Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tupè" dentro de todas las áreas temáticas
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?
- es (n-tupla) n-pla, n f
- es (n-tupla) n-tupla, n f
- es (n-tupla) n-tuplo, n m
- es (n-tupla, tupla) tupla, n f
- fr (n-tupla) n-uple, n m
- fr (n-tupla, tupla) n-uplet, n m
- fr (tupla) nuplet, n m
- fr (tupla) uplet, n m
- it (n-tupla) n-pla, n f
- it (n-tupla) n-upla, n f
- it (n-tupla, tupla) tupla, n f
- en (n-tupla) n-tuple, n
- en (n-tupla, tupla) tuple, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definición
- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.
- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.
Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).
Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.
Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.
En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.
També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de n-tuple i tuple al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De tuple a tupla, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/185/).
<Matemàtiques>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI n-tupla, n-pla, n-tuple, n-upla, n-uple, n-uplet, tupla, tuple, upla, uple o uplet?
- es (n-tupla) n-pla, n f
- es (n-tupla) n-tupla, n f
- es (n-tupla) n-tuplo, n m
- es (n-tupla, tupla) tupla, n f
- fr (n-tupla) n-uple, n m
- fr (n-tupla, tupla) n-uplet, n m
- fr (tupla) nuplet, n m
- fr (tupla) uplet, n m
- it (n-tupla) n-pla, n f
- it (n-tupla) n-upla, n f
- it (n-tupla, tupla) tupla, n f
- en (n-tupla) n-tuple, n
- en (n-tupla, tupla) tuple, n
<Matemàtiques>
Definición
- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.
- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.
Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).
Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.
Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.
En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.
També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de n-tuple i tuple al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, De tuple a tupla, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/185/).
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca a ran, adj
- es a tope, adj
- fr au bout, adj
- en butt, adj
- eu mugara, adj
- eu topeka, adj
<Fusteria > Construccions>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a topar, adv
- es a tope
- fr bout à bout
- en end to end
- de Stoßverbindung
- de Stumpfverbindung
<Construcció>
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acció tampó, n f
- es acción tampón
- es acción tope
- fr action tampon
- en buffer action
- en tampon action
<Disciplines de suport > Química>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acordar, v tr
- es acordar
- en tune, to
<Música>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afinar, v tr
- es afinar
- en tune, to
<Música>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afinar, v tr
- es afinar
- en play in tune, to
<Música>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afinar, v intr
- es afinar
- en play in tune, to
- en sing in tune, to
<Música>
Definición
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aire, n m
- es aire
- en tune
<Música>
