Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "menjar" dentro de todas las áreas temáticas

fetitxisme del menjar fetitxisme del menjar

<Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fetitxisme del menjar, n m
  • ca  sitofília, n f
  • es  sitofilia, n f
  • fr  sitophilie, n f
  • en  food fetish, n
  • en  food play, n
  • en  sitophilia, n

<Antropologia > Sexualitat. Erotisme>

Definición
Fetitxisme en què s'utilitzen aliments per a obtenir o augmentar el plaer sexual.
jonc boval jonc boval

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.
  • nc  Holoschoenus vulgaris Link var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.
  • nc  Holoschoenus vulgaris Link var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar, v tr
  • ca  capturar, v tr sin. compl.
  • ca  menjar-se, v tr pron sin. compl.
  • ca  prendre, v tr sin. compl.
  • es  capturar
  • es  comerse
  • es  tomar
  • fr  prendre
  • en  capture, to
  • de  schlagen

<Esport > 22 Escacs>

Definición
Eliminar una peça contrària de l'escaquer amb una peça pròpia que es desplaça fins a la casella d'aquesta peça eliminada.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matar, v tr
  • ca  capturar, v tr sin. compl.
  • ca  menjar-se, v tr pron sin. compl.
  • ca  prendre, v tr sin. compl.
  • es  capturar
  • es  comerse
  • es  tomar
  • fr  prendre
  • en  capture, to
  • de  schlagen

<Esport > 22 Escacs>

Definición
Eliminar, una peça, una peça contrària de l'escaquer per mitjà d'un desplaçament fins a la casella ocupada per aquesta peça eliminada.
menjar blanc menjar blanc

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  menjar blanc
  • es  manjar blanco de almendras
  • fr  pudding blanc
  • it  budino bianco
  • en  white pudding
  • de  weißer Pudding

<Plats a la carta. Postres>

menjar blanc menjar blanc

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  menjar blanc, n m

<Festes de Menorca > Cuina>

Definición
Crema feta amb llet, farina de midó o d'arròs, sucre, llimona i canyella, que es deixa refredar i quallar, i forma part de la gastronomia pròpia de les festes de Menorca.
menjar d'Ewald menjar d'Ewald

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  menjar d'Ewald, n m
  • ca  menjar d'Ewald-Boas, n m sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definición
Menjar de prova per a l'estudi de la funció gàstrica; es compon de 60 g de pa i 250 g de te.
menjar de Boas menjar de Boas

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  menjar de Boas, n m

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definición
Menjar de prova, compost d'una cullerada de farina de civada feta bullir en un litre d'aigua fins que es redueix a mig litre.
menjar de Boyden menjar de Boyden

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  menjar de Boyden, n m

<Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definición
Menjar de prova per a l'estudi de la dinàmica de la vesícula biliar, compost de tres o quatre rovells d'ou, sucre i vi de Porto.