Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "persona" dentro de todas las áreas temáticas

falta contra les persones falta contra les persones

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  falta contra les persones, n f
  • es  falta contra las personas

<Dret penal>

Definición
Falta que atempta contra béns jurídics relacionats amb la persona.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En la modalitat dolosa, el Codi penal (CP) regula la falta de lesions (art. 617.1), el maltractament d'obra (art. 617.2), l'omissió d'auxili a menors d'edat o incapaços abandonats (art. 618), l'omissió d'auxili a persones d'edat avançada o discapacitades (art. 619), les amenaces, coaccions, injúries o vexacions injustes lleus (art. 620) i la desobediència a determinades resolucions judicials (art. 622).
    La falta de lesions doloses està relacionada amb el delicte de l'article 147 del CP, i la diferència rau en la gravetat del resultat produït, que es fa objectiu segons si es necessita tractament mèdic o quirúrgic (delicte) o només una primera assistència facultativa (falta). El maltractament d'obra es divideix en una modalitat bàsica i una d'agreujada; el tipus bàsic és residual amb relació a la falta de lesions doloses, de manera que per a determinar-lo és necessari que el resultat de lesió no requereixi primera assistència facultativa, i el tipus agreujat depèn de la qualitat dels subjectes ofesos (descrits en l'article 153 del CP).
    L'article 621 del CP regula la incriminació de les modalitats imprudents de les faltes de la manera següent: «1. Els qui per imprudència greu causin alguna de les lesions que preveu l'apartat 2 de l'article 147 han de ser castigats amb la pena de multa d'un a dos mesos. 2. Els qui per imprudència lleu causin la mort d'una altra persona han de ser castigats amb la pena de multa d'un a dos mesos. 3. Els qui per imprudència lleu causin una lesió constitutiva de delicte han de ser castigats amb pena de multa de quinze a trenta dies. 4. Si el fet es comet amb un vehicle de motor o ciclomotor, es pot imposar a més la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors per un temps de tres mesos a un any. 5. Si el fet es comet amb arma es pot imposar, a més, la privació del dret a la tinença i portament d'armes per un termini de tres mesos a un any. 6. Les infraccions penades en aquest article només són perseguibles mitjançant una denúncia de la persona perjudicada o del seu representant legal.
    La distinció entre una imprudència lleu (falta) i una imprudència greu (delicte) es fa d'acord amb l'entitat menor dels deures de cura omesos, de manera que, una vegada feta la incriminació, la conducta de la víctima no ha d'influir en la qualificació de delicte o falta, contràriament al que afirma la jurisprudència. Pel que fa al requisit de perseguibilitat que estableix l'apartat 6 de l'article transcrit en relació amb l'homicidi per imprudència lleu, només es pot justificar per una negligència legislativa. La interpretació lògica de la norma comporta la legitimació dels perjudicats i dels hereus, i, en cas que no n'hi hagi, per a no provocar una absurda impunitat, la del ministeri fiscal (d'acord amb l'article 639 del CP).
falta personal falta personal

<Waterpolo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  falta personal, n f
  • ca  personal, n f sin. compl.
  • es  falta personal
  • fr  faute personnelle
  • en  personal fault
  • en  personal foul

<Esport > Esports aquàtics > Waterpolo>

Definición
Falta consistent a interferir en l'acció d'un adversari per mitjà d'un contacte físic antireglamentari.

Nota

  • Cada falta personal es penalitza amb una expulsió temporal, i la tercera, amb una expulsió definitiva.
falta personal falta personal

<10 Esports aquàtics > 04 Waterpolo>, <09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  falta personal, n f
  • ca  personal, n f sin. compl.
  • es  falta personal, n f
  • es  personal, n f
  • fr  faute personnelle, n f
  • it  fallo personale, n m
  • en  personal fault, n
  • en  personal foul, n

<Esport > 10 Esports aquàtics > 04 Waterpolo>, <Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definición
Falta consistent a interferir en l'acció d'un adversari per mitjà d'un contacte físic antireglamentari.

Nota

  • En waterpolo, cada falta personal d'un mateix jugador es penalitza amb una expulsió temporal, i la tercera, amb una expulsió definitiva.

