Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "roca" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botgeta, n f
  • ca  alís espinós, n m alt. sin.
  • ca  argelagó, n m alt. sin.
  • ca  argelagueta, n f alt. sin.
  • ca  argelagueta blanca, n f alt. sin.
  • ca  argelagueta vera, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botgeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  botgeta de sang, n f alt. sin.
  • ca  botgeta espinosa, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de roca, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga vera, n f alt. sin.
  • ca  eriçó blanc, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  argilagó, n m var. ling.
  • ca  argilagueta, n f var. ling.
  • ca  argilagueta blanca, n f var. ling.
  • ca  argilagueta vera, n f var. ling.
  • ca  boja blanca, n f var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  picapica, n f var. ling.
  • nc  Alyssum spinosum L.
  • nc  Hormatophylla spinosa (L.) P. Küpfter sin. compl.
  • nc  Ptilotrichum spinosum (L.) Boiss. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

bracera de roca bracera de roca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera de roca, n f
  • ca  centàurea intibàcia, n f alt. sin.
  • nc  Centaurea intybacea Lam.
  • nc  Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostál sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera de roca bracera de roca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera de roca, n f
  • ca  centàurea intibàcia, n f alt. sin.
  • nc  Centaurea intybacea Lam.
  • nc  Cheirolophus intybaceus (Lam.) Dostál sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bufalaga bufalaga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  bufalaga de roca, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga dioica, n f alt. sin.
  • nc  Thymelaea dioica (Gouan) All.

<Botànica > timeleàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufalaga, n f
  • ca  bufalaga de roca, n f alt. sin.
  • ca  bufalaga dioica, n f alt. sin.
  • nc  Thymelaea dioica (Gouan) All.

<Botànica > timeleàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro de sorra, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'arena, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  gobi de morro vermell, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'arena, n m sin. compl.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabot inglés, n m var. ling.
  • ca  cabot inglès, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit morro roig, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius cruentatus
  • es  gobio de boca roja
  • es  gobito
  • fr  gobie ensanglanté
  • en  red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

burret burret

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro de sorra, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'arena, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  gobi de morro vermell, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'arena, n m sin. compl.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabot inglés, n m var. ling.
  • ca  cabot inglès, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit morro roig, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius cruentatus
  • es  gobio de boca roja
  • es  gobito
  • fr  gobie ensanglanté
  • en  red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro d'alga, n m sin. compl.
  • ca  burro de fons, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot bord, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  cabot mocós, n m sin. compl.
  • ca  cabot mucós, n m sin. compl.
  • ca  cabot negre, n m sin. compl.
  • ca  calacabot, n m sin. compl.
  • ca  espanyol, n m sin. compl.
  • ca  gobi, n m sin. compl.
  • ca  gobi d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gobi negrós, n m sin. compl.
  • ca  gòbid d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit comú, n m sin. compl.
  • ca  gòbit d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de roca, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negre, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negrós, n m sin. compl.
  • ca  peix de diable, n m sin. compl.
  • ca  peix del diable, n m sin. compl.
  • ca  roseti, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruc de roca, n m sin. compl.
  • ca  borriquet, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  chaparrudo, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit d'alga, n m var. ling.
  • ca  gobit de roca, n m var. ling.
  • ca  gobit negre, n m var. ling.
  • ca  gombit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • ca  ruch d'alga, n m var. ling.
  • ca  ruch de roca, n m var. ling.
  • ca  xaparrudo, n m var. ling.
  • nc  Gobius niger
  • nc  Gobius jozo var. ling.
  • nc  Gobius jozzo var. ling.
  • nc  Gobius longiradiatus var. ling.
  • nc  Gobius niger jozo var. ling.
  • es  cangüeso
  • es  cangüesto
  • es  chaparrudo
  • es  gobio
  • es  pez del diablo
  • es  pez-diablo
  • fr  gobie
  • fr  gobie noir
  • it  chiozzo nero
  • en  black goby

<Peixos > Gòbids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro d'alga, n m sin. compl.
  • ca  burro de fons, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot bord, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  cabot mocós, n m sin. compl.
  • ca  cabot mucós, n m sin. compl.
  • ca  cabot negre, n m sin. compl.
  • ca  calacabot, n m sin. compl.
  • ca  espanyol, n m sin. compl.
  • ca  gobi, n m sin. compl.
  • ca  gobi d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gobi negrós, n m sin. compl.
  • ca  gòbid d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit comú, n m sin. compl.
  • ca  gòbit d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de roca, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negre, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negrós, n m sin. compl.
  • ca  peix de diable, n m sin. compl.
  • ca  peix del diable, n m sin. compl.
  • ca  roseti, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruc de roca, n m sin. compl.
  • ca  borriquet, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  chaparrudo, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit d'alga, n m var. ling.
  • ca  gobit de roca, n m var. ling.
  • ca  gobit negre, n m var. ling.
  • ca  gombit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • ca  ruch d'alga, n m var. ling.
  • ca  ruch de roca, n m var. ling.
  • ca  xaparrudo, n m var. ling.
  • nc  Gobius niger
  • nc  Gobius jozo var. ling.
  • nc  Gobius jozzo var. ling.
  • nc  Gobius longiradiatus var. ling.
  • nc  Gobius niger jozo var. ling.
  • es  cangüeso
  • es  cangüesto
  • es  chaparrudo
  • es  gobio
  • es  pez del diablo
  • es  pez-diablo
  • fr  gobie
  • fr  gobie noir
  • it  chiozzo nero
  • en  black goby

<Peixos > Gòbids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  gobió de roca (arena), n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  gòbit fugitiu, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gavió de roca (arena), n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit fugitiu, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Pomatoschistus minutus
  • nc  Gobius minutus var. ling.

<Peixos > Gòbids>