Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "nineta" dentro de todas las áreas temáticas

civeta civeta

<Zoologia > Mamífers>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  civeta, n f
  • ca  civeta africana, n f
  • es  civeta africana
  • fr  civette d'Afrique
  • en  African civet
  • nc  Civettictis civetta
  • nc  Viverra civetta

<Zoologia > Mamífers>

Definición
Mamífer carnívor rosegador de la família dels vivèrrids, d'1 metre de llarg, gris amb ratlles i pics negres, del qual s'obté l'algàlia.
civeta civeta

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  civeta, n f
  • ca  gat d'algàlia, n m sin. compl.
  • oc  civeta, n f
  • es  civeta, n f
  • es  gato de algalia, n m
  • fr  civette, n f
  • gl  civeta, n f
  • gl  gato de algaria, n m
  • pt  civeta, n f
  • ptPT  gato-de-algália, n m
  • en  civet, n
  • nl  civet, n
  • nl  civetkat, n
  • eu  zibeta, n
  • ar  قط الزباد
  • nc  Viverra civetta

<Etiopatogènia>

Definición
Mamífer de la família dels vivèrrids, més gran que el gat domèstic, de color grisenc amb faixes negres, que té una rastellera de pèls eriçables a voluntat de l'animal damunt l'esquena i una glàndula que segrega almesc.

Nota

  • S'ha apuntat que les civetes podrien ser un hoste intermediari en la transmissió del SARS-CoV-2 de les ratapinyades als humans.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coniells, n m pl
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta càndia, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • nc  Genista monspessulana (L.) Johnson
  • nc  Cytisus monspessulanus L. sin. compl.
  • nc  Teline monspessulana (L.) K. Koch sin. compl.
  • nc  Genista candicans L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

coniells coniells

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coniells, n m pl
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta càndia, n f alt. sin.
  • ca  ginesta de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • nc  Genista monspessulana (L.) Johnson
  • nc  Cytisus monspessulanus L. sin. compl.
  • nc  Teline monspessulana (L.) K. Koch sin. compl.
  • nc  Genista candicans L. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

consolva consolva

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolva, n f
  • ca  maimorrà, n m sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  nualós, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  barba de Júpiter, n f alt. sin.
  • ca  cebes, n f pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolda major, n f alt. sin.
  • ca  consolda petita, n f alt. sin.
  • ca  consolva d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  consolva de roca, n f alt. sin.
  • ca  consolva de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f alt. sin.
  • ca  consolves, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  matafoc comú, n m alt. sin.
  • ca  matafoc de teulada, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  orellana, n f alt. sin.
  • ca  orellana de paret, n f alt. sin.
  • ca  orellina, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinya de foc, n f alt. sin.
  • ca  pinyes de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  puntera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  aurellana, n f var. ling.
  • ca  aurellana de paret, n f var. ling.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  matifoc, n m var. ling.
  • ca  raïms de sapo, n m pl var. ling.
  • nc  Sempervivum tectorum L.
  • nc  Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
  • nc  Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolva, n f
  • ca  maimorrà, n m sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  nualós, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  apagafocs, n m alt. sin.
  • ca  barba de Júpiter, n f alt. sin.
  • ca  cebes, n f pl alt. sin.
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolda major, n f alt. sin.
  • ca  consolda petita, n f alt. sin.
  • ca  consolva d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  consolva de roca, n f alt. sin.
  • ca  consolva de teulada, n f alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f alt. sin.
  • ca  consolves, n f pl alt. sin.
  • ca  foc, n m alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  herba sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  matafoc comú, n m alt. sin.
  • ca  matafoc de teulada, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  orellana, n f alt. sin.
  • ca  orellana de paret, n f alt. sin.
  • ca  orellina, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  pinya de foc, n f alt. sin.
  • ca  pinyes de foc, n f pl alt. sin.
  • ca  puntera, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  aurellana, n f var. ling.
  • ca  aurellana de paret, n f var. ling.
  • ca  consolta, n f var. ling.
  • ca  matifoc, n m var. ling.
  • ca  raïms de sapo, n m pl var. ling.
  • nc  Sempervivum tectorum L.
  • nc  Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
  • nc  Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
coralets coralets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coralets, n m pl
  • ca  espinavineta, n f sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  barça marina, n f alt. sin.
  • ca  bèrberis, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  jonc marí, n m alt. sin.
  • ca  sopetes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  barsa marina, n f var. ling.
  • ca  bérberos, n m var. ling.
  • ca  espina vineta, n f var. ling.
  • nc  Berberis vulgaris L.

<Botànica > berberidàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coralets, n m pl
  • ca  espinavineta, n f sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  barça marina, n f alt. sin.
  • ca  bèrberis, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  jonc marí, n m alt. sin.
  • ca  sopetes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  barsa marina, n f var. ling.
  • ca  bérberos, n m var. ling.
  • ca  espina vineta, n f var. ling.
  • nc  Berberis vulgaris L.

<Botànica > berberidàcies>

crespinell gros crespinell gros

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell gros, n m
  • ca  arròs bord, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  pa de moixó, n m sin. compl.
  • ca  pa de pastor, n m sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyons de rata, n m pl sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  call de moix, n m alt. sin.
  • ca  carn de marge, n f alt. sin.
  • ca  crespell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella, n f alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc de teulat, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gallina, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor bo, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pobre, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmots, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crispinell, n m var. ling.
  • ca  crispinilla, n f var. ling.
  • ca  crospinell, n m var. ling.
  • ca  cruspinell, n m var. ling.
  • ca  gapinell, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raimots, n m var. ling.
  • ca  rimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  • nc  Sedum altissimum Poir. var. ling.
  • nc  Sedum nicaeense All. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell gros crespinell gros

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell gros, n m
  • ca  arròs bord, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  pa de moixó, n m sin. compl.
  • ca  pa de pastor, n m sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyons de rata, n m pl sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  call de moix, n m alt. sin.
  • ca  carn de marge, n f alt. sin.
  • ca  crespell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella, n f alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc de teulat, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gallina, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor bo, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pobre, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmots, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crispinell, n m var. ling.
  • ca  crispinilla, n f var. ling.
  • ca  crospinell, n m var. ling.
  • ca  cruspinell, n m var. ling.
  • ca  gapinell, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raimots, n m var. ling.
  • ca  rimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  • nc  Sedum altissimum Poir. var. ling.
  • nc  Sedum nicaeense All. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.