Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "orcaneta" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garric, n m
- ca coscó, n m sin. compl.
- ca coscoll, n m sin. compl.
- ca coscolla, n f sin. compl.
- ca garriga, n f sin. compl.
- ca garriguella, n f sin. compl.
- ca garroll, n m sin. compl.
- ca garulla, n f sin. compl.
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca aglà, n m/f alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca alzina revell, n f alt. sin.
- ca aulinella, n f alt. sin.
- ca bellota (fruit), n f alt. sin.
- ca bellotera borda, n f alt. sin.
- ca carrascolla roja, n f alt. sin.
- ca coscoll blanc, n m alt. sin.
- ca coscoll roger, n m alt. sin.
- ca coscoll roig, n m alt. sin.
- ca coscoll ver, n m alt. sin.
- ca coscolla blanca, n f alt. sin.
- ca coscolla roja, n f alt. sin.
- ca coscollera, n f alt. sin.
- ca garric roig, n m alt. sin.
- ca garrics, n m pl alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca garriguelles, n f pl alt. sin.
- ca garrigues, n f pl alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca grana, n f alt. sin.
- ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
- ca grana vermelló, n f alt. sin.
- ca graneta, n f alt. sin.
- ca malla, n f alt. sin.
- ca malles, n f pl alt. sin.
- ca alzina rabell, n f var. ling.
- ca alzina ravell, n f var. ling.
- ca aurinella, n f var. ling.
- ca coscoja, n f var. ling.
- ca coscoll roge, n m var. ling.
- ca coscollis, n m var. ling.
- ca coscollís, n m var. ling.
- ca coscollita, n f var. ling.
- ca coscollo, n m var. ling.
- ca coscona, n f var. ling.
- ca coscoy, n m var. ling.
- ca garrins, n m pl var. ling.
- ca garrits, n m pl var. ling.
- ca garritx, n m var. ling.
- ca garrolla, n f var. ling.
- ca matorra, n f var. ling.
- nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera
<Botànica > fagàcies>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca llapis òptic, n m
- ca llapis electrònic, n m sin. compl.
- es lápiz electrónico, n m
- es lápiz óptico, n m
- fr crayon électronique, n m
- fr crayon lumineux, n m
- fr crayon optique, n m
- pt caneta digital, n f
- pt caneta electrónica, n f
- en electronic pen, n
- en light pen, n
<Grans Magatzems > Seccions > Electrònica i informàtica>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca lluerna vera, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca gallineta filosa, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca pubilla, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca velleta, n f sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys obscura
- nc Aspitrigla obscura var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
- nc Trigla hirundo var. ling.
- nc Trigla obscura var. ling.
- es arete alerón
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- es chuliola
- es oriola
- es rafech
- fr grondin morrude
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna fosca, n f
- ca lluerna vera, n f
- ca biret, n m sin. compl.
- ca gallineta filosa, n f sin. compl.
- ca garneu, n m sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna filosa, n f sin. compl.
- ca oreneta, n f sin. compl.
- ca oriola, n f sin. compl.
- ca pubilla, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca velleta, n f sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca graneu, n m var. ling.
- ca lluverna, n f var. ling.
- nc Chelidonichthys obscura
- nc Aspitrigla obscura var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) obscura var. ling.
- nc Trigla hirundo var. ling.
- nc Trigla obscura var. ling.
- es arete alerón
- es arete aletón
- es arete oscuro
- es bejel
- es chuliola
- es oriola
- es rafech
- fr grondin morrude
- fr grondin sombre
- en longfin gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca morruda, n f
- ca auradeta, n f sin. compl.
- ca oradeta, n f sin. compl.
- es sargo picudo
- fr sar à museau pointu
- en sharpsnout seabream
- nc Diplodus puntazzo
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morruda, n f
- ca afuat, n m sin. compl.
- ca aurada platejada, n f sin. compl.
- ca auradeta, n f sin. compl.
- ca morros d'espasa, n m pl sin. compl.
- ca morrut, n m sin. compl.
- ca oradeta, n f sin. compl.
- nc Diplodus puntazzo
- nc Charax puntazzo var. ling.
- nc Puntazzo puntazzo var. ling.
- es sargo picudo
- fr charax
- fr sar à museau pointu
- en sharpsnout seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morruda, n f
- ca afuat, n m sin. compl.
- ca aurada platejada, n f sin. compl.
- ca auradeta, n f sin. compl.
- ca morros d'espasa, n m pl sin. compl.
- ca morrut, n m sin. compl.
- ca oradeta, n f sin. compl.
- nc Diplodus puntazzo
- nc Charax puntazzo var. ling.
- nc Puntazzo puntazzo var. ling.
- es sargo picudo
- fr charax
- fr sar à museau pointu
- en sharpsnout seabream
<Peixos > Espàrids>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca niu d'oreneta, n m
- en swalow's nest
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
Definición
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca oreneta alablanca, n f
- es golondrina aliblanca
- fr hirondelle à ailes blanches
- en white-winged swallow
- de Cayenneschwalbe
- nc Tachycineta albiventer
<36.081 Ocells > Passeriformes > Hirundínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca oreneta alablanca, n f
- es golondrina aliblanca
- fr hirondelle à ailes blanches
- en white-winged swallow
- de Cayenneschwalbe
- nc Tachycineta albiventer
<36.081 Ocells > Passeriformes > Hirundínids>
