Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "pitjament" dentro de todas las áreas temáticas
<Indústria > Indústria del vidre>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca argentament, n m
- ca platejament, n m sin. compl.
- es azogado
<Indústria > Indústria del vidre>
Definición
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Canal Parlament, n m
- oc Canau Parlament, n m
- es Canal Parlamento, n m
- fr Chaîne du Parlement, n f
- en Parliamentary TV Channel, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definición
Nota
- El Canal Parlament facilita als ciutadans l'accés als debats públics de les tramitacions parlamentàries, en directe i en diferit.
<Transports > Manipulació de materials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 830:2008 Contenidors per al transport de mercaderies: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 830:1999).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 117 Contenidors i Caixes Mòbils per al Transport de Mercaderies, la secretaria del qual és a càrrec de la Fundació ICIL. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Fundació ICIL. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca capacitat d’apilament, n f
- es capacidad de apilamiento
- fr aptitude au gerbage
- en stacking capability
- cod 5.4.1
<Contenidors>
Definición
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de poblament, n f
- ca carta de població, n f sin. compl.
- es carta de población, n f
- es carta de poblamiento, n f sin. compl.
- es carta puebla, n f sin. compl.
<Història del dret>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carta de poblament, n f
- es carta puebla
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Les cartes de poblament i les cartes de franqueses, que tenien per finalitat el repoblament de la terra, s'inscriuen bàsicament en el context històric de l'empresa medieval per a la progressiva reconquesta del país després de la invasió sarraïna.
Quant a la dimensió jurídica, cal precisar que en l'esquema de la producció i el desenvolupament del dret de Catalunya, al costat de les fonts amb vocació de vigència general a tot el territori o de gran part, en floriren unes altres de caire local o comarcal amb vigència espacial més reduïda, però que en un principi assoliren, fins i tot, una aplicació preferent a les generals o territorials.
En termes generals, les cartes de poblament i de franqueses -i aquí el vocable té el sentit diplomàtic i jurídic de 'document o títol de dret'- constituïen uns privilegis o concessions de l'autoritat sobirana -comtes, reis- també els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals, destinats a estimular el poblament d'un lloc, d'un terme propi. A tal fi s'encaminava l'oferiment als habitants -actuals o futurs- de condicions favorables per a l'assentament en tal lloc, en ordre a la tinença del sòl i, més genèricament, a l'habitació en un àmbit rural o urbà. En definitiva, constituïen instruments jurídics amb vista a l'establiment d'una col·lectivitat humana en un lloc determinat i assegurament de llur estabilitat i convivència com a comunitat veïnal. A la base d'aquests atorgaments hi ha motivacions d'índole diversa, especialment polítiques, econòmiques i socials.
Les motivacions politicomilitars que predominaren en diverses etapes del procés expansiu eren la seguretat i la defensa de sectors recentment conquerits o en posició estratègica de l'interior; en tot cas, freturosos d'unes condicions avantatjoses de vida perquè la gent s'aventurés a habitar-hi. També hi ha motivacions econòmiques, en certa manera, complementàries a les anteriors: colonització i desenvolupament agrícola i artesanal de la població, estímul a la productivitat agrària, assegurament de comunicacions, etc.
Igualment, cal tenir presents les motivacions politicosocials, com ara l'enfortiment del poder reial en la lluita antifeudal que decidia en certs casos d'aglutinament de nuclis de població en situació favorable davant dominis senyorials veïns, etc. Totes aquestes actuacions, i altres de semblants, instrumentades per les cartes de poblament o de franqueses, generaven una relació de dependència de les comunitats receptores respecte de llurs atorgants, membres dels estaments dominants. Dependència de tipus públic, en uns casos, però més sovint de caire senyorial, o si es vol feudal, a tenor dels diferents moments, situacions i llocs en què s'establia aquesta vinculació.
A la Catalunya Nova, la marxa del ja esmentat procés d'expansió territorial (de conquesta i reorganització de les comarques del país) marca una pauta en l'atorgament de les cartes que cal centrar a l'etapa final d'aquest procés expansiu, que es pot situar cap a mitjan segle XII, quan es produeix el coronament de la conquesta o la recuperació de la Catalunya Nova, i amb ella, virtualment, de tot el país. Aquest fet és el resultat de l'ocupació de les conques del Segre i del Baix Ebre, dirigida per Ramon Berenguer IV amb la col·laboració del comte d'Urgell i altres cabdills, i la consegüent restauració de les comarques. Ocupació i restauració centrades en les antigues fortaleses musulmanes, ara noves ciutats cristianes de Tortosa i de Lleida. Aquests centres urbans emprenien una nova vida sota la dominació catalana a l'empara de sengles cartes de poblament de gran abast, similars en el contingut, exponent d'uns propòsits sobirans de decidida promoció urbana que havien passat pràcticament indemnes del poder musulmà a la sobirania catalana.
