Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "rafega" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aïllant, n m
  • ca  estora, n f
  • ca  màrfega, n f
  • es  aislante, n m
  • es  esterilla, n f
  • es  esterilla aislante, n f
  • fr  matelas de sol, n m
  • fr  tapis de sol, n m
  • en  ground pad, n
  • en  roll mat, n
  • en  sleeping mat, n
  • en  sleeping pad, n
  • en  thermal pad, n

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definición
Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i material sintètic, que es fa servir per a evitar el pas de la fredor i la humitat quan es dorm a terra o en una tenda.
aïllant aïllant

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  aïllant, n m
  • ca  estora, n f
  • ca  màrfega, n f
  • es  aislante, n m
  • es  esterilla, n f
  • es  esterilla aislante, n f
  • fr  matelas de sol, n m
  • fr  tapis de sol, n m
  • en  ground pad, n
  • en  roll mat, n
  • en  sleeping mat, n
  • en  sleeping pad, n
  • en  thermal pad, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>

Definición
Peça prima, tova i flexible, normalment de forma rectangular i material sintètic, que es fa servir per a evitar el pas de la fredor i la humitat quan es dorm a terra o en una tenda.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alfàbrega alfàbrega

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

besuc de la taca besuc de la taca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
cagamuja cagamuja

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
codi de validació bancària codi de validació bancària

<Economia > Finances > Banca. Estalvis>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  codi de validació bancària, n m
  • es  ráfaga bancaria, n f
  • es  ráfaga de pago, n f

<Economia > Finances > Banca. Estalvis>

Definición
Codi format per una successió de números que les entitats bancàries utilitzen per a deixar constància del pagament d'un rebut.
crepitació pulmonar crepitació pulmonar

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  crepitació pulmonar, n f
  • ca  ranera crepitant, n f sin. compl.
  • es  crepitación pulmonar, n f
  • es  crepitante, n m
  • es  estertor crepitante, n m
  • en  crepitant rale
  • en  crepitus

<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>

Definición
Crepitació percebuda en l'auscultació respiratòria que respon a la vibració de l'aire circulant pel conducte respiratori patològic obstruït o inflamat.