Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "mollesa" dentro de todas las áreas temáticas
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado menut, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
- ca llenguado xic, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca palaí xic, n m sin. compl.
- ca pelaí, n m sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca galeta, n f var. ling.
- ca galleta, n f var. ling.
- ca palai xic, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Buglossidium luteum
- nc Buglossidum luteum var. ling.
- nc Microchirus luteus var. ling.
- nc Solea lutea var. ling.
- es lenguado
- es platija
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
<Peixos > Soleids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llenguado menut, n m
- ca golleta, n f sin. compl.
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
- ca llenguado xic, n m sin. compl.
- ca palaí, n m sin. compl.
- ca palaí [petit], n m sin. compl.
- ca palaí xic, n m sin. compl.
- ca pelaí, n m sin. compl.
- ca pelut, n m sin. compl.
- ca galeta, n f var. ling.
- ca galleta, n f var. ling.
- ca palai xic, n m var. ling.
- ca pelayí [petit], n m var. ling.
- nc Buglossidium luteum
- nc Buglossidum luteum var. ling.
- nc Microchirus luteus var. ling.
- nc Solea lutea var. ling.
- es lenguado
- es platija
- es tambor
- fr petite sole jaune
- en solenette
<Peixos > Soleids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llenguado pelut, n m
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- es golleta
- fr sole-perdrix commune
- en thickback sole
- nc Microchirus variegatus
<Peixos>
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca lletó, n m
- es lechecilla
- es molleja
- fr ris
- en gizzard
- en sweetbread
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca lletó, n m
- es lechecilla
- es molleja
- fr ris
- en gizzard
- en sweetbread
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definición
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca lletons de vedella
- es mollejas de ternera
- fr ris de veau
- it animelle di vitello
- en veal sweetbreads
- de Kalbsbries
<Plats a la carta. Carn>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca lletons de xai amb reducció de moscatell
- es mollejas de cordero con reducción de moscatel
- fr ris d'agneau à la réduction de muscat
- it animelle d'agnello con riduzione di moscato
- en lamb sweetbreads with a muscatel reduction
- de Lammbries mit Muskatellerreduktion
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca lletons de xai saltats amb bolets i pebrots
- es mollejas de cordero salteadas con setas y pimientos
- fr ris d'agneau sautés aux champignons et aux poivrons
- it animelle d'agnello saltate con funghi e peperoni
- en sautéed lamb sweetbreads with mushrooms and peppers
- de Lammbries mit Pilzen und Paprikaschoten in der Pfanne gebraten
<Plats a la carta. Carn>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa llobarrera, n f
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabuda, n f sin. compl.
- ca cap d'ase, n m sin. compl.
- ca cap planer, n m sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa petroliera, n f sin. compl.
- ca llissa taverner, n f sin. compl.
- ca llissa testona, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera llobarrera, n f sin. compl.
- ca llíssera testona, n f sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca mújola, n f sin. compl.
- ca retallat [jove], n m sin. compl.
- ca taverner, n m sin. compl.
- ca billa, n f var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca cap gros, n m var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap plané, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca lisa, n f var. ling.
- ca lliça cabuda, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa de cap gros, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera, n f var. ling.
- ca llísera, n f var. ling.
- ca llissa llubarrera, n f var. ling.
- ca llissa petrolera, n f var. ling.
- ca llissa tastona, n f var. ling.
- ca llissara llubarrera, n f var. ling.
- ca llíssera tastona, n f var. ling.
- ca maxón, n m var. ling.
- ca muiol, n m var. ling.
- ca muixol, n m var. ling.
- ca mujil, n m var. ling.
- ca mujol, n m var. ling.
- ca mujol blanco, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sando, n m var. ling.
- ca taberner, n m var. ling.
- ca trilla, n f var. ling.
- nc Mugil cephalus
- nc Mugil cephalus cephalus var. ling.
- es budión
- es cabezuda
- es capitón
- es liza
- es matajudío
- es múgil
- es múgil común
- es mujín
- es mujol
- es mújol
- es pardete
- es róbalo
- fr carido
- fr muge cabot
- fr muge cephale
- fr mulet à grosse tete
- fr mulet cabot
- pt kabo
- pt moetchu
- pt testoe
- en flathead grey mullet
- en grey mullet
<Peixos > Mugílids>
Nota
-
Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
Denominació: (codi obra) localitats
cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
cap-plá: (RPCE3) Menorca
llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
llissa: (3037) Cambrils, Palamós
llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
llissa de cap gros: (DCVB-E) València
llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
llissa petrolera: (3037) Roses
llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
llissa: (FAUNAICT) Menorca
llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
llíssera: (3037) Vilanova
mújol: (AGUILO) Mallorca, València
mújol: (DCVB-E) Balears
retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
taberner: (FAUNAICT) Menorca
taverner: (DCVB-E) Maó
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa llobarrera, n f
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabuda, n f sin. compl.
- ca cap d'ase, n m sin. compl.
- ca cap planer, n m sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa petroliera, n f sin. compl.
- ca llissa taverner, n f sin. compl.
- ca llissa testona, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera llobarrera, n f sin. compl.
- ca llíssera testona, n f sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mújol, n m sin. compl.
- ca mújola, n f sin. compl.
- ca retallat [jove], n m sin. compl.
- ca taverner, n m sin. compl.
- ca billa, n f var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca cap gros, n m var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap plané, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca lisa, n f var. ling.
- ca lliça cabuda, n f var. ling.
- ca llisa, n f var. ling.
- ca llisa de cap gros, n f var. ling.
- ca llisa llobarrera, n f var. ling.
- ca llisera, n f var. ling.
- ca llísera, n f var. ling.
- ca llissa llubarrera, n f var. ling.
- ca llissa petrolera, n f var. ling.
- ca llissa tastona, n f var. ling.
- ca llissara llubarrera, n f var. ling.
- ca llíssera tastona, n f var. ling.
- ca maxón, n m var. ling.
- ca muiol, n m var. ling.
- ca muixol, n m var. ling.
- ca mujil, n m var. ling.
- ca mujol, n m var. ling.
- ca mujol blanco, n m var. ling.
- ca róbalo, n m var. ling.
- ca sando, n m var. ling.
- ca taberner, n m var. ling.
- ca trilla, n f var. ling.
- nc Mugil cephalus
- nc Mugil cephalus cephalus var. ling.
- es budión
- es cabezuda
- es capitón
- es liza
- es matajudío
- es múgil
- es múgil común
- es mujín
- es mujol
- es mújol
- es pardete
- es róbalo
- fr carido
- fr muge cabot
- fr muge cephale
- fr mulet à grosse tete
- fr mulet cabot
- pt kabo
- pt moetchu
- pt testoe
- en flathead grey mullet
- en grey mullet
<Peixos > Mugílids>
Nota
-
Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
Denominació: (codi obra) localitats
cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
cap-plá: (RPCE3) Menorca
llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
llissa: (3037) Cambrils, Palamós
llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
llissa de cap gros: (DCVB-E) València
llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
llissa petrolera: (3037) Roses
llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
llissa: (FAUNAICT) Menorca
llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
llíssera: (3037) Vilanova
mújol: (AGUILO) Mallorca, València
mújol: (DCVB-E) Balears
retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
taberner: (FAUNAICT) Menorca
taverner: (DCVB-E) Maó
