Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "missiva" dentro de todas las áreas temáticas

cap de missió especial cap de missió especial

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cap de missió especial, n m, f
  • es  jefe de misión especial
  • fr  chef de mission spéciale
  • en  head of special mission

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definición
Persona que és al capdavant d'una missió especial.
cap de missió permanent cap de missió permanent

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cap de missió permanent, n m, f
  • es  jefe de misión permanente
  • fr  chef de mission permanente
  • en  head of permanent mission

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definición
Persona que és al capdavant d'una missió permanent.
capacitat tèrmica màssica capacitat tèrmica màssica

<Energia > Energia solar>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capacitat tèrmica màssica, n f
  • es  capacidad calorífica másica
  • fr  capacité calorifique massique

<Energia solar>

Definición
Quantitat de calor necessària per augmentar en un grau la temperatura d'una massa determinada d'un cos.
carta d'encàrrec carta d'encàrrec

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  carta d'encàrrec, n f
  • es  carta de encargo
  • fr  lettre de mission
  • en  engagement letter

<Auditoria i comptabilitat > Auditoria > Metodologia i tècniques>

casa passiva casa passiva

<Construcció / Ecologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  casa passiva, n f
  • es  casa pasiva
  • fr  habitat passif
  • en  passive house

<Construcció / Ecologia>

Definición
Construcció en què s'usen els recursos de l'arquitectura bioclimàtica i que complix uns estàndards rigorosos d'eficiència energètica, a fi de reduir al màxim la petjada ecològica de l'edifici.
classe passiva classe passiva

<Política. Sociologia. Antropologia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  classe passiva, n f
  • es  clase pasiva
  • en  rentier class

<Política. Sociologia. Antropologia>

classe passiva classe passiva

<Dret laboral i de la seguretat social>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  classe passiva, n f
  • es  clase pasiva, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

clavell de paper clavell de paper

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavell de paper, n m
  • ca  rosa mística, n f sin. compl.
  • ca  zínnia, n f sin. compl.
  • ca  clavell de moro, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de paper, n f alt. sin.
  • ca  clavells de paper, n m pl alt. sin.
  • ca  targetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Zinnia elegans Jacq.

<Botànica > compostes / asteràcies>

clavell de paper clavell de paper

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavell de paper, n m
  • ca  rosa mística, n f sin. compl.
  • ca  zínnia, n f sin. compl.
  • ca  clavell de moro, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de paper, n f alt. sin.
  • ca  clavells de paper, n m pl alt. sin.
  • ca  targetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Zinnia elegans Jacq.

<Botànica > compostes / asteràcies>

congestió passiva congestió passiva

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  congestió passiva, n f
  • ca  congestió venosa, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definición
Congestió que es produeix per dificultat en la sortida de la sang d'una part.