Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "peig" dentro de todas las áreas temáticas

ballesta ballesta

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballesta, n f
  • ca  bot, n m sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  peix ballesta, n m sin. compl.
  • ca  peix bot, n m sin. compl.
  • ca  pistola, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  reputa, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  surer, n m sin. compl.
  • ca  pex ballesta, n m var. ling.
  • ca  pez ballesta, n m var. ling.
  • ca  tocinet, n m var. ling.
  • nc  Balistes capriscus
  • nc  Balistes carolinensis var. ling.
  • nc  Balistes forcipatus var. ling.
  • es  cabrio
  • es  pejepuerco blanco
  • es  pez ballesta
  • fr  baliste commun
  • fr  baliste gris
  • fr  balistes-cabri
  • en  clown triggerfish
  • en  grey triggerfish
  • en  triggerfish

<Peixos > Balístids>

bestriu bestriu

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bestriu, n m
  • ca  peix blau, n m
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negret xato, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  pastiu, n m sin. compl.
  • ca  bastriu, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Dalatias licha
  • nc  Dalatas licha var. ling.
  • nc  Echynorhynusus lichia var. ling.
  • nc  Scymnorhinus licha var. ling.
  • es  carocho
  • es  cazón, n m
  • es  cazón, n m
  • es  negra, n f
  • fr  squale-liche
  • en  kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

bestriu bestriu

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bestriu, n m
  • ca  peix blau, n m
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negret xato, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  pastiu, n m sin. compl.
  • ca  bastriu, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Dalatias licha
  • nc  Dalatas licha var. ling.
  • nc  Echynorhynusus lichia var. ling.
  • nc  Scymnorhinus licha var. ling.
  • es  carocho
  • es  cazón, n m
  • es  cazón, n m
  • es  negra, n f
  • fr  squale-liche
  • en  kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bis, n m
  • ca  bísol, n m sin. compl.
  • ca  cavalla, n f sin. compl.
  • ca  cavalla vera, n f sin. compl.
  • ca  cogujol, n m sin. compl.
  • ca  gallimó, n m sin. compl.
  • ca  gallimó [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  guillem [jove], n m sin. compl.
  • ca  peix d'abril, n m sin. compl.
  • ca  verat, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
  • ca  barat, n m var. ling.
  • ca  barát, n m var. ling.
  • ca  barat d'ull gros, n m var. ling.
  • ca  bisa, n f var. ling.
  • ca  biso, n m var. ling.
  • ca  bisol, n m var. ling.
  • ca  bisso, n m var. ling.
  • ca  bissu, n m var. ling.
  • ca  biza, n f var. ling.
  • ca  caballa, n f var. ling.
  • ca  estornino, n m var. ling.
  • ca  peix de abril, n m var. ling.
  • ca  varat, n m var. ling.
  • ca  veret, n m var. ling.
  • ca  viso, n m var. ling.
  • ca  visol, n m var. ling.
  • ca  vísol, n m var. ling.
  • nc  Scomber colias
  • nc  Pneumatophorus colias var. ling.
  • nc  Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
  • nc  Scomber japonicus var. ling.
  • nc  Scomber pneumatophorus var. ling.
  • es  caballa
  • es  estornino
  • fr  marquereau espagnol
  • en  chub mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisbe, n m
  • ca  bonjesús, n m sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana grossa, n f sin. compl.
  • ca  peix bisbe, n m sin. compl.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • nc  Pteromylaeus bovinus
  • nc  Myliobaris bovina var. ling.
  • nc  Myliobatis bovina var. ling.
  • es  chucho vaca
  • fr  aigle-vachette
  • en  bullray

<Rajades i milanes > Miliobàtids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bisbe, n m
  • ca  bonjesús, n m sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana grossa, n f sin. compl.
  • ca  peix bisbe, n m sin. compl.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • nc  Pteromylaeus bovinus
  • nc  Myliobaris bovina var. ling.
  • nc  Myliobatis bovina var. ling.
  • es  chucho vaca
  • fr  aigle-vachette
  • en  bullray

<Rajades i milanes > Miliobàtids>

blet pudent blet pudent

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet pudent, n m
  • ca  herba sardinera, n f sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  sardinera, n f sin. compl.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  brossa pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  peix, n m alt. sin.
  • ca  quenopodi, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  vulvària, n f alt. sin.
  • ca  bledo, n m var. ling.
  • ca  cadoni, n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba puenta, n f var. ling.
  • ca  pix de ca, n m var. ling.
  • nc  Chenopodium vulvaria L.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Cadoni (pron. "caròni") és un nom alguerès provinent del sard cadone.
blet pudent blet pudent

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet pudent, n m
  • ca  herba sardinera, n f sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  sardinera, n f sin. compl.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  brossa pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  peix, n m alt. sin.
  • ca  quenopodi, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  vulvària, n f alt. sin.
  • ca  bledo, n m var. ling.
  • ca  cadoni, n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba puenta, n f var. ling.
  • ca  pix de ca, n m var. ling.
  • nc  Chenopodium vulvaria L.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Cadoni (pron. "caròni") és un nom alguerès provinent del sard cadone.
bocadolça bocadolça

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  cangur, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota bocadulce
  • fr  requin perlon
  • en  seven-gill shark
  • en  sharpnose
  • nc  Heptranchias perlo

<Peixos>

Definición
Peix selaci del subordre dels esquals, d'uns 3 metres de llarg, amb el dors grisenc, el ventre blanc i els costats d'un gris rogenc.