Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pitanet, n m
ca ruca, n f alt. sin.
nc Carrichtera annua (L.) DC.
nc Vella annua L. sin. compl.
nc Carrichtera vellae DC. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pitanet, n m
ca ruca, n f alt. sin.
nc Carrichtera annua (L.) DC.
nc Vella annua L. sin. compl.
nc Carrichtera vellae DC. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca porc marí, n m
ca bernadet, n m sin. compl.
ca centrina, n f sin. compl.
ca escató, n m sin. compl.
ca gorrí de la mar, n m sin. compl.
ca peix xovato, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porc de la mar, n m sin. compl.
ca porc de mar, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca truja, n f sin. compl.
ca porc marin, n m var. ling.
ca porch, n m var. ling.
ca porch de mar, n m var. ling.
ca porch marí, n m var. ling.
nc Oxynotus centrina
nc Centrina centrina var. ling.
nc Centrina salviani var. ling.
nc Centrina vulpecula var. ling.
nc Squalus centrina var. ling.
es cerdo de mar
es cerdo marino
es mielga
fr centrine
fr centrine commune
it centrina
en angular rough shark
en centrina shark
de Meersau

<Taurons > Oxinòtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca porc marí, n m
ca bernadet, n m sin. compl.
ca centrina, n f sin. compl.
ca escató, n m sin. compl.
ca gorrí de la mar, n m sin. compl.
ca peix xovato, n m sin. compl.
ca porc, n m sin. compl.
ca porc de la mar, n m sin. compl.
ca porc de mar, n m sin. compl.
ca porquet, n m sin. compl.
ca truja, n f sin. compl.
ca porc marin, n m var. ling.
ca porch, n m var. ling.
ca porch de mar, n m var. ling.
ca porch marí, n m var. ling.
nc Oxynotus centrina
nc Centrina centrina var. ling.
nc Centrina salviani var. ling.
nc Centrina vulpecula var. ling.
nc Squalus centrina var. ling.
es cerdo de mar
es cerdo marino
es mielga
fr centrine
fr centrine commune
it centrina
en angular rough shark
en centrina shark
de Meersau

<Taurons > Oxinòtids>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca porc marí, n m
ca porc, n m sin. compl.
ca truja, n f sin. compl.
es cerdo de mar, n m
es cerdo marino, n m
fr centrine, n f
it centrina, n f
en centrina shark, n
de Meersau, n f
nc Oxynotus centrina

<Zoologia > Peixos>

Definición

Peix de la família dels esquàlids, que pot atènyer 2 m de llargada, amb el cos de secció triangular, les dues aletes dorsals amb una espina molt forta inserida a la part central i projectada cap endavant, i el ventre flàccid.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca porqueta, n f
ca aranya del bon Jesús, n f sin. compl.
ca bouet de Sant Antoni, n m sin. compl.
ca caterineta, n f sin. compl.
ca cuc de Sant Antoni, n m sin. compl.
ca cuca de la Mare de Déu, n f sin. compl.
ca cuqueta del bon Jesús, n f sin. compl.
ca gallinorba, n f sin. compl.
ca gitano, n m sin. compl.
ca marraco, n m sin. compl.
ca marrameu, n m sin. compl.
ca muleta del bon Jesús, n f sin. compl.
ca oriol, n m sin. compl.
ca panerola, n f sin. compl.
ca pastera, n f sin. compl.
ca paternostrera, n f sin. compl.
ca porquet de Sant Antoni, n m sin. compl.
ca somereta, n f sin. compl.
ca trugeta, n f sin. compl.
ca truja, n f sin. compl.
es cochinilla de humedad
fr cloportes
en sowbugs

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición

Crustaci isòpode terrestre del grup Oniscoideus com ara les espècies Armadillium, Porcellio o Oniscus, que viu en el sòl i es cabdella quan se'l toca o es veu en perill.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca portapaleta, n m
es camión elevador para paletas
fr transpalette
en pallet truck

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definición

Vehicle destinat específicament al transport de mercaderies muntades sobre paletes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca portapalets, n m
ca transpalet, n m
es transpaleta
fr transpalette
it transpalette
en low lift pallet truck
en pallet truck
en transpallet
de Gabelhubwagen

<Transports > Manipulació de materials>

Definición

Carretó proveït d'una forca de dos braços horitzontals que es pot aixecar uns quants centímetres de terra, destinat a traslladar càrregues paletitzades.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ravenissa blanca, n f
ca cap blanc, n m alt. sin.
ca caps blancs, n m pl alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró blanc, n m alt. sin.
ca citrons, n m pl alt. sin.
ca eruga silvestre, n f alt. sin.
ca erviana, n f alt. sin.
ca erviana blanca, n f alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca herbes blanques, n f pl alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell blanc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa comuna, n f alt. sin.
ca ravenisses, n f pl alt. sin.
ca ravenisses blanques, n f pl alt. sin.
ca ruca, n f alt. sin.
ca arviana, n f var. ling.
ca capblancs, n m pl var. ling.
ca citró, n f var. ling.
ca garbiana blanca, n f var. ling.
ca ravanell, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
ca raveníssia, n f var. ling.
ca revenell, n m var. ling.
nc Diplotaxis erucoides (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ravenissa blanca, n f
ca cap blanc, n m alt. sin.
ca caps blancs, n m pl alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró blanc, n m alt. sin.
ca citrons, n m pl alt. sin.
ca eruga silvestre, n f alt. sin.
ca erviana, n f alt. sin.
ca erviana blanca, n f alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca herbes blanques, n f pl alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell blanc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa comuna, n f alt. sin.
ca ravenisses, n f pl alt. sin.
ca ravenisses blanques, n f pl alt. sin.
ca ruca, n f alt. sin.
ca arviana, n f var. ling.
ca capblancs, n m pl var. ling.
ca citró, n f var. ling.
ca garbiana blanca, n f var. ling.
ca ravanell, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
ca raveníssia, n f var. ling.
ca revenell, n m var. ling.
nc Diplotaxis erucoides (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "truca" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición