Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "servera" dentro de todas las áreas temáticas
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca encauament en servidor, n m
- es cacheo en el servidor
- en server caching
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet>
Definición
Nota
- L'encauament en el servidor és l'opció bàsica d'encauament de mapes, el qual pot combinar-se amb l'encauament en servidors intermedis i amb l'encauament local. Genèricament, l'encauament en el servidor inclou tot encauament que no tingui lloc en el client.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca encauament en servidor, n m
- es cacheo en el servidor
- en server caching
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet>
Definición
Nota
- L'encauament en el servidor és l'opció bàsica d'encauament de mapes, el qual pot combinar-se amb l'encauament en servidors intermedis i amb l'encauament local. Genèricament, l'encauament en el servidor inclou tot encauament que no tingui lloc en el client.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca encauament en servidor, n m
- es cacheo en el servidor
- en server caching
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet>
Definición
Nota
- L'encauament en el servidor és l'opció bàsica d'encauament de mapes, el qual pot combinar-se amb l'encauament en servidors intermedis i amb l'encauament local. Genèricament, l'encauament en el servidor inclou tot encauament que no tingui lloc en el client.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les escròfules, n f alt. sin.
- ca herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
- ca herba pudent de torrent, n f alt. sin.
- ca pudenta, n f alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge bord, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- ca herba de les escrofules, n f var. ling.
- ca herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
- ca herba pudenta de torrent, n f var. ling.
- ca setga, n m var. ling.
- ca sétgel, n m var. ling.
- ca setja, n f var. ling.
- ca xetga, n m var. ling.
- nc Scrophularia auriculata L.
- nc Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de les escròfules, n f alt. sin.
- ca herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
- ca herba pudent de torrent, n f alt. sin.
- ca pudenta, n f alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setge bord, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- ca herba de les escrofules, n f var. ling.
- ca herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
- ca herba pudenta de torrent, n f var. ling.
- ca setga, n m var. ling.
- ca sétgel, n m var. ling.
- ca setja, n f var. ling.
- ca xetga, n m var. ling.
- nc Scrophularia auriculata L.
- nc Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària major, n f alt. sin.
- ca escrofulària nodosa, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca marçal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- nc Scrophularia nodosa L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escrofulària, n f
- ca escrofulària major, n f alt. sin.
- ca escrofulària nodosa, n f alt. sin.
- ca herba dels humors freds, n f alt. sin.
- ca marçal, n m alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca setgera, n f alt. sin.
- nc Scrophularia nodosa L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenàs de marge, n m
- ca brossa segadissa, n f alt. sin.
- ca cabell de moro, n m alt. sin.
- ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
- ca canyola, n f alt. sin.
- ca cerveró, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal de marge, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs comú, n m alt. sin.
- ca fenàs gran, n m alt. sin.
- ca fenàs llis, n m alt. sin.
- ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
- ca fenàs ver, n m alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba llisa, n f alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca marge, n m alt. sin.
- ca pedrenca, n f alt. sin.
- ca segadissa, n f alt. sin.
- ca segamà, n f alt. sin.
- ca brossa segaïssa, n f var. ling.
- ca estopatxo, n m var. ling.
- ca llastó, n m var. ling.
- ca segaïssa, n f var. ling.
- ca serveró, n m var. ling.
- nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenàs de marge, n m
- ca brossa segadissa, n f alt. sin.
- ca cabell de moro, n m alt. sin.
- ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
- ca canyola, n f alt. sin.
- ca cerveró, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal de marge, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs comú, n m alt. sin.
- ca fenàs gran, n m alt. sin.
- ca fenàs llis, n m alt. sin.
- ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
- ca fenàs ver, n m alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba llisa, n f alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca marge, n m alt. sin.
- ca pedrenca, n f alt. sin.
- ca segadissa, n f alt. sin.
- ca segamà, n f alt. sin.
- ca brossa segaïssa, n f var. ling.
- ca estopatxo, n m var. ling.
- ca llastó, n m var. ling.
- ca segaïssa, n f var. ling.
- ca serveró, n m var. ling.
- nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ferrera, n f
<Indústria > Indústria de la pell>
