Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró, n m
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca festuca, n f alt. sin.
ca festuca ovina, n f alt. sin.
ca gespet, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca segaliva, n f alt. sin.
ca aurú, n m var. ling.
ca llispet, n m var. ling.
ca xispet, n m var. ling.
nc Festuca ovina L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró, n m
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca festuca, n f alt. sin.
ca festuca ovina, n f alt. sin.
ca gespet, n m alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca segaliva, n f alt. sin.
ca aurú, n m var. ling.
ca llispet, n m var. ling.
ca xispet, n m var. ling.
nc Festuca ovina L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca boletera, n f
es setal, n m
fr champignonnière, n f
en mushroom glade, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de raboseta, n f
ca dàctil, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenàs mascle, n m alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
ca segaïssa, n f var. ling.
nc Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Respecte del nom segaïssa (recollit al Castell de Guadalest), CLIM1988 indica que "l'hem de prendre amb una certa cautela, ja que no l'hem pogut contrastar i potser siga una confusió amb Brachypodium phoenicoides".

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de raboseta, n f
ca dàctil, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenàs mascle, n m alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
ca segaïssa, n f var. ling.
nc Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Respecte del nom segaïssa (recollit al Castell de Guadalest), CLIM1988 indica que "l'hem de prendre amb una certa cautela, ja que no l'hem pogut contrastar i potser siga una confusió amb Brachypodium phoenicoides".

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dàctil, n m
ca cucurulles, n f pl sin. compl.
ca cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs mascle, n m alt. sin.
ca formental rodona, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba dolça, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba formental, n f alt. sin.
ca herba tova, n f alt. sin.
ca dactilis, n m var. ling.
nc Dactylis glomerata L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dàctil, n m
ca cucurulles, n f pl sin. compl.
ca cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs mascle, n m alt. sin.
ca formental rodona, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba dolça, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba formental, n f alt. sin.
ca herba tova, n f alt. sin.
ca dactilis, n m var. ling.
nc Dactylis glomerata L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fenàs de marge, n m
ca brossa segadissa, n f alt. sin.
ca cabell de moro, n m alt. sin.
ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
ca canyola, n f alt. sin.
ca cerveró, n m alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal de marge, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs comú, n m alt. sin.
ca fenàs gran, n m alt. sin.
ca fenàs llis, n m alt. sin.
ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
ca fenàs ver, n m alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca herba de marge, n f alt. sin.
ca herba llisa, n f alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca marge, n m alt. sin.
ca pedrenca, n f alt. sin.
ca segadissa, n f alt. sin.
ca segamà, n f alt. sin.
ca brossa segaïssa, n f var. ling.
ca estopatxo, n m var. ling.
ca llastó, n m var. ling.
ca segaïssa, n f var. ling.
ca serveró, n m var. ling.
nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "senal" dentro de todas las áreas temáticas

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota