Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tinta" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia als colorants, n f
- ca al·lèrgia a les tintures, n f sin. compl.
- ca al·lèrgia als tints, n f sin. compl.
- en allergy to dye, n
- cod 418545001
<Al·lergologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aplicar tint amb la pinta, v tr
- es aplicar con el peine
- fr balayage
- en highlight with the comb, to
<Imatge personal > Perruqueria>
Definición
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bany, n m
- es tinte, n m
- fr teinture, n f
- en stain, n
- eu tindu, n
<Fusteria > Materials>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barbes, n f pl
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- nc Cuscuta europaea L.
- nc Cuscuta major DC. var. ling.
<Botànica > convolvulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barbes, n f pl
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- nc Cuscuta europaea L.
- nc Cuscuta major DC. var. ling.
<Botànica > convolvulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bova, n f
- ca cabeçuda, n f alt. sin.
- ca castanyola, n f alt. sin.
- ca jonça, n f alt. sin.
- ca jonca diforme, n f alt. sin.
- ca junça bova, n f alt. sin.
- ca junça diforme, n f alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- ca jóncera, n f var. ling.
- ca junça-bova, n f var. ling.
- nc Cyperus difformis L.
<Botànica > ciperàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
