Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boleng roig, n m
ca pota de colom, n f sin. compl.
ca boleng, n m alt. sin.
ca bovina roja, n f alt. sin.
ca herba de cingle, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tinta, n f alt. sin.
ca herba del cingle, n f alt. sin.
ca onosma bona, n f alt. sin.
ca orcaneta, n f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peucolom, n m alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca raspeta, n f alt. sin.
ca roja marina, n f alt. sin.
ca bolenc, n m var. ling.
nc Alkanna tinctoria (L.) Tausch
nc Anchusa tinctoria L. sin. compl.
nc Alkanna lehmannii (Tineo) A. DC. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

ca cèl·lula diana, n f
es célula diana, n f
es célula blanco [MX], n f sin. compl.
fr cellule cible, n f
gl célula albo, n f
it cellula bersaglio, n f
pt célula "target" [PT], n f
pt célula alvo [PT], n f
pt célula-alvo [BR], n f
ro celula ţintă, n f
en target cell

<Sida > Virus de la immunodeficiència humana (VIH) > Acció del VIH sobre el sistema immunitari>

Definición

Cèl·lula que és objectiu de destrucció selectiva per als limfòcits T citotòxics, les cèl·lules NK, els anticossos, el complement o les limfocines.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca calamars trossejats i guisats amb la tinta
es calamares troceados y guisados en su tinta
fr calmars en morceaux cuisinés à l'encre
it calamari spezzettati in umido nel loro inchiostro
en squid pieces stewed in their ink
de Tintenfischstückchen in der eigenen Tinte

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca calamarsons amb la tinta
es chipirones en su tinta
fr encornets à l'encre
it calamaretti nel loro inchiostro
en small squid in their ink
de kleine Tintenfische in der eigenen Tinte

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca calamarsons amb oli de la seva tinta
es chipirones con aceite de su tinta
fr encornets à l'huile d'encre
it calamaretti con olio del loro inchiostro
en small squid in their ink oil
de kleine Tintenfische mit Öl aus der eigenen Tinte

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca colorant de nous, n m
es nogalina, n f
fr brou de noix, n m
en walnut stain, n
eu intxaur-tinta, n

<Fusteria > Materials>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca crema de llenties vermelles amb popets, sípia i cruixent de tinta
es crema de lentejas rojas con pulpitos, sepia y crujiente de tinta
fr crème de lentilles rouges aux petits poulpes, à la seiche et au croustillant d'encre
it vellutata di lenticchie rosse con polipetti, seppia e croccante di nero di calamaro
en cream of red lentils soup with baby octopuses, cuttlefish and crunchy ink
de rote Linsencremesuppe mit Babykraken, Tintenfisch und knuspriger Tinte

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca crema tèbia de llenties vermelles amb tires de calamar, popets saltats i cruixent de tinta amb almívar
es crema templada de lentejas rojas con tiras de calamar, pulpitos salteados y crujiete de tinta de calamar con almíbar
fr crème tiède de lentilles rouges aux bandes de calmar, aux petits poulpes sautés et au croustillant d'encre au sirop
it crema tiepida di lenticchie rosse con strisce di calamaro, polipetti saltati e croccante di nero di calamaro allo sciroppo
en red lentils warm cream with squid strips, sautéed baby octopuses and crunchy ink with syrup
de lauwarme rote Linsencremesuppe mit Tintenfischstreifen, sautierten Babykraken und knuspriger Tinte mit Sirup

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca figuera de tinta, n f
ca figuereta de moro, n f alt. sin.
nc Opuntia microdasys (Lehm.) Pfeiff.

<Botànica > cactàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

ca garnatxa negra, n m/f
ca garnatxa, n m/f sin. compl.
ca lledoner negre, n m sin. compl.
es garnacha tinta, n f
fr grenache, n f
it cannonao, n m
it tocai rosso, n m
pt garnacha, n f
en Grenache, n

<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>

Definición

1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, resistent a la secada.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa negra, de maduració tardana, gros, compacte, troncocònic i amb els grans mitjans, de color moradenc i amb la pell fina.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa negra, amb poc cos, poc àcid, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma de confitura i espècies, que se sol utilitzar per a cupatges i per a fer vins dolços.

Nota

1. La denominació catalana lledoner negre s'utilitza especialment a l'Empordà.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa. Localment, en algunes comarques de Girona, també s'utilitza la denominació catalana gironet (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
Criteris aplicats:

S'aproven les denominacions garnatxa negra i lledoner negre com a sinònims de la forma normativa garnatxa, la primera (garnatxa negra) com a denominació principal, pels motius següents:

·totes tres formes es documenten ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades com a designacions d'aquesta varietat;

·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) és adequada i se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és garnatxa negra, tenint en compte que també hi ha la garnatxa blanca, la garnatxa peluda, la garnatxa tintorera, etc.; garnatxa negra és, de fet, la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i a l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;(1)

·els especialistes admeten, de tota manera, garnatxa com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, a la garnatxa negra (és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en moltes altres obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit; en els diccionaris francesos i anglesos la unitat grenache també s'usa com a genèric de garnatxa negra);

·pel que fa a lledoner negre, és també una forma força utilitzada, especialment a l'Empordà;(2)

·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

Es descarta la forma giró, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat, perquè en realitat fa referència a una varietat diferent, que actualment només es conrea de manera experimental, segons els especialistes. La forma gironet, en canvi, derivada segurament de giró, sí que s'aplica a la garnatxa negra en algunes comarques gironines.

(1)El genèric garnatxa no es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), ni tampoc el fa servir l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, que sí recull en canvi, garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa negra, garnatxa roja, garnatxa gris (sic) i garnatxa tintorera.

(2)En la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) es documenta la forma lladoner (sic) per a designar aquesta varietat, juntament amb garnatxa negra.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "tinta" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota