Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tanda" dentro de todas las áreas temáticas
<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca controlador de la vela major | controladora de la vela major, n m, f
- es trimmer de mayor, n m, f
- es trimmer mayor, n m, f
- fr régleur de grand-voile | régleuse de grand-voile, n m, f
- it trimmer randa, n m, f
- en mainsail trimmer, n
<Copa Amèrica > Velers > Tripulació>
Definición
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca deixa, n f
- es manda
<Dret civil > Dret de successions>
Definición
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deixa, n f
- es manda, n f
<Dret civil>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deixa, n f
- es manda
<Dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca diafragma de la sella turca, n m
- ca diafragma sellar, n m sin. compl.
- ca tenda de la hipòfisi, n f sin. compl.
- es diafragma de la silla turca
- es tienda de la hipófisis
- en diaphragm of sella turcica
- en tentorium of hypophysis
- TA diaphragma sellae
<Anatomia>
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>
- ca diagnòstic tardà, n m
- es diagnóstico tardío
- fr diagnostic tardif
- it ritardo diagnostico
- en delayed diagnosis
<Sinologia > Tècniques diagnòstiques>
Definición
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca equimosi periorbitària, n f
- ca ull d'os rentador, n m sin. compl.
- es equimosis periorbitaria, n f
- es hematoma periorbitario, n m
- es ojo de mapache, n m
- en panda eyes, n
- en periorbital ecchymosis, n
- en raccoon eyes, n
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>
Definición
Nota
-
Les equimosis periorbitàries, menys freqüentment, també poden ser signe d'un neuroblastoma disseminat o d'amiloïdosi. També poden ser conseqüència temporal d'una rinoplàstia.
Requereixen consulta mèdica urgent i intervenció quirúrgica, en cas de fractura o postcraneotomia, o tractament mèdic, en cas de neuroblastoma o amiloïdosi.
<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca eritroblast acidòfil, n m
- ca eritroblast eosinòfil, n m sin. compl.
- ca eritroblast ortocromàtic, n m sin. compl.
- ca eritroblast oxífil, n m sin. compl.
- ca eritroblast policromatòfil II, n m sin. compl.
- ca eritroblast tardà, n m sin. compl.
- ca normoblast acidòfil, n m sin. compl.
- ca normoblast eosinòfil, n m sin. compl.
- ca normoblast oxífil, n m sin. compl.
- en late erythroblast
<Anatomia > Citologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol dentat, n m
- ca encens silvestre, n m sin. compl.
- ca gal·landa, n f sin. compl.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca espígol retallat, n m alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca lavanda, n f alt. sin.
- ca tomaní, n m alt. sin.
- ca galanda, n f var. ling.
- ca sienso silvestre, n m var. ling.
- nc Lavandula dentata L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espígol dentat, n m
- ca encens silvestre, n m sin. compl.
- ca gal·landa, n f sin. compl.
- ca espígol, n m alt. sin.
- ca espígol retallat, n m alt. sin.
- ca garlanda, n f alt. sin.
- ca lavanda, n f alt. sin.
- ca tomaní, n m alt. sin.
- ca galanda, n f var. ling.
- ca sienso silvestre, n m var. ling.
- nc Lavandula dentata L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
- La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).