ca esparreguera ruca, n f alt. sin.
- ca esparreguera vera, n f alt. sin.
- ca tarreguera, n f alt. sin.
- ca aspàrgol, n m var. ling.
- ca asparraguera, n f var. ling.
- ca asparraguera borda basta, n f var. ling.
- ca asparraguera vera, n f var. ling.
- ca aspàrrec, n m var. ling.
- ca aspàrrec bord, n m var. ling.
- ca asparreguera, n f var. ling.
- ca espargo, n m var. ling.
- ca esparguera, n f var. ling.
- ca espargulera, n f var. ling.
- ca espàrguls, n m pl var. ling.
- ca esparraguera, n f var. ling.
- ca esparraguera boscana, n f var. ling.
- nc Asparagus acutifolius L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparreguera marina, n f
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espareguera bona, n f alt. sin.
- ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
- ca espareguera marina, n f alt. sin.
- ca espareguera vera, n f alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca esparreguera, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda, n f alt. sin.
- ca esparreguera de marge, n f alt. sin.
- ca esparreguera de menjar, n f alt. sin.
- ca esparreguera de punxa, n f alt. sin.
- ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
- ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
- ca esparreguera vera, n f alt. sin.
- ca asparraguera, n f var. ling.
- ca asparraguera de marge, n f var. ling.
- ca asparreguera de punxa, n f var. ling.
- ca asparreguera punxosa, n f var. ling.
- nc Asparagus horridus L. in Murray
- nc Asparagus stipularis Forssk. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparreguera marina, n f
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espareguera bona, n f alt. sin.
- ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
- ca espareguera marina, n f alt. sin.
- ca espareguera vera, n f alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca esparreguera, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda, n f alt. sin.
- ca esparreguera de marge, n f alt. sin.
- ca esparreguera de menjar, n f alt. sin.
- ca esparreguera de punxa, n f alt. sin.
- ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
- ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
- ca esparreguera vera, n f alt. sin.
- ca asparraguera, n f var. ling.
- ca asparraguera de marge, n f var. ling.
- ca asparreguera de punxa, n f var. ling.
- ca asparreguera punxosa, n f var. ling.
- nc Asparagus horridus L. in Murray
- nc Asparagus stipularis Forssk. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca fetitxisme del menjar, n m
- ca sitofília, n f sin. compl.
- es sitofilia, n f
- fr sitophilie, n f
- en food fetish, n
- en food play, n
- en sitophilia, n
<Sexualitat i erotisme > Pràctiques sexuals>
Definición
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca fetitxisme del menjar, n m
- ca sitofília, n f sin. compl.
- es sitofilia, n f
- fr sitophilie, n f
- en food fetish, n
- en food play, n
- en sitophilia, n
<Sexualitat i erotisme > Pràctiques sexuals>
