Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "procurar" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, n m, f
- es procurador | procuradora, n m, f
<Dret penal>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, n m, f
- ca causídic | causídica, n m, f sin. compl.
- es causídico | causídica
- es procurador | procuradora
<Dret processal>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
- (Del llatí procurator, -oris, ídem.)
-
El procurador, a banda de representar una de les parts d'un procediment, també pot exercir les funcions i competències que, expressament atribuïdes per les normes processals, tenen com a finalitat contribuir a la millora de la justícia, a la substanciació correcta dels processos i a l'eficàcia de les resolucions judicials. Segons Isabel Sánchez García, és, a més, una persona especialista en dret processal, en constant comunicació amb els advocats i bona coneixedora de l'oficina judicial, i, amb la seva presència, garanteix el principi d'igualtat de les parts i llur comunicació.
Tot i que es considera que la figura dels procuradors prové del dret romà, val a dir que en el procés judicial romà no van tenir una representació directa, sinó que la representació era indirecta i voluntària. Malgrat això, les figures del cognitor -representant processal en sentit estricte- i del procurator -representant més aviat de caire patrimonial, si bé al segle II, amb la introducció de la cognitio extraordinem, assumeix la funció de representant processal voluntari- tenen la consideració d'antecedents immediats de la figura del procurador.
En els ordenaments històrics de la península Ibèrica, una de les primeres aparicions de la figura és en el Liber iudiciorum, promulgat per Recesvint l'any 654, en què s'establia la possibilitat de recórrer als procuradors com a representants en el procés. En Las Siete Partidas d'Alfons X, el títol V de la tercera partida regulà expressament la figura del personero, el qual s'encarregava de comparèixer en el judici en nom d'una altra persona.
La professionalització d'aquesta funció s'assolí amb la creació dels primers col·legis, i fou precisament al Principat on es van establir les bases de la futura col·legiació; en un primer moment, mitjançant el llibre dels Costums de Tortosa (1279), en què els procuradors eren esmentats com a «senyor del pleyt», i, posteriorment, amb l'aparició dels primers col·legis de procuradors, com ara el de Barcelona, que es creà per mitjà d'un privilegi atorgat pel rei Ferran II el Catòlic l'any 1512. Després d'una certa dispersió normativa, l'any 1805 es promulgà la Novísma Recopilación de las leyes de España que en redefiní la figura, i fou la Llei d'enjudiciament civil (LEC) del 1855 la llei que feu una aposta efectiva pels interessos dels procuradors i universalitzà llur intervenció en els judicis.
Durant el segle XX s'instauraren definitivament el sistema de retribució mitjançant aranzels, la fiança i la unificació professional amb la creació, l'any 1943, de la Junta Nacional dels Il·lustres Col·legis de Procuradors dels Tribunals, que amb la democràcia passà a rebre el nom de Consell General de Procuradors (1977). La Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) -llibre VII- i el Reial decret 1281/2002, del 5 de desembre, pel qual s'aprova l'estatut general dels procuradors dels tribunals, regulen la figura dels procuradors de manera principal; en menor mesura ho fan les normes processals.
Segons Jaume Guasp, la complexitat dels mecanismes processals, desconeguts per la gran majoria dels ciutadans, provoca que, per tal d'accedir-hi, sigui necessària la intervenció d'especialistes amb capacitat de postular, de debatre o de demanar tutela jurídica. L'ordenament jurídic espanyol estableix un sistema dual de postulació: la representació i la defensa. Correspon als advocats la direcció i la defensa de les parts en el procés (art. 542.1 LOPJ) i són els procuradors els que assumeixen la representació de les parts davant dels tribunals; una representació que, necessària i obligada en el procés actual, ha estat definida com a garant de l'efectivitat de la tutela judicial en el procés mateix (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] 153/1993, del 3 de maig). En aquest punt, s'entén que els procuradors cooperin amb l'Administració de justícia, tot i que ho fan servint directament els interessos de llurs clients.
En general els procuradors són llicenciats en dret, però no és un requisit imperatiu per tal d'exercir la procura, segons la interpretació que en fa el Tribunal Suprem en la Sentència del 17.06.2005. En canvi, sí que cal disposar del títol oficial de procurador lliurat pel Ministeri de Justícia, i la col·legiació professional és obligada (art. 544.2 LOPJ). La darrera obligació, que no ha estat exempta de debat, és expressament admesa per la STC 56/1990, del 29 de març. Els procuradors que vulguin incorporar-se a un col·legi han de deixar una fiança que es posa a disposició de l'autoritat judicial corresponent com a gest simbòlic que garanteix llur actuació professional. Pel que fa a la pràctica professional, els procuradors resten sotmesos a la llei, a les normes estatutàries del col·legi, als usos deontològics de la professió i als règims disciplinaris jurisdiccional i corporatiu.
En l'exercici diari de la procura, l'apoderament és l'instrument d'actuació processal dels procuradors. El procurador s'ha de personar al judici amb el poder atorgat, el qual li permet actuar en el procés en nom dels seus clients (art. 25.1 LEC). L'apoderament legitima els procuradors per tal de dur a terme actes de part amb efectes processals i rebre comunicacions de l'òrgan judicial. Com a contraprestació d'aquestes funcions, els procuradors tenen dret a rebre una remuneració justa i adequada a llurs serveis professionals. Aquesta remuneració s'estableix per mitjà d'un sistema d'aranzels que esdevé incompatible amb altres sistemes de fixació de pagament; a més, els procuradors han de ser compensats per les despeses, de caràcter extrajudicial, que es poden produir durant la substanciació del plet.
Les darreres reformes legals -especialment la Llei 13/2009, del 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina judicial, de l'Estat- han atorgat noves competències als procuradors que els permeten superar les clàssiques funcions de representants actius de les part i receptors d'actes processals. Aquesta Llei estableix que també és funció dels procuradors realitzar actes de comunicació amb eficàcia processal, que fins ara eren realitzats, d'una manera exclusiva, pel personal de l'oficina judicial. Els procuradors també poden diligenciar, d'una manera directa, els oficis i altres despatxos judicials que, lliurats en cas d'execució civil, estiguin adreçats a la investigació patrimonial de l'executat o al constrenyiment dels seus béns.
Malgrat la millora en les funcions dels procuradors, l'avenç és insuficient si es pren com a referència el model francès -huissier de justice-. En aquest sentit, l'aposta per donar més competències als procuradors podria passar també per possibilitar l'exercici efectiu d'activitats d'execució material. - V. t.: apoderament n m
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, n m, f
- ca personer | personera, n m, f sin. compl.
- es personero | personera
- es procurador | procuradora
<Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
Aquesta figura va ser establerta per la Llei del Parlament de Catalunya del 10 de març de 1934 quan es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya, encara que no va ser definida fins a la Llei del 19 de juliol de 1936. El procurador tenia la missió essencial de vetllar per l'observança de les lleis catalanes, especialment de «les referents a l'organització dels jutges i tribunals en la part que l'Estatut ha reservat a Catalunya» (art. 1 Llei del 19 de juliol de 1936). El procurador tenia la doble finalitat de «representar i defensar la Generalitat davant del Tribunal de Cassació i Superior de la República», segons s'exposa el preàmbul, i en una altra llei relativa al Servei de Presons per a la investigació de les detencions arbitràries.
Els deures i les atribucions del Procurador, pel que fa al Tribunal de Cassació, quedaven establertes de la manera següent: a) exercir la defensa de les sales de cassació de Catalunya i interposar els recursos corresponents davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, quan «la jurisprudència del Tribunal Suprem envaeixi de manera notòria la competència del Tribunal de Cassació de Catalunya»; b) representar la Generalitat davant del Tribunal Suprem de l'Estat i defensar la competència del Tribunal de Cassació; c) representar i defensar l'Administració de la regió autònoma, així com els ajuntaments catalans i els establiments o les institucions públiques de Catalunya, davant del Tribunal de Cassació i de qualsevol altre tribunal quan li sigui encomanat; d) exercitar qualsevol acció judicial que correspongui al Govern de la Generalitat; e) portar les altres representacions i defenses que li pertoquin legalment; f) posar en coneixement del Tribunal de Cassació qualsevol anomalia o irregularitat que observi en l'Administració de justícia de Catalunya i tenir cura del compliment de les lleis orgàniques i processals que siguin competència de la Generalitat de Catalunya; g) vetllar per la Procuradoria i llurs funcionaris; h) dictar als subordinats instruccions generals o especials sobre qualsevol aspecte relatiu al compliment de llurs deures; i) interposar recursos en matèria civil o contenciosa administrativa que, en interès de la llei o de l'Administració, regulen les respectives disposicions orgàniques i processals; j) informar quan sigui requerit el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Tribunal de Cassació sobre qüestions de la seva competència; k) suggerir, si ho considera procedent, al Consell Executiu de la Generalitat la conveniència de demanar un informe al Tribunal de Cassació sobre les matèries relatives a l'Administració de la regió catalana; l) investigar, com més aviat millor, les detencions arbitràries i promoure'n el càstig, d'acord amb les lleis; m) vetllar pel compliment de les sentències en tots els plets i les qüestions en què ha estat part; n) demanar als jutjats i tribunals de Catalunya, si escau, i per mitjà del president del Tribunal de Cassació, informació sobre qualsevol plet de la competència de l'esmentat tribunal, per a exercir la vigilància sobre l'Administració de justícia i promoure la correcció dels abusos que hi hagi observat, i o) les altres que la llei li atribueixi (art. 34, 38 i s. i addicional de la Llei). Aquesta figura va desaparèixer quan va ser suprimit el Tribunal de Cassació l'any 1938.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, n m, f
- es procurador | procuradora
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procurador | procuradora, adj
- es procurador | procuradora
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El representa l'advocat procurador.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca procurador d'ofici | procuradora d'ofici, n m, f
- es procurador de oficio | procuradora de oficio, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca procurador de la infància i l'adolescència | procuradora de la infància i l'adolescència, n m, f
- es procurador de la infancia y la adolescencia
<Serveis socials > Persones > Agents>
Definición
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca procurador general, n m
- es procurador general
<Història>
Definición
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca procurador general, n m
- es procurador general
<Història>
Definición
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la procurator, n m
- la mandatarius, n m sin. compl.
- ca mandatari, n m
- es mandatario, n m
- fr mandataire, n m
- it mandatario, n m
<Dret romà>