    En bàsquet, la cinquena falta (en el cas de l'NBA, la sisena falta) es penalitza amb l'eliminació i, quan les faltes personals computades com a faltes d'equip d'un mateix equip arriben a quatre, les faltes d'equip següents es penalitzen amb dos tirs lliures en contra. A més, si es considera que el contacte físic ha estat greu, una falta personal es pot convertir en falta antiesportiva o fins i tot en falta desqualificant.
falta personal falta personal

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  falta personal, n f
  • ca  personal, n f sin. compl.
  • es  falta personal, n f
  • es  personal, n f
  • fr  faute personnelle, n f
  • it  fallo personale, n m
  • en  personal fault, n
  • en  personal foul, n

<Bàsquet > 06 Arbitratge > 03 Penalitzacions i intervencions>

Definición
Falta consistent a interferir en l'acció d'un adversari per mitjà d'un contacte físic antireglamentari.

Nota

  • 1. Quan les faltes personals computades com a faltes de jugador d'un mateix jugador o jugadora arriben a la cinquena falta (en el cas de l'NBA, la sisena falta), es produeix la seva eliminació; igualment, quan les faltes personals computades com a faltes d'equip d'un mateix equip arriben a quatre, les faltes d'equip següents es penalitzen amb dos tirs lliures en contra.
  • 2. Si es considera que el contacte físic ha estat greu, una falta personal es pot convertir en falta antiesportiva o fins i tot en falta desqualificant.
febre recurrent persana febre recurrent persana

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre recurrent persana, n f

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definición
Observada a l'Iran i altres països de l'Orient Mitjà, és produïda per Borrelia persica i transmesa per Ornithodoros tholozani o per O. lahorensis.
garantia ad personam garantia ad personam

<Treball > Negociació col·lectiva>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  garantia ad personam, n f
  • ca  garantia personal, n f
  • es  garantía ad personam
  • es  garantía personal

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definición
Dret d'un treballador que li sigui respectada individualment una condició personal que, en conjunt, és més beneficiosa que la fixada pel conveni col·lectiu.
garantia ad personam [ad personam: la] garantia ad personam [ad personam: la]

<Treball > Relacions laborals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  garantia ad personam [ad personam: la], n f
  • ca  garantia personal, n f
  • es  garantía ad personam
  • es  garantía personal

<Treball > Relacions laborals>

Definición
Dret d'un assalariat que li sigui respectada una situació personal que, en conjunt, és més beneficiosa que la fixada pel conveni corresponent.
gent gran gent gran

<Ciències socials > Serveis socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  gent gran, n f
  • es  personas mayores
  • en  elderly people
  • en  senior citizens

<Serveis socials > Persones > Destinataris>

Definición
Persones que es troben en el període vital en què han cessat les activitats professionals o persones a partir dels seixanta-cinc anys.
governança de les persones governança de les persones

<Treball > Recursos humans>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  governança de les persones, n f
  • es  gobierno de las personas, n m
  • fr  gouvernance humaine, n f
  • en  human governance, n

<Recursos humans>

Definición
Sistema mitjançant el qual es dirigeix i es controla una organització, i que té en compte les parts interessades de l'organització, i també els factors humans i socials, tant al nivell més alt com a tots els nivells de la presa de decisions.
herba de Santa Rosa herba de Santa Rosa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Rosa, n f
  • ca  herba maleïda, n f alt. sin.
  • ca  llampoina, n f alt. sin.
  • ca  peònia, n f alt. sin.
  • ca  peònia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  piorna, n f alt. sin.
  • ca  piorna de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  rosa albardera, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'ase, n f alt. sin.
  • ca  rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  rosa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
  • ca  rosa montesca, n f alt. sin.
  • ca  rosa muntesa, n f alt. sin.
  • ca  ampoina, n f var. ling.
  • ca  ampoinera, n f var. ling.
  • ca  celònia, n f var. ling.
  • ca  celòria, n f var. ling.
  • ca  empoina, n f var. ling.
  • ca  peronya, n f var. ling.
  • ca  piorn, n m var. ling.
  • ca  piürna, n f var. ling.
  • ca  salòria, n f var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
  • nc  Paeonia humilis Retz. sin. compl.
  • nc  Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>