Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "sequeral" dentro de todas las áreas temáticas

índex de gravetat de sequera índex de gravetat de sequera

<Ciències de la Terra > Climatologia. Meteorologia > Sequera>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sequera [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/333>

  • ca  índex de gravetat de sequera, n m
  • ca  IGSE, n m sigla
  • es  índice de gravedad de sequía, n m
  • es  IGSE, n m sigla

<Sequera > Climatologia i meteorologia>

Definición
Índex que s'utilitza per a avaluar la gravetat d'un episodi de sequera, a partir de la magnitud del dèficit de precipitació, de l'extensió de les zones afectades i de la durada de l'episodi.

Nota

  • L'índex de gravetat de sequera, creat pel Servei Meteorològic de Catalunya, s'expressa en una escala del 0 al 5, en què un valor entre 0 i 1 indica dèficits hídrics perllongats en algunes zones del territori, i un valor igual a 5 expressa una situació de sequera mai registrada abans a Catalunya, tant pel que fa a durada com a extensió i intensitat.
agulla saquera agulla saquera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla saquera, n f
  • es  aguja de ensalmar
  • es  aguja saquera
  • fr  grosse aiguille

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definición
Agulla gruixuda, de 10 a 20 cm de llargària, emprada per a cosir sacs o teixits resistents.
agulla saquera agulla saquera

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla saquera, n f
  • es  aguja saquera

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Agulla emprada per a cosir l'arpillera dels fardots.
arrossega el punter pel document per seleccionar diversos objectes (tu) arrossega el punter pel document per seleccionar diversos objectes (tu)

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  arrossega el punter pel document per seleccionar diversos objectes (tu)
  • ca  arrossegueu el punter pel document per seleccionar diversos objectes (vós)
  • en  drag in document to select several objects

<Localització > Fraseologia>

caducifoli -òlia de sequera caducifoli -òlia de sequera

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  caducifoli -òlia de sequera, adj
  • es  caducifolio -lia de sequía, adj

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Dit de la planta caducifòlia que perd el seu fullatge durant l'estació seca.

Nota

  • Quan l'estació seca és l'estiu s'anomena també llavors caducifoli d'estiu.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caputxina, n f
  • ca  morritort d'Índies, n m sin. compl.
  • ca  bequera, n f alt. sin.
  • ca  caputxines, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'esperó, n f alt. sin.
  • ca  herba llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llagueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  espuela Christi, n f var. ling.
  • nc  Tropaeolum majus L.

<Botànica > tropeolàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats ma­joritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
caputxina caputxina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caputxina, n f
  • ca  morritort d'Índies, n m sin. compl.
  • ca  bequera, n f alt. sin.
  • ca  caputxines, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'esperó, n f alt. sin.
  • ca  herba llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llagueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  espuela Christi, n f var. ling.
  • nc  Tropaeolum majus L.

<Botànica > tropeolàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats ma­joritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
caputxina caputxina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  caputxina, n f
  • ca  bequera, n f sin. compl.
  • ca  herba llaguera, n f sin. compl.
  • ca  herba llarguera, n f sin. compl.
  • ca  llaguera, n f sin. compl.
  • ca  movitort, n m sin. compl.
  • ca  movitort d'Índies, n m sin. compl.
  • nc  Tropeolum majus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les tropeolàcies, de tija enfiladissa o erecta, de 30 cm a 3 m d'alçària, originària del Perú i molt conreada en jardineria. Tota la planta, en infusió o en tintura, ha estat emprada contra les afeccions respiratòries i urinàries i com a emmenagoga. Com a ús extern, també ha estat usada contra la caiguda dels cabells.
eixut eixut

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  eixut, n m
  • es  sequedad
  • en  dryness

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definición
Sequedat en la terra per manca de pluja.
el contingut de les cel·les de diversos fulls es combinarà en un sol lloc el contingut de les cel·les de diversos fulls es combinarà en un sol lloc

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el contingut de les cel·les de diversos fulls es combinarà en un sol lloc
  • en  the contents of the cells from several sheets will be combined in one place

<Localització > Fraseologia>