Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "patilla" dentro de todas las áreas temáticas

àrea cribrosa de la papil·la renal

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca àrea cribrosa de la papil·la renal, n f
es área cribosa de la papila renal
en cribriform area of renal papilla
TA area cribrosa papillae renalis

òrgan espiral

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca òrgan espiral, n m
ca òrgan acústic, n m sin. compl.
ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
ca papil·la acústica, n f sin. compl.
ca papil·la espiral, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Definición

Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i que fa possible el fenomen de l'audició. És un producte de diferenciació de l'epiteli de revestiment del conducte coclear, que descansa sobre els dos terços o els tres quarts interns de la membrana basilar. Es compon d'una sèrie d'arcs anomenats arcs de Corti, constituïts al seu torn per pilars interns i externs; de cèl·lules epitelials, més o menys diferenciades, dividides en tres grups (cèl·lules ciliades, cèl·lules de Deiters i cèl·lules de Claudius); d'una membrana reticular que descansa directament sobre les cèl·lules epitelials; i d'una segona membrana, la membrana tectòria o de Corti, que també cobreix l'òrgan, però més superficial que la precedent.

absència congènita de ròtula

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca absència congènita de ròtula
en congenital absence of patella

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

acta prèvia

<Pedagogia. Ensenyament>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca acta prèvia, n f
es actilla, n f

<Pedagogia. Ensenyament>

Definición

Acta de les qualificacions dels alumnes que es fa abans de l'acta definitiva.

anticonceptiu postcoital

<Ciències de la salut > Farmacologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca anticonceptiu postcoital, n m
ca contraceptiu postcoital, n m
ca pastilla de l'endemà, n f
ca píndola de l'endemà, n f
ca píndola postcoital, n f sin. compl.
es anticonceptivo poscoital
es anticonceptivo postcoital
es píldora del día siguiente
es píldora postcoital
en after morning pill
en morning after pill
en postcoital contraceptive

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definición

Anticonceptiu consistent en un comprimit de substàncies hormonals que impedeix la implantació d'un òvul fecundat a la paret de la matriu.

Nota

En les denominacions pastilla de l'endemà i píndola de l'endemà es dona a les formes pastilla i píndola el significat propi de la llengua general, ja que estrictament l'anticonceptiu postcoital té forma de comprimit i no de pastilla o píndola.

arítjol

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

arítjol

<Botànica>

ca arítjol, n m
ca arínjol, n m sin. compl.
ca aritja, n f sin. compl.
ca heura espinosa, n f sin. compl.
ca matavelles, n m sin. compl.
ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
ca arinjolera, n f alt. sin.
ca arínjols, n m pl alt. sin.
ca arítjols, n m pl alt. sin.
ca banya de bou, n f alt. sin.
ca emparriladora, n f alt. sin.
ca esbarzeró, n m alt. sin.
ca hedra del diable, n f alt. sin.
ca hedra espinosa, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba espinosa, n f alt. sin.
ca heura del diable, n f alt. sin.
ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarsa, n f alt. sin.
ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
ca sarsa del país, n f alt. sin.
ca sarsaparrella, n f alt. sin.
ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
ca amparrilaora, n f var. ling.
ca aríjol, n m var. ling.
ca aríjols, n m pl var. ling.
ca aríngel, n m var. ling.
ca aríngol, n m var. ling.
ca aringols, n m pl var. ling.
ca arinyol, n m var. ling.
ca arinyols, n m pl var. ling.
ca aritjol, n m var. ling.
ca aritjols, n m pl var. ling.
ca eritja, n f var. ling.
ca erítjol, n m var. ling.
ca eritjols, n m pl var. ling.
ca erítjols, n m pl var. ling.
ca errigos, n m pl var. ling.
ca panilla, n f var. ling.
ca parrilla, n f var. ling.
ca salsaparella, n f var. ling.
ca salsaparrilla, n f var. ling.
ca sansaparrilla, n f var. ling.
ca saparrilla, n f var. ling.
ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
ca sarsabarrella, n f var. ling.
ca sarsaparella, n f var. ling.
ca sarsaparrilla, n f var. ling.
ca téttiu, n m var. ling.
ca zarzaparrilla, n f var. ling.
nc Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

ascla

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ascla, n f
es astilla, n f
fr éclat, n m
en splinter, n

bastela

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bastela, n f
es bastela
es pastilla
fr pastilla
en bastela
en bastila
en pastilla

Definición

Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.

bastela

<Alimentació. Gastronomia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

ca bastela, n f
es bastela, n f
es pastilla, n f
fr pastilla, n f
en bastela, n
en bastila, n
en pastilla, n

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Definición

Pastís de pasta bric, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.

Nota

La bastela és un pastís típic del Marroc.