Cal situar jurídicament les cartes en el quadre de les manifestacions ofertes per raó del contingut normatiu, el qual ofereix un ampli ventall de modalitats que, en nom de la simplificació, es pot reduir a tres tipus ben definits, salvant, però, el marge de convencionalisme que presenta sempre qualsevol divisió o numeració.
1. Seguint una escala ascendent, la modalitat més senzilla de carta de poblament presenta la fesomia d'un establiment agrari col·lectiu o comunal, xifrat en el lliurament d'un terme rural a un grup de pobladors -presents o futurs- i la fixació de les condicions de tinença de la terra, com ara: a) llur explotació (lliure possessió o bé subjecció a certes prestacions); b) les facultats de disposició de la mateixa explotació (alienació lliure o bé limitada a familiars o estranys inter vivos o mortis causa), i c) abast extensiu de la tinença (aprofitaments comunals de boscos i pastures, aigües, etc.). Els concedents acostumaven a revestir aquesta relació d'un seguit de reserves que en l'àmbit local podien incidir en el monopoli del forn, molí, ferreria i afectar, així mateix, els drets de justícia, multes i àdhuc servei d'host i cavalcada. Aquesta situació perfila una dependència dels pobladors d'índole senyorial respecte del dominus concedent.
2. Una segona modalitat en línia ascendent es podria anomenar cartes de franqueses per a poblar. L'essència de llur tramat normatiu no rau principalment, com les anteriors, en una donació de terres en condicions de tinença i disposició, sinó en el reconeixement d'un cercle d'excepcions i seguretats a favor dels habitants -actuals o futurs- d'una localitat, amb el propòsit de mantenir-ne o incrementar-ne el contingent demogràfic mitjançant la millora de la condició civil. A aquesta finalitat van adreçades l'acostumat alliberament ple o bé la substanciosa reducció de serveis o d'impostos, així com les garanties de llibertat personal i de circulació, domicili i possessió pacífica de béns, davant les actuacions arbitràries dels agents de l'autoritat.
3. Finalment, la modalitat més elaborada i completa en aquest ordre normatiu seria representada pels anomenats estatuts bàsics de la vida jurídica local. Aquests textos recapitulaven ordinàriament els dos aspectes anteriors -concessió de sòl territorial i exempcions o franqueses-, però hi afegien un bloc de preceptes més clarament normatius, «legals», adreçats a la correcta administració de justícia, a l'ordre públic i també al règim urbà de la ciutat o vila.
Aquests preceptes jurídics incidien en l'àmbit civil (tràfic de béns), penal (delictes de transcendència pública) i processal (actuació regular dels tribunals de justícia), a la manera de normes fonamentals i més urgents i indispensables per a la convivència ordenada de la col·lectivitat de veïns. Es tractava, generalment, de centres urbans importants que necessitaven una regulació completa de les relacions entre llurs habitants per a endegar, de la manera més justa possible, la vida col·lectiva. - V. t.: carta de franqueses n f
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca coeficient d'apilament, n m
- es coeficiente de apilado, n m
- fr coefficient d'empilage, n m
- en stacking density, n
<Enginyeria forestal>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca coneixement d'embarcament marítim d'enganxament, n m
- ca coneixement marítim d'enganxament, n m
- es conocimiento de embarque de enganche, n m
- en hitchment bill of lading, n
<Dret mercantil>
Definición
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca coocurrència mútuament exclusiva, n f
- es coocurrencia mutuamente exclusiva
- fr cooccurrence mutuellement exclusive
- en mutual exclusivity cooccurrence
<Lingüística>
Definición
Nota
- Per exemple, l'article definit i l'indefinit no poden coocórrer amb el mateix substantiu.
<Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca dereisme, n m
- ca pensament dereístic, n m sin. compl.
<Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>
Definición
Nota
- La denominació dereisme està formada a partir del llatí de-, que indica separació, i res 'cosa'.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca eix de plegament, n m
- es eje de plegamiento
- fr axe de plissement
- en folding axis
<Geografia física > Geomorfologia>
Definición
Nota
- La denominació se sol extrapolar a la intersecció del pla axial amb una superfície horitzontal de referència o a la superfície topogràfica.
