Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "pastura" dentro de todas las áreas temáticas

àssana

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

ca àssana, n m
ca postura, n f
es asana, n m
en asana, n
sa āsana, n n

<Ioga > Conceptes generals>, <Ioga > Àssanes>

Definición

Cadascuna de les postures físiques, acompanyades d'una respiració conscient i una gran concentració, que s'adopten durant la pràctica del ioga.

Nota

1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niama i seguit del pranaiama.
2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.

àssana

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca àssana, n m
ca postura, n f
es asana, n m
en asana, n
sa āsana, n n

Definición

Cadascuna de les postures físiques, acompanyades d'una respiració conscient i una gran concentració, que s'adopten durant la pràctica del ioga.

Nota

1. L'àssana és el tercer anga del ioga clàssic, segons la classificació de Patanjali. Va precedit del niama i seguit del pranaiama.
2. La forma àssana prové de l'arrel sànscrita ās, que significa 'seure'. S'aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut.

actitud

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

ca actitud, n f
ca positura, n f
es postura, n f
en posture

<Fisioteràpia > .Conceptes generals>

Definición

Disposició del cos.

adevesar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca adevesar, v tr
es adehesar, v tr
fr convertir en pâturage, v tr
en convert woodland into pasture ground (to), v tr

anguilera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca anguilera, n f
es anguilera
es pantera

<Pesca>

Definición

Nansa especial per a la pesca de les anguiles.

aquintanar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca aquintanar, v tr
es adehesar, v tr
fr convertir en pâturage, v tr
fr transformer en pâturage, v tr
en convert land into pasture (to), v tr

asturià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca asturià
ca asturianolleonès sin. compl.
ca asturlleonès sin. compl.
ca bable sin. compl.
ca lleonès sin. compl.
cod asturianu (Espanya)
cod mirandès (Portugal)
ar الليونية
cy Astwreg
cy Leoneg sin. compl.
de Asturisch
de Asturischleonesich sin. compl.
de Asturleonesisch sin. compl.
de Leonesisch sin. compl.
en Asturian
en Astur-Leonese sin. compl.
en Asturian-Leonese sin. compl.
en Leonese sin. compl.
es asturiano
es asturianoleonés sin. compl.
es asturleonés sin. compl.
es leonés sin. compl.
eu asturleonera
fr asturien
fr asturien-léonais sin. compl.
fr asturléonais sin. compl.
fr léonais sin. compl.
gl asturiano
gl asturianoleonés sin. compl.
gl asturleonés sin. compl.
gl leonés sin. compl.
gn asturiano
gn asturianoleone sin. compl.
gn asturleone sin. compl.
gn leone sin. compl.
it asturiano
it asturianoleonese sin. compl.
it asturleonese sin. compl.
it leonese sin. compl.
ja アストゥリアス語
ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
nl Asturisch
nl Asturiano-Leonees sin. compl.
nl Leonees sin. compl.
nl Mirandees sin. compl.
oc asturian
oc asturianoleonés sin. compl.
oc asturleonés sin. compl.
oc leonés sin. compl.
pt asturiano
pt asturiano-leonês sin. compl.
pt asturo-leonês sin. compl.
pt leonês sin. compl.
pt mirandês sin. compl.
ru Астурийский язык
ru Леонский sin. compl.
ru Астурийско-леонский sin. compl.
ru Леонско-астурийский sin. compl.
sw Asturian
sw Astur-leonese sin. compl.
sw Asturia-leonese sin. compl.
sw Leonese sin. compl.
tmh Taliyunist
tmh tasturliyunisit sin. compl.
tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
tmh Tawstriyat sin. compl.
zh 莱昂语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definición

Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.

beta

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca beta, n f
ca pastera sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición

Embarcació petita de fons pla, de dues rodes, típica de les costes de la Provença i del Llenguadoc.

botja peluda

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja peluda

<Ciències de la vida>

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>