Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "merda" dentro de todas las áreas temáticas

bandera verda bandera verda

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

  • ca  bandera verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  drapeau vert
  • en  green flag

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definición
Bandera de color verd amb què un comissari de pista indica als pilots que la pista està lliure o bé que s'inicia una tanda d'entrenaments o una volta d'entrenament.
bandera verda bandera verda

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>

  • ca  bandera verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  drapeau vert
  • en  green flag

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Definición
Bandera de color verd amb què un comissari de pista indica als pilots que la pista està lliure o bé que s'inicia una tanda d'entrenaments o una volta d'entrenament.
bandera verda bandera verda

<15 Esports de motor>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bandera verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  drapeau vert
  • en  green flag

<Esport > 15 Esports de motor>

Definición
Bandera de color verd amb què un comissari de pista indica als pilots que la pista està lliure o bé que s'inicia una tanda d'entrenaments o una volta d'entrenament.
banderola verda banderola verda

<Esport > Ciclisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banderola verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  fanion vert
  • en  green flag

<Esport > Ciclisme>

Definición
Banderola de color verd que, en les curses de mig fons, indica a un corredor la primera amonestació, en les curses de persecució indica al corredor que ha sortit des del disc verd que ha fet el primer quilòmetre, i en carretera indica que el circuit queda obert o que els vehicles seguidors poden seguir els corredors escapats.
banderola verda banderola verda

<13 Ciclisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  banderola verda, n f
  • es  bandera verde
  • fr  fanion vert
  • en  green flag

<Esport > 13 Ciclisme>

Definición
Banderola de color verd que, en una cursa de mig fons, indica la primera amonestació a un corredor, en una persecució indica el primer quilòmetre al corredor que ha sortit des del disc verd i, en una cursa de carretera, indica que el circuit queda obert o que els vehicles seguidors poden avançar el grup en cas d'escapada.
bavosa verda bavosa verda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa verda, n f
  • ca  dormilega, n m sin. compl.
  • nc  Parablennius incognitus
  • fr  blennie diabolo
  • en  mystery blenny

<Peixos > Blènnids>

bavosa verda bavosa verda

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bavosa verda, n f
  • ca  dormilega, n m sin. compl.
  • nc  Parablennius incognitus
  • fr  blennie diabolo
  • en  mystery blenny

<Peixos > Blènnids>

bestiar porcí bestiar porcí

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bestiar porcí, n m
  • es  ganado de cerda
  • fr  cheptel porcin
  • en  pigs

<Ramaderia > Explotació animal>

Definición
Bestiar integrat per porcs.
cèrvia cèrvia

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cèrvia cèrvia

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>