Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "narcosi" dentro de todas las áreas temáticas
<Anatomia > Histologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca element sarcós, n m
<Anatomia > Histologia>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grandalla, n f
- ca satalia, n f sin. compl.
- ca corpus, n m alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca jonquillos, n m pl alt. sin.
- ca lliri blanc, n m alt. sin.
- ca lliri de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lliris, n m pl alt. sin.
- ca lliris blancs, n m pl alt. sin.
- ca menines, n f pl alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca narcís dels poetes, n m alt. sin.
- ca narcisos, n m pl alt. sin.
- ca polit, n m alt. sin.
- ca satalies, n f pl alt. sin.
- ca gandalla, n f var. ling.
- ca guernalda, n f var. ling.
- nc Narcissus poeticus L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grandalla, n f
- ca satalia, n f sin. compl.
- ca corpus, n m alt. sin.
- ca jonquill, n m alt. sin.
- ca jonquillos, n m pl alt. sin.
- ca lliri blanc, n m alt. sin.
- ca lliri de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lliris, n m pl alt. sin.
- ca lliris blancs, n m pl alt. sin.
- ca menines, n f pl alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca narcís dels poetes, n m alt. sin.
- ca narcisos, n m pl alt. sin.
- ca polit, n m alt. sin.
- ca satalies, n f pl alt. sin.
- ca gandalla, n f var. ling.
- ca guernalda, n f var. ling.
- nc Narcissus poeticus L.
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca limònium, n m
- ca limònium nan, n m alt. sin.
- ca saladines, n f pl alt. sin.
- ca violetes de la mar, n f pl alt. sin.
- nc Limonium caprariense (Font Quer et Marcos) Pignatti
- nc Limonium ebusitanum (Font Quer) Font Quer sin. compl.
- nc Limonium inarimense (Guss.) Pignatti subsp. ebusitanum (Font Quer) Pignatti sin. compl.
- nc Limonium minutum subsp. caprariense Font Quer et Marcos sin. compl.
- nc Statice minuta auct. balear., non L. var. ling.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca limònium, n m
- ca limònium nan, n m alt. sin.
- ca saladines, n f pl alt. sin.
- ca violetes de la mar, n f pl alt. sin.
- nc Limonium caprariense (Font Quer et Marcos) Pignatti
- nc Limonium ebusitanum (Font Quer) Font Quer sin. compl.
- nc Limonium inarimense (Guss.) Pignatti subsp. ebusitanum (Font Quer) Pignatti sin. compl.
- nc Limonium minutum subsp. caprariense Font Quer et Marcos sin. compl.
- nc Statice minuta auct. balear., non L. var. ling.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri de mar, n m
- ca lliri de platja, n m sin. compl.
- ca lliri de Santa Cristina, n m sin. compl.
- ca assutzena, n f alt. sin.
- ca assutzena blanca, n f alt. sin.
- ca assutzena d'arena, n f alt. sin.
- ca assutzena d'arenal, n f alt. sin.
- ca assutzena d'areny, n f alt. sin.
- ca assutzena de mar, n f alt. sin.
- ca assutzena marina, n f alt. sin.
- ca ceba marina, n f alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri blanc de marines, n m alt. sin.
- ca lliri d'arena, n m alt. sin.
- ca lliri d'arenal, n m alt. sin.
- ca lliri de Canet, n m alt. sin.
- ca lliri de marines, n m alt. sin.
- ca lliri del marell, n m alt. sin.
- ca lliri marí, n m alt. sin.
- ca nadala de mar, n f alt. sin.
- ca nadala marina, n f alt. sin.
- ca nadaleta de mar, n f alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca narcís de mar, n m alt. sin.
- ca nard coronat, n m alt. sin.
- nc Pancratium maritimum L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lliri de mar, n m
- ca lliri de platja, n m sin. compl.
- ca lliri de Santa Cristina, n m sin. compl.
- ca assutzena, n f alt. sin.
- ca assutzena blanca, n f alt. sin.
- ca assutzena d'arena, n f alt. sin.
- ca assutzena d'arenal, n f alt. sin.
- ca assutzena d'areny, n f alt. sin.
- ca assutzena de mar, n f alt. sin.
- ca assutzena marina, n f alt. sin.
- ca ceba marina, n f alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri blanc de marines, n m alt. sin.
- ca lliri d'arena, n m alt. sin.
- ca lliri d'arenal, n m alt. sin.
- ca lliri de Canet, n m alt. sin.
- ca lliri de marines, n m alt. sin.
- ca lliri del marell, n m alt. sin.
- ca lliri marí, n m alt. sin.
- ca nadala de mar, n f alt. sin.
- ca nadala marina, n f alt. sin.
- ca nadaleta de mar, n f alt. sin.
- ca narcís, n m alt. sin.
- ca narcís de mar, n m alt. sin.
- ca nard coronat, n m alt. sin.
- nc Pancratium maritimum L.
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marcòlic, n m
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolva, n f sin. compl.
- ca lliri morat, n m sin. compl.
- ca assutzena de prat, n f alt. sin.
- ca consolda vermella, n f alt. sin.
- ca herba de nuar l'os, n f alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri blau, n m alt. sin.
- ca lliri de bosc, n m alt. sin.
- ca marcòlic vermell, n m alt. sin.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca consolta vermella, n f var. ling.
- ca macori, n m var. ling.
- ca macorí, n m var. ling.
- ca marcori, n m var. ling.
- ca marcoris, n m var. ling.
- ca marcorís, n m var. ling.
- ca mariòlic, n m var. ling.
- nc Lilium martagon L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca marcòlic, n m
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolva, n f sin. compl.
- ca lliri morat, n m sin. compl.
- ca assutzena de prat, n f alt. sin.
- ca consolda vermella, n f alt. sin.
- ca herba de nuar l'os, n f alt. sin.
- ca lliri, n m alt. sin.
- ca lliri blau, n m alt. sin.
- ca lliri de bosc, n m alt. sin.
- ca marcòlic vermell, n m alt. sin.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca consolta vermella, n f var. ling.
- ca macori, n m var. ling.
- ca macorí, n m var. ling.
- ca marcori, n m var. ling.
- ca marcoris, n m var. ling.
- ca marcorís, n m var. ling.
- ca mariòlic, n m var. ling.
- nc Lilium martagon L.
<Botànica > liliàcies>
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mosaic del narcís, n m
<Malalties de les plantes>
