Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "serenor" dentro de todas las áreas temáticas

menjagrà de Saint Kitts menjagrà de Saint Kitts

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  menjagrà de Saint Kitts, n m
  • es  semillero de San Cristóbal
  • fr  pèrenoir de Saint-Kitts
  • en  St. Kitts bullfinch
  • de  Kittsgimpeltangare
  • nc  Melopyrrha grandis

<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>

menjagrà de Saint Kitts menjagrà de Saint Kitts

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  menjagrà de Saint Kitts, n m
  • es  semillero de San Cristóbal
  • fr  pèrenoir de Saint-Kitts
  • en  St. Kitts bullfinch
  • de  Kittsgimpeltangare
  • nc  Melopyrrha grandis

<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>

mieloma no secretor mieloma no secretor

<Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  mieloma no secretor, n m

<Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definición
Varietat de mieloma múltiple en què no és detectada cap paraproteïna ni a la sang ni a l'orina.
morella vera morella vera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
morella vera morella vera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
mosquer de matollar meridional mosquer de matollar meridional

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mosquer de matollar meridional, n m
  • es  mosquero matorralero sureño
  • fr  tyranneau modeste
  • en  Southern scrub-flycatcher
  • de  Südlicher Strauchtyrann
  • nc  Sublegatus modestus

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

mosquer de matollar meridional mosquer de matollar meridional

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mosquer de matollar meridional, n m
  • es  mosquero matorralero sureño
  • fr  tyranneau modeste
  • en  Southern scrub-flycatcher
  • de  Südlicher Strauchtyrann
  • nc  Sublegatus modestus

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

nervi secretor nervi secretor

<Endocrinologia i nutrició>, <Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  nervi secretor, n m

<Endocrinologia i nutrició>, <Neurologia>

Definición
Nervi que estimula l'activitat funcional de les glàndules.
peça secretòria peça secretòria

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  peça secretòria, n f
  • ca  component secretori, n m sin. compl.
  • es  componente secretor
  • es  pieza secretora
  • fr  pièce sécrétoire
  • en  secretory component
  • en  secretory piece

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Anticossos>

Definición
Polipèptid simple sintetitzat per cèl·lules epitelials que va associat a la IgA secretòria i la protegeix contra la destrucció per enzims proteolítics.

Nota

  • La peça secretòria es produeix com a conseqüència de la digestió enzimàtica del receptor de la membrana de les cèl·lules epitelials que transporta la immunoglobulina A secretòria. Alguns autors empren també el terme peça secretòria per a referir-se a aquest receptor.
peça secretòria peça secretòria

<Ciències de la vida > Immunologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  peça secretòria, n f
  • ca  component secretori, n m sin. compl.
  • es  componente secretor
  • es  pieza secretora
  • fr  pièce sécrétoire
  • en  secretory component
  • en  secretory piece

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Anticossos>

Definición
Polipèptid simple sintetitzat per cèl·lules epitelials que va associat a la IgA secretòria i la protegeix contra la destrucció per enzims proteolítics.

Nota

  • La peça secretòria es produeix com a conseqüència de la digestió enzimàtica del receptor de la membrana de les cèl·lules epitelials que transporta la immunoglobulina A secretòria. Alguns autors empren també el terme peça secretòria per a referir-se a aquest receptor.