Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "seriar" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències socials>

Definición
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Dret>

Definición
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar? 0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI mitjançar, fer una mediació o mediar?
  • es  mediar, v tr
  • es  mediar [entre], v prep
  • fr  médier, v tr
  • fr  médier [entre], v prep
  • it  mediare, v tr
  • it  mediare [tra], v prep
  • pt  mediar, v tr
  • pt  mediar [entre], v prep
  • en  mediate [between], to, v prep
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Biomedicina>

Definición
Tant mitjançar i fer una mediació com mediar es poden considerar formes adequades, encara que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només reculli les formes mitjançar i fer una mediació.

Els motius que porten a considerar que mediar també hauria de ser una forma vàlida són els següents:
(1) El diccionari normatiu recull quasi totes les categories d'aquesta sèrie lèxica: el nom mediació, els adjectius mediador -a i mediat -a, i l'adverbi mediatament (juntament amb el contrari immediatament, que té més freqüència).
(2) Altres categories de la sèrie tenen correlats patrimonials (creats sobre mig mitja) que, en el diccionari normatiu, remeten al mot culte corresponent: mitjancer remet a mediador -a i mitjanceria remet a mediació.
(3) Hi ha categories de la sèrie preses directament del llatí (mediació de mediatio, mediat -ata de mediatus, mediador -a de mediator), mentre que les altres es poden considerar analògiques.
(4) Les alternatives mitjançar i fer una mediació no són vàlides per a tots els contextos coberts per mediar, sinó que habitualment només cobreixen els significats patrimonials relacionats amb la resolució de conflictes.
(5) Mediar té un ús molt estès; fins i tot es documenta en els articles d'algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que, per contra, no la recullen com a entrada.
(6) Els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues; en francès, no, però, en canvi, les bases de dades terminològiques sí que recullen médier en l'àmbit de la bioquímica.

En ciències socials, dret i administració i, de fet, en llengua general, el verb mediar (i les alternatives normatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'intervenir entre dues parts o més per posar-les d'acord.
. L'equivalent castellà és mediar [entre]; el francès, intervenir [entre]; l'italià, mediare [tra]; el portuguès, mediar [entre], i l'anglès, to mediate [between].

En bioquímica i biomedicina, el verb mediar (i només molt rarament les alternatives mitjançar i fer una mediació) fa referència a l'acció d'un element (una molècula, per exemple) de desencadenar o vehicular un procés bioquímic (transmissió de senyals, reacció química, etc.) per mitjà de la connexió de dues de les parts.
. L'equivalent castellà és mediar; el francès, médier; l'italià, mediare; el portuguès, mediar, i l'anglès, to mediate.

Nota

  • Per a ampliar el criteri amb una explicació més aprofundida i tenir-ne més exemples, podeu consultar el document Els mediadors poden fer mediacions sense mediar immediatament? (In mediando stat virtus) en l'apartat "El terme és notícia... a la Xarxa Vives" del Butlletí núm. 38 de la SCATERM (blogs.iec.cat/scaterm/publicacions/butlleti/butlleti-actual/).
òpera seriosa òpera seriosa

<Arts > Música>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  òpera seriosa, n f
  • es  ópera seria
  • en  opera seria

<Música>

Definición
Òpera d'origen italià, però amb molta difusió per Europa, caracteritzada per tractar un tema moralitzant, generalment mitològic o històric, amb un final feliç.
òpera seriosa òpera seriosa

<Art i arquitectura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  òpera seriosa, n f
  • en  opera seria, n

<Art i arquitectura>

Definición
Òpera solemne o tràgica, especialment la que conté àries elaborades que van ser predominants en el segle XVIII, i normalment basada en un tema clàssic o mitològic.
amollar amollar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  amollar, v tr
  • ca  arriar, v tr sin. compl.
  • ca  filar, v tr sin. compl.
  • es  amollar
  • es  arriar
  • es  filar
  • es  largar
  • es  lascar
  • fr  filer
  • fr  mollir
  • en  pay out, to
  • en  slacken, to
  • en  veer, to

<Ports > Accions>

Definición
Deixar anar, afluixant, un cap o una corda.
anar a la ronsa anar a la ronsa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anar a la ronsa, v intr
  • ca  arronsar, v tr sin. compl.
  • ca  caure, v tr sin. compl.
  • ca  derivar, v tr sin. compl.
  • ca  ronsar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición
Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè dels vents o dels corrents.
arenar arenar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arenar, v tr
  • ca  sorrar, v tr sin. compl.
  • es  enarenar
  • en  sand, to

<Jardineria>

Definición
Cobrir d'arena un sòl o afegir-n'hi per tal de millorar-ne les condicions físiques i químiques.
arriar arriar

<11 Esports nàutics > Vela>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arriar, v tr
  • es  arriar
  • fr  amener
  • en  haul down, to
  • en  lower, to

<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>

Definición
Fer baixar una bandera o una vela hissada.
arriar arriar

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arriar, v tr

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definición
Arrossegar un carruatge.