Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "poeta" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  haikista, n m, f
  • es  haijin, n m, f
  • es  haikista, n m, f
  • fr  haïkiste, n m, f
  • en  haijin, n
  • en  haiku poet, n

<Literatura>

Definición
Persona que compon haikus.
herba de Sant Robert herba de Sant Robert

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  herba de Robert, n f sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulles salades, n f pl alt. sin.
  • ca  cicuta, n f alt. sin.
  • ca  escanyagats, n m alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de Sant Robert, n m alt. sin.
  • ca  gerani pudent, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba roberta, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gall, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  güelles, n f pl var. ling.
  • ca  güelles salades, n f pl var. ling.
  • nc  Geranium robertianum L.

<Botànica > geraniàcies>

herba de Sant Robert herba de Sant Robert

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  herba de Robert, n f sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulles salades, n f pl alt. sin.
  • ca  cicuta, n f alt. sin.
  • ca  escanyagats, n m alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de Sant Robert, n m alt. sin.
  • ca  gerani pudent, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba roberta, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gall, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  güelles, n f pl var. ling.
  • ca  güelles salades, n f pl var. ling.
  • nc  Geranium robertianum L.

<Botànica > geraniàcies>

herba de Sant Robert herba de Sant Robert

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  cicuta vermella, n f sin. compl.
  • ca  gerani pudent, n m sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  poteta de gall, n f sin. compl.
  • nc  Geranium robertianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, de 10 a 50 cm d'alçària, que es troba en herbassars, al peu de tanques i murs, en boscs i zones humides i ombrívoles de muntanya. Tota la planta, en infusió, és astringent (conté abundants tanins) i lleugerament diürètica. Com a ús extern, la planta fresca o en decocció i, aplicada en forma de banys o compreses, ha estat emprada contra les inflamacions de la boca i dolors facials.
jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta, n m, f
  • es  juez de puerta | juez de puerta, jueza de puerta
  • fr  juge de porte
  • en  gate judge
  • en  gate keeper

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definición
Jutge que controla el pas d'una porta o de diverses portes que efectuen els participants en una competició alpina.
jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta, n m, f
  • es  juez de puerta
  • fr  juge de porte
  • en  gate judge

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definición
Jutge que assisteix el jutge de sector i que té la funció de controlar el pas dels competidors per les portes.
jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta

<13 Ciclisme>, <11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>, <17 Esports d'hivern>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta, n m, f
  • es  juez de puerta | juez de puerta, jueza de puerta
  • fr  juge de porte
  • en  gate judge
  • en  gate keeper

<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>, <Esport > 17 Esports d'hivern>

Definición
Àrbitre encarregat de controlar el pas dels competidors per les portes situades al llarg del recorregut d'una prova.
jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  jutge de porta | jutge de porta, jutgessa de porta, n m, f
  • es  juez de puerta | juez de puerta, jueza de puerta
  • fr  juge de porte
  • en  gate judge
  • en  gate keeper

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definición
Jutge que controla el pas d'una porta o de diverses portes que efectuen els participants en una competició alpina.
legalitat legalitat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  legalitat, n f
  • ca  intervenció legalitzada, n f sin. compl.
  • es  intervención legalizada, n f
  • es  legalidad, n f
  • es  nullum crimen, nulla poena sine lege, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

Nota

  • El principi de legalitat o d'intervenció legalitzada es formula també amb la locució llatina nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege.
lobel porta lobel porta

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lobel porta, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición
Unitat estructural del fetge, de forma triangular, ocupada en cadascun dels seus angles per una vena centrolobel·lar. El centre del triangle és un espai porta.