Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "minjar" dentro de todas las áreas temáticas

fintar fintar

<01 Conceptes generals de l'esport>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fintar, v tr
  • es  engañar
  • es  fintar
  • fr  faire semblant
  • fr  feinter
  • fr  tromper
  • en  dummy, to
  • en  feint, to

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definición
Executar davant d'un adversari un moviment amb un objectiu diferent del que aparenta per a treure profit de la seva reacció errònia.
garrofer del diable garrofer del diable

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer del diable, n m
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl.
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl.
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl.
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl.
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin.
  • ca  garrofer, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin.
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin.
  • ca  manpudolera, n f alt. sin.
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin.
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin.
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin.
  • ca  arbre monjat, n m var. ling.
  • ca  contera, n f var. ling.
  • ca  contera pudent, n f var. ling.
  • ca  contera pudenta, n f var. ling.
  • ca  jorva, n f var. ling.
  • nc  Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
garrofer del diable garrofer del diable

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer del diable, n m
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl.
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl.
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl.
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl.
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin.
  • ca  garrofer, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin.
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin.
  • ca  manpudolera, n f alt. sin.
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin.
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin.
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin.
  • ca  arbre monjat, n m var. ling.
  • ca  contera, n f var. ling.
  • ca  contera pudent, n f var. ling.
  • ca  contera pudenta, n f var. ling.
  • ca  jorva, n f var. ling.
  • nc  Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
gitano | gitana gitano | gitana

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gitano | gitana, n m, f
  • ca  rom | roma, n m, f
  • ca  zíngar | zíngara, n m, f
  • es  gitano | gitana, n m, f
  • es  romaní, n m, f
  • es  zíngaro | zíngara, n m, f
  • es  cíngaro | cíngara, n m, f var. ling.
  • fr  gitan | gitane, n m, f
  • fr  tzigane, n m, f
  • fr  tsigane, n m, f var. ling.
  • en  Gypsy, n
  • en  Rom, n
  • en  Romani, n
  • en  Romany, n var. ling.

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definición
Individu pertanyent a un poble format per grups nòmades que emigraren des de l'Índia antiga cap a Occident, especialment a Europa.
gitano -a gitano -a

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gitano -a, adj
  • ca  rom -a, adj
  • ca  zíngar -a, adj
  • es  gitano -na, adj
  • es  romaní, adj
  • es  zíngaro -ra, adj
  • es  cíngaro -ra, adj var. ling.
  • fr  tzigane, adj
  • fr  tsigane, adj var. ling.
  • en  Romani, adj
  • en  Romany, adj var. ling.

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definición
Relatiu o pertanyent als gitanos.
jonc boval jonc boval

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.
  • nc  Holoschoenus vulgaris Link var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonc boval, n m
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonc bord, n m alt. sin.
  • ca  jonc comú, n m alt. sin.
  • ca  jonc d'estores, n m alt. sin.
  • ca  jonc de jardiners, n m alt. sin.
  • ca  jonc de menjar, n m alt. sin.
  • ca  jonc negre, n m alt. sin.
  • ca  jonc tou, n m alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  joncs de ribera, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquera, n f alt. sin.
  • ca  jonques, n f pl alt. sin.
  • ca  jonquina, n f alt. sin.
  • ca  junc, n m alt. sin.
  • ca  junc boval, n m alt. sin.
  • ca  junços, n m pl alt. sin.
  • ca  juncs, n m pl alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • nc  Scirpus holoschoenus L.
  • nc  Scirpioides holoschoenus (L.) Soják sin. compl.
  • nc  Holoschoenus vulgaris Link var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

lineal lineal

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

  • ca  lineal, adj
  • es  lineal
  • fr  linéaire
  • en  linear
  • de  linear

<Videojocs > Creació>

Definición
Dit del joc en què el jugador disposa d'una única manera de resoldre les missions.
màquina de picar carn màquina de picar carn

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  màquina de picar carn, n f
  • es  picadora
  • en  mincer
  • en  mincing machine

<Utillatge de cuina>

Definición
Aparell per a capolar carn.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  manar, v tr
  • es  mandar, v tr
  • fr  commander, v tr
  • fr  ordonner, v tr
  • en  command, to, v tr
  • en  order, to, v tr
  • de  bestellen, v tr
  • de  steuern, v tr

<Enginyeria>