Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "quisca" dentro de todas las áreas temáticas

quèstia quèstia

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quèstia, n f
  • ca  questa, n f sin. compl.
  • es  recaudación, n f

<Història del dret>

quèstia quèstia

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quèstia, n f
  • ca  questa, n f sin. compl.
  • ca  quístia, n f sin. compl.
  • es  tasa

<Història del dret>

Definición
Tribut en diners o en fruits que el senyor o senyora feudal cobrava als súbdits.

Nota

  • Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
  • (Variant llatinitzada del català questa, 'recerca [d'una cosa]'.)
  • Introduïda a mitjan segle XI i inherent a l'exercici de la senyoria banal, la quèstia reial és la més ben documentada. Es començà a demanar al segle XIII a totes les ciutats i viles del patrimoni reial de Catalunya, al principi episòdicament i s'equiparava a un subsidi per a una finalitat concreta: la coronació, un matrimoni reial, una ambaixada o, sobretot, una campanya militar.
    Amb el temps, la quèstia es passà a percebre regularment cada any i a formar part dels recursos fiscals ordinaris de la monarquia. Com a tal, seguí una evolució idèntica a la d'altres béns del patrimoni, de manera que, des de mitjan segle XIV, la quèstia aparegué freqüentment alienada del domini reial. Com en el cas de les cenes o els fogatges (foc), la quantitat per pagar en concepte de quèstia era repartida, a escala local, d'acord amb la fortuna de cada contribuent, mitjançant la confecció d'una talla.
química química

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  química, n f

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Composició feta de salfumant i aigua, que s'empra en diferents graus, segons sigui l'estat de l'adob.

<Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Enginyeria química>, <Química > Química analítica>, <Química > Química física>, <Química > Química inorgànica>, <Química > Química orgànica>

Definición

Nota

química química

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  química, n f
  • es  química, n f
  • fr  chimie, n f
  • en  chemistry, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Definición
Ciència que estudia la composició, l'estructura i les propietats de diverses substàncies, i també les seves transformacions recíproques.
quíscal becfí quíscal becfí

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  quíscal becfí, n m
  • es  zanate picofino
  • fr  quiscale de Mexico
  • en  slender-billed grackle
  • de  Schlankschnabelgrackel
  • nc  Quiscalus palustris

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>

Nota

  • Espècie extinta.
quíscal becfí quíscal becfí

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  quíscal becfí, n m
  • es  zanate picofino
  • fr  quiscale de Mexico
  • en  slender-billed grackle
  • de  Schlankschnabelgrackel
  • nc  Quiscalus palustris

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>

Nota

  • Espècie extinta.
quíscal cantaire quíscal cantaire

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  quíscal cantaire, n m
  • es  zanate cantor
  • fr  quiscale chanteur
  • en  melodious blackbird
  • de  Trauerstärling
  • nc  Dives dives

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>

quíscal cantaire quíscal cantaire

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  quíscal cantaire, n m
  • es  zanate cantor
  • fr  quiscale chanteur
  • en  melodious blackbird
  • de  Trauerstärling
  • nc  Dives dives

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>

quíscal comú quíscal comú

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  quíscal comú, n m
  • es  zanate común
  • fr  quiscale bronzé
  • en  common grackle
  • de  Purpurgrackel
  • nc  Quiscalus quiscula

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>