Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca abancalat -ada, adj
es abancalado -da, adj
fr en gradins
fr en terrasse
en terraced, adj

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca abraçadora, n f
es abrazadera, n f
fr bague de serrage, n f
fr ligature, n f
en ligature, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Saxòfon>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Clarinet>

Definición

Anella metàl·lica que serveix per a subjectar la canya a l'embocadura en alguns instruments de canya simple com el saxòfon o el clarinet.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca acabament de serratge, n m
es acabado del serraje

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Definición

Acabament de les pells de serratge, ja sigui en forma d'ant o amb flor artificial.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca acabament de serratge, n m
es acabado del serraje
fr finissage de croûtes
en split finishing

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ajust amb serratge, n m
es ajuste con apriete, n m
fr ajustage avec serrage, n m
fr ajustage de pression, n m
fr ajustement à cheval, n m
fr ajustement appuyé, n m
en drive fit, n
en exact fit, n
en force fit, n
en press fit, n
de Preβpassung, n f
de Preβsitz, n m

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge, n m
ca alba, n f alt. sin.
ca albellatge gros, n m alt. sin.
ca alga blanca, n f alt. sin.
ca fenal, n m alt. sin.
ca fenal alt, n m alt. sin.
ca fenal de bou, n m alt. sin.
ca fenals, n m pl alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
ca fenàs de bou, n m alt. sin.
ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
ca fenassa, n f alt. sin.
ca fenassos, n m pl alt. sin.
ca llistó, n m alt. sin.
ca llistons, n m pl alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca albelage, n m var. ling.
ca albelatge, n m var. ling.
ca almelage, n m var. ling.
ca almelatge, n m var. ling.
ca almel·lage, n m var. ling.
ca almel·latge, n m var. ling.
ca almetlage, n m var. ling.
ca ametlatge, n m var. ling.
ca ammetlatge, n m var. ling.
ca asbelatge, n m var. ling.
ca atbellatge, n m var. ling.
ca auvellatge, n m var. ling.
ca balatge, n m var. ling.
ca belage, n m var. ling.
ca belatge, n m var. ling.
ca bellatge, n m var. ling.
ca beratge, n m var. ling.
ca elbelatge, n m var. ling.
ca esbalatge, n m var. ling.
ca fanals, n m pl var. ling.
ca fenàs de monte, n m var. ling.
ca melage, n m var. ling.
ca mel·latge, n m var. ling.
ca metlatge, n m var. ling.
ca obatge, n m var. ling.
ca obellatge, n m var. ling.
ca ovellatge, n m var. ling.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arna del farratge, n f

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición

Lepidòpter piràlid, Hypsopygia costalis.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "terratge" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Nota

Definición