Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "timoneda" dentro de todas las áreas temáticas

aigua timolada aigua timolada

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aigua timolada, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Química>

Definición
Aigua amb timol a l'1%, glicerol i alcohol de 90°; és antisèptica.
al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris) al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la farigola (Thymus vulgaris), n f
  • ca  al·lèrgia a la senyorida (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al tem (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al timó (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al timonet (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al tomell (Thymus vulgaris), n f sin. compl.
  • es  alergia a tomillo (Thymus vulgaris), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94021000135100
apreciació de la moneda apreciació de la moneda

<Economia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apreciació de la moneda, n f
  • es  apreciación de la moneda
  • fr  appréciation de la monnaie
  • en  currency appreciation

<Economia>

Definición
Augment del valor d'una moneda en comparació amb altres, en un sistema de tipus de canvi lliure, quan no funciona la revaluació.
canvi de divisa canvi de divisa

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  canvi de divisa, n m
  • ca  canvi de moneda, n m
  • es  cambio de divisas, n m
  • es  cambio de moneda, n m
  • fr  change, n m
  • en  exchange, n
  • en  foreign exchange, n
  • de  Geldwechsel, n m

<Turisme > Conceptes generals>

Definición
Servei ofert per un banc, una caixa o una oficina de canvi, que permet comprar o vendre moneda estrangera mitjançant la conversió a moneda pròpia, o a l'inrevés.
capsigranyera capsigranyera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
capsigranyera capsigranyera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
cara d'una moneda cara d'una moneda

<Lleure > Numismàtica>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cara d'una moneda, n f

<Lleure > Numismàtica>

Definición
Anvers d'una moneda, que porta generalment el cap o la cara d'una divinitat, d'un rei o d'un personatge, al·legòrics o reals, d'on li ve el nom.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coris, n m/f
  • ca  estepa de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba estronquera, n f alt. sin.
  • ca  herba figuera, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pinzell, n f alt. sin.
  • ca  herba punxosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herba soldadora, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinzellet, n m alt. sin.
  • ca  pinzells, n m pl alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomanyí, n m alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • ca  sapito real, n m var. ling.
  • ca  sapito reial, n m var. ling.
  • ca  sempito real, n m var. ling.
  • ca  sempito reial, n m var. ling.
  • ca  sepito real, n m var. ling.
  • ca  sinfito reial, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  tomillo reial, n m var. ling.
  • ca  xarpó, n m var. ling.
  • nc  Coris monspeliensis L.

<Botànica > primulàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  coris, n m/f
  • ca  estepa de Montpeller, n f alt. sin.
  • ca  farigola borda, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba estronquera, n f alt. sin.
  • ca  herba figuera, n f alt. sin.
  • ca  herba flatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pinzell, n f alt. sin.
  • ca  herba punxosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herba soldadora, n f alt. sin.
  • ca  iva, n f alt. sin.
  • ca  pinell, n m alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  pinzellet, n m alt. sin.
  • ca  pinzells, n m pl alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  timó bord, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tomanyí, n m alt. sin.
  • ca  pingell, n m var. ling.
  • ca  sapito real, n m var. ling.
  • ca  sapito reial, n m var. ling.
  • ca  sempito real, n m var. ling.
  • ca  sempito reial, n m var. ling.
  • ca  sepito real, n m var. ling.
  • ca  sinfito reial, n m var. ling.
  • ca  timó real, n m var. ling.
  • ca  tomillo reial, n m var. ling.
  • ca  xarpó, n m var. ling.
  • nc  Coris monspeliensis L.

<Botànica > primulàcies>

criptomoneda criptomoneda

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  criptomoneda, n f
  • ca  moneda criptogràfica, n f sin. compl.
  • es  criptomoneda, n f
  • es  moneda criptográfica, n f
  • fr  crypto-monnaie, n f
  • fr  monnaie chiffrée, n f
  • en  cryptocurrency, n

<Ciberseguretat > Criptomonedes>

Definición
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.