Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "roca" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles rupestres, n f pl
- ca caragola, n f alt. sin.
- ca caragolera, n f alt. sin.
- ca cargola, n f alt. sin.
- ca cargola de roca, n f alt. sin.
- nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér.
- nc Erodium petraeum (Gouan) Willd. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles rupestres, n f pl
- ca caragola, n f alt. sin.
- ca caragolera, n f alt. sin.
- ca cargola, n f alt. sin.
- ca cargola de roca, n f alt. sin.
- nc Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér.
- nc Erodium petraeum (Gouan) Willd. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la alpina, n f
- ca herba de les cinc fulles, n f alt. sin.
- ca herba del Sant Crist, n f alt. sin.
- ca herba desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca peu de rei, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca tè, n m var. ling.
- nc Alchemilla gr. alpina L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquemil·la alpina, n f
- ca herba de les cinc fulles, n f alt. sin.
- ca herba del Sant Crist, n f alt. sin.
- ca herba desinflamatòria, n f alt. sin.
- ca peu de Crist, n m alt. sin.
- ca peu de rei, n m alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca te, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca tè, n m var. ling.
- nc Alchemilla gr. alpina L.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arçot, n m
- ca espinal de roca, n m alt. sin.
- ca espinal negre, n m alt. sin.
- ca aspinal negre, n m var. ling.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. velutinas auct. val., non (Boiss.) Maire var. ling.
<Botànica > ramnàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arçot, n m
- ca espinal de roca, n m alt. sin.
- ca espinal negre, n m alt. sin.
- ca aspinal negre, n m var. ling.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart.
- nc Rhamnus lycioides L. subsp. velutinas auct. val., non (Boiss.) Maire var. ling.
<Botànica > ramnàcies>
