Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "metre" dentro de todas las áreas temáticas
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mestre racional, n m
- es maestro racional
<Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Era l'autoritat principal de l'administració reial financera a Catalunya. Es tractava d'un antic oficial de la casa reial, reglamentat també el 1344, que s'ocupava succintament de la recaptació, de la custòdia i de l'administració de les rendes fiscals i altres ingressos públics. El mestre racional podia designar un lloctinent, i tenia oficials i personal auxiliar per a dur a terme les seves funcions, en estreta relació amb la Batllia General i la Tresoreria Reial.
El mestre racional o el seu lloctinent rebien i examinaven els comptes de totes les rendes cobrades i en gestió de cobrament, com també el resultat comptable del patrimoni reial a Catalunya. Així es controlava tota la gestió financera dels diferents oficials reials, començant pels batlles reials, i seguien successivament tots els altres oficials. Hi havia un termini de fins a quatre anys per a examinar els comptes; un cop passat aquest període, els funcionaris i oficials en qüestió quedaven alliberats de qualsevol responsabilitat. Un cop revisats els comptes, si hi havia alguna irregularitat, s'obria una enquesta (o expedient investigador); s'esbrinava o determinava qui era el responsable dels fets descoberts, i se seguia un procediment contradictori en què l'imputat es podia defensar. Si era procedent, es capturava l'oficial imputat i se li imposava la sanció més greu. Si la falta consistia en l'apropiació d'una suma de diners, d'entrada s'havia de retornar, i la sanció podia arribar a ser equivalent a quatre vegades el que s'havia defraudat.
El mestre racional tenia en tots els casos jurisdicció general separada i independent de l'autoritat judicial; existien fins a tres instàncies: a) primera instància, en què un cop s'havia tramitat l'expedient, el mestre racional o el seu lloctinent resolien el cas amb l'assessorament del batlle general; b) segona instància, en què l'imputat podia apel·lar la sentència anterior en una altra instància que constituïa el mateix mestre racional o el seu lloctinent, però ara resolia amb l'assessorament d'un oficial judicial de la l'Audiència Reial, i c) tercera instància d'apel·lació, que corresponia al rei i que aquest tenia delegada en un magistrat de l'Audiència Reial (que actuava com a oficial del mestre racional).
El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d'Aragó. El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya.
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metge, n m
- ca pamfont, n m sin. compl.
- ca pixota, n f sin. compl.
- ca pixota blanca, n f sin. compl.
- es doncella blanca
- es lorcha
- fr donselle
- en snake blenny
- nc Ophidion barbatum
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca metge, n m
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre dolç, n m sin. compl.
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca fura, n f sin. compl.
- ca mare del congre, n f sin. compl.
- ca matiner, n m sin. compl.
- ca pamfont, n m sin. compl.
- ca pixota, n f sin. compl.
- ca pixota blanca, n f sin. compl.
- ca congre dols, n m var. ling.
- ca cuch, n m var. ling.
- ca mara del congre, n f var. ling.
- ca panfont, n m var. ling.
- ca pixóta, n f var. ling.
- nc Ophidion barbatum
- nc Ophidium barbatum var. ling.
- es doncella blanca
- es lorcha
- es pez sable
- fr donselle
- fr donzelle
- en snake blenny
<Peixos > Ofídids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca metge, n m
- ca congre de sucre, n m sin. compl.
- ca congre dolç, n m sin. compl.
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca fura, n f sin. compl.
- ca mare del congre, n f sin. compl.
- ca matiner, n m sin. compl.
- ca pamfont, n m sin. compl.
- ca pixota, n f sin. compl.
- ca pixota blanca, n f sin. compl.
- ca congre dols, n m var. ling.
- ca cuch, n m var. ling.
- ca mara del congre, n f var. ling.
- ca panfont, n m var. ling.
- ca pixóta, n f var. ling.
- nc Ophidion barbatum
- nc Ophidium barbatum var. ling.
- es doncella blanca
- es lorcha
- es pez sable
- fr donselle
- fr donzelle
- en snake blenny
<Peixos > Ofídids>
<Esport > Esports de combat > Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metge | metge, metgessa, n m, f
- es médico
- fr docteur
- en doctor
<Esport > Esports de combat > Boxa>
Definición
<Esport > Esports de combat > Judo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metge | metge, metgessa, n m, f
- es médico
- fr médecin
- en doctor
<Esport > Esports de combat > Judo>
Definición
<Esport > Esports de combat > Lluita>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metge | metge, metgessa, n m, f
- es médico
- fr médecin
- en doctor
<Esport > Esports de combat > Lluita>
Definición
<Esport > Esports nàutics > Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metge | metge, metgessa, n m, f
- es médico
- fr médecin
- en doctor
<Esport > Esports nàutics > Rem>
Definición
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metge | metge, metgessa, n m, f
- es doctor
- es médico
- fr médecin
- en doctor
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
Definición
<Esport > Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>
- ca metge | metge, metgessa, n m, f
- es médico
- fr médecin
- en doctor
<Esport > Atletisme>