Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "nostre" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mèlia, n f
  • ca  metzines, n f pl sin. compl.
  • ca  rosarier, n m sin. compl.
  • ca  arbre de sabonetes, n m alt. sin.
  • ca  arbre sant, n m alt. sin.
  • ca  azedarac, n m alt. sin.
  • ca  cínamom, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  lilà de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  metziner, n m alt. sin.
  • ca  parenostre, n m alt. sin.
  • ca  xuclamoro, n m alt. sin.
  • ca  amèlia, n f var. ling.
  • ca  cinamom, n m var. ling.
  • ca  cinamomus, n m var. ling.
  • ca  cinamon, n m var. ling.
  • ca  pare nostre, n m var. ling.
  • ca  parenostro, n m var. ling.
  • ca  xucla moro, n m var. ling.
  • nc  Melia azedarach L.

<Botànica > meliàcies>

pèl de farigola pèl de farigola

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de farigola, n m
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  barbes de farigola, n f pl alt. sin.
  • ca  barbes de romaní, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell, n m alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  cabell de farigola, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  cabell de romaní, n m alt. sin.
  • ca  cabell de tomaní, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de monja, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  cabellet, n m alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
  • ca  confitets, n m pl alt. sin.
  • ca  cuscuta, n f alt. sin.
  • ca  epítim, n m alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  pèl de nuvi, n m alt. sin.
  • ca  pèls, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  tinya d'alfals, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • 1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
    2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
    3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
pèl de farigola pèl de farigola

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèl de farigola, n m
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  barbes de farigola, n f pl alt. sin.
  • ca  barbes de romaní, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell, n m alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de Déu Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  cabell de farigola, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabell de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  cabell de romaní, n m alt. sin.
  • ca  cabell de tomaní, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'argelaga, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de monja, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  cabellet, n m alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabellets de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  cabellets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de tomaní, n m pl alt. sin.
  • ca  confitets, n m pl alt. sin.
  • ca  cuscuta, n f alt. sin.
  • ca  epítim, n m alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  monyo de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  pèl de nuvi, n m alt. sin.
  • ca  pèls, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de farigola, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • ca  tinya d'alfals, n f alt. sin.
  • nc  Cuscuta epithymum (L.) L.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • 1. A DIEC2-E la denominació pèl de farigola remet a cabells d'àngel ("planta del gènere Cuscuta"), però s'ha de referir més exactament a Cuscuta epithymum.
    2. MASCLANS recull la denominació cabells per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
    3. MASCLANS indica que la planta s'anomena cabells de farigola (i pèls de farigola) quan és paràsita de la farigola, cabells de romaní quan és paràsita del romaní i cabells de tomaní quan ho és del tomaní.
senet de pobre senet de pobre

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  senet de pobre, n m
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  barbes de vell, n f pl alt. sin.
  • ca  botó, n m alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  botons de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  escorciana, n f alt. sin.
  • ca  estels, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la motxilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de motxilla, n f alt. sin.
  • ca  herba del sarró, n f alt. sin.
  • ca  herba del Terrig, n f alt. sin.
  • ca  lluquetó, n m alt. sin.
  • ca  salseta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  galipo, n m var. ling.
  • ca  morenilla, n f var. ling.
  • nc  Globularia vulgaris L.

<Botànica > globulariàcies>

senet de pobre senet de pobre

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  senet de pobre, n m
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  barbes de vell, n f pl alt. sin.
  • ca  botó, n m alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  botons de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  escorciana, n f alt. sin.
  • ca  estels, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la motxilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de motxilla, n f alt. sin.
  • ca  herba del sarró, n f alt. sin.
  • ca  herba del Terrig, n f alt. sin.
  • ca  lluquetó, n m alt. sin.
  • ca  salseta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  galipo, n m var. ling.
  • ca  morenilla, n f var. ling.
  • nc  Globularia vulgaris L.

<Botànica > globulariàcies>

terrina de pop a la gallega al nostre estil terrina de pop a la gallega al nostre estil

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  terrina de pop a la gallega al nostre estil
  • es  terrina de pulpo a la gallega a nuestro estilo
  • fr  terrine de poulpe à la galicienne maison
  • it  terrina di polpo alla galiziana al nostro stile
  • en  house Galician-style octopus terrine
  • de  galizische Krakenterrine nach Art des Hauses

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.
vidiella vidiella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  vidiella, n f
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  manxiula, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  virumbella, n f sin. compl.
  • ca  bressol de Maria, n m alt. sin.
  • ca  bugiot, n m alt. sin.
  • ca  corona de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  coroneta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  cristal·lina, n f alt. sin.
  • ca  engarlandera, n f alt. sin.
  • ca  enramadora, n f alt. sin.
  • ca  flàmula de Job, n f alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gessamí, n m alt. sin.
  • ca  gessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  gessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  hedra, n f alt. sin.
  • ca  herba bormera, n f alt. sin.
  • ca  herba de borms, n f alt. sin.
  • ca  herba de Job, n f alt. sin.
  • ca  herba de llagues, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Job, n f alt. sin.
  • ca  herba flàmula, n f alt. sin.
  • ca  herba rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  llessamí bord, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'ase, n m alt. sin.
  • ca  llessamí de burro, n m alt. sin.
  • ca  matadent, n m/f alt. sin.
  • ca  ridortes de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  santjoanet, n m alt. sin.
  • ca  santjoanets, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoaní, n m alt. sin.
  • ca  trencaqueixal, n m/f alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  ulls de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  verga fumadora, n f alt. sin.
  • ca  vidiella blanca, n f alt. sin.
  • ca  vidielles, n f pl alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  asguirlandera, n f var. ling.
  • ca  asguirnalda, n f var. ling.
  • ca  badiella, n f var. ling.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  didortes, n f pl var. ling.
  • ca  esguirlanda, n f var. ling.
  • ca  geramí, n m var. ling.
  • ca  geramí bord, n m var. ling.
  • ca  gessemaní bord, n m var. ling.
  • ca  jasamí bord, n m var. ling.
  • ca  rétiu, n m var. ling.
  • ca  réttiu, n m var. ling.
  • ca  ridaura, n f var. ling.
  • ca  ridolta, n f var. ling.
  • ca  sanjoanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanet, n m var. ling.
  • ca  sant Joanets, n m pl var. ling.
  • ca  santjuaní, n m var. ling.
  • ca  vallvidrera, n f var. ling.
  • ca  vedriell, n m var. ling.
  • ca  vedriella, n f var. ling.
  • ca  vedriera, n f var. ling.
  • ca  vedriguera, n f var. ling.
  • ca  vedriol, n m var. ling.
  • ca  verdiguera, n f var. ling.
  • ca  viadella, n f var. ling.
  • ca  vialvera, n f var. ling.
  • ca  viarelles, n f pl var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • ca  vidriella, n f var. ling.
  • ca  vidriera, n f var. ling.
  • ca  vidriol, n m var. ling.
  • ca  viedella, n f var. ling.
  • nc  Clematis flammula L.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • Rétiu és un nom alguerès provinent del sard rétiu.