Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI llengua sinítica o llengua sínica?
es lengua sínica, n f
es lengua sinítica, n f
fr langue chinoise, n f
fr langue sinitique, n f
en Chinese language, n
en Sinitic language, n

<Llengua. Literatura > Lingüística>

Definición

Es considera que la forma més adequada és llengua sinítica; en canvi, no es considera tan adequada la forma *llengua sínica.

Els motius de la tria de llengua sinítica com a forma prioritària són els següents:
(1) És una forma lingüísticament ben construïda: l'adjectiu sinític -a està format per la base sino- (forma prefixada de Sina 'Xina'; és una creació tardana a partir del llatí), el sufix -it (crea noms per a referir-se a les persones que pertanyen a un lloc, una tribu, etc., com ara israelita, betlemita o levita) i el sufix -ic (crea adjectius a partir de noms).
(2) És una forma semànticament motivada, ja que indica una llengua que té relació amb els habitants de la Xina.
(3) Els noms de llengües solen crear-se sobre els noms dels habitants (els gentilicis) i no sobre els noms dels territoris.
Ex.: llengua catalana (<català, no de Catalunya); llengua danesa (<danès, no de Dinamarca); llengua anglesa (<anglès, no de Anglaterra)
(4) És una forma paral·lela a les utilitzades en altres llengües (sobretot, en francès i en anglès, ja que en castellà sembla més habitual lenguas sínicas).

En canvi, *llengua sínica, tot i que també és una forma ben construïda (l'adjectiu està format per la base sino- i el sufix -ic), és menys adequada perquè fa referència al nom del país i no al nom dels habitants, com és habitual en les llengües; d'aquesta manera, llengua sínica indicaria una llengua que té relació amb la Xina, i no una llengua que té relació amb els xinesos.

Una llengua sinítica és cadascuna de les llengües de la família sinotibetana parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia i altres països del sud-est asiàtic. El que habitualment es denomina xinès fa referència, en realitat, al conjunt de llengües sinítiques.

Nota

Podeu consultar, per exemple, l'article xinès mandarí en el diccionari en línia del TERMCAT Llengües del món (www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/).

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ínia
es inia

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca úlcera diftèrica, n f
ca úlcera síria, n f sin. compl.
ca úlcera siriana, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definición

Cadascuna de les úlceres de la pell que es produeixen en la diftèria cutània, de vores arrodonides, dures i elevades, que semblen fetes amb un trepant, en el fons de les quals hom observa una pseudomembrana grisosa o groguenca fermament adherida.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca actinodura d'Egerton, n f
es sibia de Egerton
fr actinodure d'Egerton
en rusty-fronted barwing
de Roststirn-Meisenhäherling
nc Actinodura egertoni