Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "trull" dentro de todas las áreas temáticas

espiga d'aigua espiga d'aigua

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espiga d'aigua, n f
  • ca  espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
  • ca  llapó fullat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rull, n m alt. sin.
  • ca  potamogèton cresp, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  aserrada, n f var. ling.
  • ca  plantatge reüll, n m var. ling.
  • nc  Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

espiga d'aigua espiga d'aigua

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espiga d'aigua, n f
  • ca  espiga d'aigua crespa, n f alt. sin.
  • ca  llapó fullat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge rull, n m alt. sin.
  • ca  potamogèton cresp, n m alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrada d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  aserrada, n f var. ling.
  • ca  plantatge reüll, n m var. ling.
  • nc  Potamogeton crispus L.

<Botànica > potamogetonàcies>

lletsó de paret lletsó de paret

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó de paret, n m
  • ca  lletsó fi, n m sin. compl.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  lletissó, n m alt. sin.
  • ca  lletissons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cardina, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cingle, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de marge, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de mur, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de parreta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pastor, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de penya, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigot, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pic, n m alt. sin.
  • ca  lletsó menut, n m alt. sin.
  • ca  lletsó petit, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rull, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rullet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó ver, n m alt. sin.
  • ca  lletsons, n m pl alt. sin.
  • ca  pic de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  allicsó, n m var. ling.
  • ca  allissó, n m var. ling.
  • ca  llacsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llacsó menut, n m var. ling.
  • ca  llantaïm, n m var. ling.
  • ca  llecsó, n m var. ling.
  • ca  llecsons petits, n m pl var. ling.
  • ca  llició, n m var. ling.
  • ca  llicsió de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de marge, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llicsó de parreta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pastor, n m var. ling.
  • ca  llicsó de penya, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigot, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigotero, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiu, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiueta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pic, n m var. ling.
  • ca  llicsó fi, n m var. ling.
  • ca  llicsó petit, n m var. ling.
  • ca  llicsó rull, n m var. ling.
  • ca  llicsó rullet, n m var. ling.
  • ca  llicsó ver, n m var. ling.
  • ca  llinsó, n m var. ling.
  • ca  llisó, n m var. ling.
  • ca  llisons, n m pl var. ling.
  • ca  llitsó, n m var. ling.
  • ca  llitsó bo, n m var. ling.
  • ca  llitsó de mur, n m var. ling.
  • ca  llitsons, n m pl var. ling.
  • ca  llixó, n m var. ling.
  • ca  llixó de single, n m var. ling.
  • nc  Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

