Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tronat" dentro de todas las áreas temáticas
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no s'ha trobat l'element amb el nom especificat
- en the item with the specified name wasn't found
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no s'ha trobat l'element de la cerca
- en the search item was not found
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no s'ha trobat la informació de la versió del sistema operatiu
- en unable to find the operating system version information
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no s'han pogut copiar els fitxers perquè no s'ha trobat cap dispositiu d'enregistrament
- en the files cannot be copied because no recording device was found
<Localització > Fraseologia>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no s'han trobat resultats
- en no results found
<Localització > Fraseologia>
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca oli bromat, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivereta, n f
- ca albena, n f sin. compl.
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aligustre, n m alt. sin.
- ca alquena, n f alt. sin.
- ca escanyacabres, n m alt. sin.
- ca llampuga, n f alt. sin.
- ca llampuga blanca, n f alt. sin.
- ca macaleva, n f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca oliveta, n f alt. sin.
- ca sangony blanc, n m alt. sin.
- ca troana, n f alt. sin.
- ca alenga, n f var. ling.
- ca alenya, n f var. ling.
- ca aulivereta, n f var. ling.
- nc Ligustrum vulgare L.
<Botànica > oleàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivereta, n f
- ca albena, n f sin. compl.
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aligustre, n m alt. sin.
- ca alquena, n f alt. sin.
- ca escanyacabres, n m alt. sin.
- ca llampuga, n f alt. sin.
- ca llampuga blanca, n f alt. sin.
- ca macaleva, n f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca oliveta, n f alt. sin.
- ca sangony blanc, n m alt. sin.
- ca troana, n f alt. sin.
- ca alenga, n f var. ling.
- ca alenya, n f var. ling.
- ca aulivereta, n f var. ling.
- nc Ligustrum vulgare L.
<Botànica > oleàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca osseta
- cod рон æвзаг (Iron æwzag)
- cod ронау (Ironau)
- ar الأوستية
- cy Oseteg
- de Ossetisch
- en ossete
- en Ossetian
- en Ossetic
- es osetio
- eu osetiera
- eu ossetiera sin. compl.
- fr ossète
- gn osetio
- it osseto
- ja オセット語
- nl Ossetisch
- pt osseto
- ru Осетинский язык
- zh 奥塞梯语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>
Definición
L'osseta té dos blocs dialectals:
- digor o osseta occidental, que és el dialecte més arcaic i es parla a Ossètia Septentrional,
- iron o osseta oriental, que és la base de la llengua estàndard i es parla a la zona oriental d'Ossètia Septentrional i a Ossètia Meridional.
A la República d'Ossètia Septentrional, l'osseta és la llengua de comunicació oral, familiar i comunitària, a les zones rurals. A les ciutats, generalment s'utilitza el rus. Tots els parlants nadius són bilingües. En general la llengua es transmet de pares a fills. El sistema educatiu inclou l'osseta com a assignatura des de 1940 i, des de 1990, és també vehicular de l'ensenyament. També té certa presència a la universitat.
A Ossètia Meridional, l'osseta també s'ensenya a les escoles com a assignatura, encara que les llengües d'ensenyament són el rus o el georgià.
El primer llibre publicat en osseta fou un catecisme eslau que aparegué el 1798 a Moscou, escrit en alfabet ciríl·lic. El 1844 s'edità la primera gramàtica d'aquesta llengua i el 1906 aparegué el primer diari, l'Iron gazet. Hi ha publicacions en osseta en totes les àrees culturals. Un dels temes literaris principals dels autors i poetes ossetes han estat les sagues Nart, una rica tradició oral folklòrica de contes mitològics compartida per diverses nacionalitats del Caucas.
Hi ha també grups de parlants a Alemanya, Azerbaidjan, Kazakhstan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, Ucraïna i Uzbekistan, principalment.
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pas trenat, n m
- es paso trenzado
<Arts > Dansa>
