Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "ordi" dentro de todas las áreas temáticas
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca farina d'ordi, n f
- es harina de cebada
<Indústria > Indústria de la pell>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gra d'ordi, n m
- es grano de cebada
- fr grain d'orge
- en barleycorn
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definición
Nota
- La planta sencera d'ordi també s'utilitza com a farratge.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gra d'ordi, n m
- es grano de cebada
- fr grain d'orge
- en barleycorn
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definición
Nota
- La planta sencera d'ordi també s'utilitza com a farratge.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gra d'ordi, n m
- es V de trazador, n f
- fr bloc en V, n m
- en Vee block, n
- de V-Halter, n m
<Enginyeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram pelut, n m
- ca gram vellós, n m alt. sin.
- ca margall marí, n m alt. sin.
- ca ordi marítim, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca gram villòs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- nc Hordeum marinum Huds.
- nc Hordeum maritimum Stokes var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram pelut, n m
- ca gram vellós, n m alt. sin.
- ca margall marí, n m alt. sin.
- ca ordi marítim, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca gram villòs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- nc Hordeum marinum Huds.
- nc Hordeum maritimum Stokes var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mosaic estriat de l'ordi, n m
<Malalties de les plantes>
Definición
<Agricultura > Fitopatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:
NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca mosaic groc de l'ordi, n m
<Malalties de les plantes>