Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "picarol" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anoplur, n m
- ca poll picador, n m sin. compl.
- es anopluro
- es piojo chupador
- es piojo picador
- fr anoploure
- fr pou piqueur
- en anopluran
- en sucking louse
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anoplur, n m
- ca poll picador, n m sin. compl.
- es anopluro
- es piojo chupador
- es piojo picador
- fr anoploure
- fr pou piqueur
- en anopluran
- en sucking louse
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anoplur, n m
- ca poll picador, n m sin. compl.
- es anopluro
- es piojo chupador
- es piojo picador
- fr anoploure
- fr pou piqueur
- en anopluran
- en sucking louse
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definición
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca avinagrament, n m
- es avinagramiento
- es picado acético
<Vinificació. Enologia>
Definición
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca CALIPSO, n m
- ca Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, n m sin. compl.
- ca Earth System Science Pathfinder-3, n m sin. compl.
- ca ESSP-3, n m sin. compl.
- ca Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols, n m sin. compl.
- ca PICASO-CENA, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>
Definición
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a l'estudi de la distribució dels núvols i els aerosols i el seu paper en l'escalfament i el refredament de la Terra.
El CALIPSO, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train. ESSP-3 correspon a Earth System Science Pathfinder-3 ('sistema de la Ciència de la Terra Pathfinder-3'). PICASO-CENA correspon a Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols ('instruments per a l'observació satel·litària dels núvols i els aerosols').
Principals sensors: CALIOP, IIR, WFC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca CALIPSO, n m
- ca Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, n m sin. compl.
- ca Earth System Science Pathfinder-3, n m sin. compl.
- ca ESSP-3, n m sin. compl.
- ca Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols, n m sin. compl.
- ca PICASO-CENA, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>
Definición
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a l'estudi de la distribució dels núvols i els aerosols i el seu paper en l'escalfament i el refredament de la Terra.
El CALIPSO, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train. ESSP-3 correspon a Earth System Science Pathfinder-3 ('sistema de la Ciència de la Terra Pathfinder-3'). PICASO-CENA correspon a Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols ('instruments per a l'observació satel·litària dels núvols i els aerosols').
Principals sensors: CALIOP, IIR, WFC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca CALIPSO, n m
- ca Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, n m sin. compl.
- ca Earth System Science Pathfinder-3, n m sin. compl.
- ca ESSP-3, n m sin. compl.
- ca Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols, n m sin. compl.
- ca PICASO-CENA, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>
Definición
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a l'estudi de la distribució dels núvols i els aerosols i el seu paper en l'escalfament i el refredament de la Terra.
El CALIPSO, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train. ESSP-3 correspon a Earth System Science Pathfinder-3 ('sistema de la Ciència de la Terra Pathfinder-3'). PICASO-CENA correspon a Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols ('instruments per a l'observació satel·litària dels núvols i els aerosols').
Principals sensors: CALIOP, IIR, WFC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Crescentia cujete
- es crescencia
- es güira
- es jícaro
- fr crescentia
- en calabash tree
- en crescencia
- nc Crescentia cujete
<Botànica>