lletsó de paret lletsó de paret

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó de paret, n m
  • ca  lletsó fi, n m sin. compl.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  lletissó, n m alt. sin.
  • ca  lletissons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cadernera, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cameta de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cardina, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de cingle, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de fulla de pic de pardal, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de marge, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de mur, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de parreta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pastor, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de penya, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigot, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdigoter, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de perdiueta, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de pic, n m alt. sin.
  • ca  lletsó menut, n m alt. sin.
  • ca  lletsó petit, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rull, n m alt. sin.
  • ca  lletsó rullet, n m alt. sin.
  • ca  lletsó ver, n m alt. sin.
  • ca  lletsons, n m pl alt. sin.
  • ca  pic de pardalet, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  allicsó, n m var. ling.
  • ca  allissó, n m var. ling.
  • ca  llacsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llacsó menut, n m var. ling.
  • ca  llantaïm, n m var. ling.
  • ca  llecsó, n m var. ling.
  • ca  llecsons petits, n m pl var. ling.
  • ca  llició, n m var. ling.
  • ca  llicsió de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó de cameta de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de fulla de pic de pardal, n m var. ling.
  • ca  llicsó de marge, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pardalet, n m var. ling.
  • ca  llicsó de paret, n m var. ling.
  • ca  llicsó de parreta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pastor, n m var. ling.
  • ca  llicsó de penya, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigot, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdigotero, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiu, n m var. ling.
  • ca  llicsó de perdiueta, n m var. ling.
  • ca  llicsó de pic, n m var. ling.
  • ca  llicsó fi, n m var. ling.
  • ca  llicsó petit, n m var. ling.
  • ca  llicsó rull, n m var. ling.
  • ca  llicsó rullet, n m var. ling.
  • ca  llicsó ver, n m var. ling.
  • ca  llinsó, n m var. ling.
  • ca  llisó, n m var. ling.
  • ca  llisons, n m pl var. ling.
  • ca  llitsó, n m var. ling.
  • ca  llitsó bo, n m var. ling.
  • ca  llitsó de mur, n m var. ling.
  • ca  llitsons, n m pl var. ling.
  • ca  llixó, n m var. ling.
  • ca  llixó de single, n m var. ling.
  • nc  Sonchus tenerrimus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llistó, n m
  • ca  gerber, n m sin. compl.
  • ca  cerver, n m alt. sin.
  • ca  cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs cerver, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de botgeta, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llistó, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rull, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rullet, n m alt. sin.
  • ca  fenasset, n m alt. sin.
  • ca  fenassó, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  pallenc, n m alt. sin.
  • ca  rostoll, n m alt. sin.
  • ca  serrallet, n m alt. sin.
  • ca  fanal cerverol, n m var. ling.
  • ca  fenàs reüll, n m var. ling.
  • ca  fenàs rutllet, n m var. ling.
  • ca  serrello, n m var. ling.
  • ca  server, n m var. ling.
  • ca  servero, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
  • nc  Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
  • nc  Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

llistó llistó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llistó, n m
  • ca  gerber, n m sin. compl.
  • ca  cerver, n m alt. sin.
  • ca  cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal cerverol, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs cerver, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de botgeta, n m alt. sin.
  • ca  fenàs llistó, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rull, n m alt. sin.
  • ca  fenàs rullet, n m alt. sin.
  • ca  fenasset, n m alt. sin.
  • ca  fenassó, n m alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  pallenc, n m alt. sin.
  • ca  rostoll, n m alt. sin.
  • ca  serrallet, n m alt. sin.
  • ca  fanal cerverol, n m var. ling.
  • ca  fenàs reüll, n m var. ling.
  • ca  fenàs rutllet, n m var. ling.
  • ca  serrello, n m var. ling.
  • ca  server, n m var. ling.
  • ca  servero, n m var. ling.
  • nc  Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.
  • nc  Brachypodium plukenetii P. Beauv. var. ling.
  • nc  Brachypodium ramosum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

mató mató

<Productes alimentaris sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  mató, n m
  • ca  brossat, n m sin. compl.
  • ca  brull, n m sin. compl.
  • ca  recuit, n m sin. compl.
  • es  requesón
  • fr  fromage blanc
  • en  cottage cheese

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

mató mató

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  mató, n m
  • ca  brossat, n m sin. compl.
  • ca  brull, n m sin. compl.
  • ca  recuit, n m sin. compl.
  • es  requesón, n m
  • fr  caillé, n m
  • fr  fromage blanc, n m
  • pt  queijo branco, n m
  • pt  requeijão, n m
  • en  cottage cheese, n
  • en  curd, n
  • en  milk curd, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Làctics>

pala plana pala plana

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pala plana, n f
  • ca  aplanador, n m sin. compl.
  • ca  fregadora, n f sin. compl.
  • es  llana
  • es  trulla

<Construcció>

Definición
Eina d'estendre que consisteix en una planxa metàl·lica de vores rectes o dentades amb un agafador situat al centre que serveix per a estendre un material tou com ara el morter, el guix, etc.

Nota

  • Talotxa petita.
pala plana pala plana

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pala plana, n f
  • ca  aplanador, n m sin. compl.
  • ca  fregadora, n f sin. compl.
  • es  llana
  • es  trulla
  • fr  taloche
  • en  plasterer's trowel
  • de  Glättkelle

<Construcció>