Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "valor" dentro de todas las áreas temáticas

valor valor

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  valor, n m
  • es  valor
  • fr  valeur
  • en  valeur
  • en  value

<Lingüística>

Definición
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, sentit d'una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l'interior d'un sistema lingüístic.

Nota

  • Des d'aquesta perspectiva, la llengua és concebuda com un sistema d'elements independents que assoleixen un valor determinat a partir de les relacions sintagmàtiques i paradigmàtiques que s'estableixen entre ells. S'oposa a significat, que es defineix per referència al món material, a la substància.
valor valor

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  valor, n m
  • es  valor
  • fr  valeur
  • en  valeur
  • en  value

<Lingüística>

Definición
En les gramàtiques d'unificació, cadascuna de les possibles especificacions que pot assolir un tret determinat.

Nota

  • Segons el nombre de realitzacions que puga assolir es parlarà de valor monari, binari, ternari i, en general, n-ari. El tret [persona], per exemple, té un valor ternari, per tal com pot assolir els valors de primera, segona o tercera persona.
valor valor

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  valor, n m
  • es  valor, n m
  • fr  valeur, n f
  • en  value, n

<Metodologia > Bases epistemològiques>

Definición
Puntuació o nivell que pot prendre una variable quantitativa.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  valor, n m
  • es  valor, n m
  • en  value, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus>

Definición
Qualitat d'un bé que el fa mereixedor de ser equiparat a una certa quantitat de diners.

Nota

  • Segons la teoria del valor treball, de l'economia clàssica, el valor d'una mercaderia depèn del treball socialment necessari per a produir-la.
valor valor

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  valor, n m
  • es  valor, n m
  • en  value, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus>

Definición
Qualitat d'un bé que el fa mereixedor de ser equiparat a una certa quantitat de diners.

Nota

  • Segons la teoria del valor treball, de l'economia clàssica, el valor d'una mercaderia depèn del treball socialment necessari per a produir-la.
valor valor

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  valor, n m
  • es  valor, n m
  • fr  valeur, n f
  • en  value, n

<Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió>

Definición
Ideal interioritzat, creença o afirmació del món estructurada de manera complexa i relativament duradora que implica una posició ètica i un comportament.
valor d'una magnitud valor d'una magnitud

<Física > Metrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  valor d'una magnitud, n m
  • ca  valor, n m sin. compl.
  • es  valor
  • es  valor de una magnitud sin. compl.
  • fr  valeur
  • fr  valeur d'une grandeur sin. compl.
  • pt  valor
  • en  quantity value
  • en  value sin. compl.
  • en  value of a quantity sin. compl.
  • cod  1.19

<Metrologia > Magnituds i unitats>

Definición
Conjunt d'un nombre i una referència que constitueixen l'expressió quantitativa d'una magnitud.

Exemple 1: Longitud d'una barra determinada: 5,34 m o 534 cm

Exemple 2: Massa d'un cos determinat: 0,152 kg o 152 g

Exemple 3: Curvatura d'un arc determinat: 112 m1

Exemple 4: Temperatura Celsius d'una mostra determinada: −5 oC

Exemple 5: Impedància elèctrica d'un element de circuit determinat a una freqüència determinada, on j és la unitat imaginària: (7 + 3j) Ω

Exemple 6: Índex de refracció d'una mostra determinada de vidre: 1,32

Exemple 7: Duresa Rockwell C d'una mostra determinada: 43,5 HRC

Exemple 8: Fracció de massa de cadmi en una mostra determinada de coure: 3 μg/kg o 3 x 10-9

Exemple 9: Molalitat de Pb2+ en una mostra determinada d'aigua: 1,76 μmol/kg

Exemple 10: Concentració arbitrària de quantitat de substància de lutropina en una mostra determinada de plasma sanguini humà fent servir el patró internacional 80/552 de l'Organització Mundial de la Salut): 5,0 UI/L, on UI significa unitat internacional de l'OMS

Nota

  • 1. Segons el tipus de referència, el valor d'una magnitud és:

    - el producte d'un nombre i una unitat de mesura (vegeu els exemples 1, 2, 3, 4, 5, 8 i 9); la unitat u no s'indica generalment per a les magnituds de dimensió u (vegeu els exemples 6 i 8),
    - un nombre i la referència a un procediment de mesura (vegeu l'exemple 7) o
    - un nombre i un material de referència (vegeu l'exemple 10).
  • 2. El nombre pot ser complex (vegeu l'exemple 5).
  • 3. El valor d'una magnitud pot representar-se de diverses maneres (vegeu els exemples 1, 2 i 8).
  • 4. En el cas de magnituds vectorials o tensionals, cada component té un valor.

    Exemple: Força que actua en una partícula determinada, per exemple en coordenades cartesianes (Fx; Fy; Fz) = (-31,5; 43,2; 17,0) N.
valor d'una magnitud valor d'una magnitud

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  valor d'una magnitud, n m
  • ca  valor, n m sin. compl.
  • es  valor
  • es  valor de una magnitud sin. compl.
  • fr  valeur
  • fr  valeur d'une grandeur sin. compl.
  • pt  valor
  • en  quantity value
  • en  value sin. compl.
  • en  value of a quantity sin. compl.
  • cod  1.19

<Metrologia > Magnituds i unitats>

Definición
Conjunt d'un nombre i una referència que constitueixen l'expressió quantitativa d'una magnitud.

Exemple 1: Longitud d'una barra determinada: 5,34 m o 534 cm

Exemple 2: Massa d'un cos determinat: 0,152 kg o 152 g

Exemple 3: Curvatura d'un arc determinat: 112 m1

Exemple 4: Temperatura Celsius d'una mostra determinada: −5 oC

Exemple 5: Impedància elèctrica d'un element de circuit determinat a una freqüència determinada, on j és la unitat imaginària: (7 + 3j) Ω

Exemple 6: Índex de refracció d'una mostra determinada de vidre: 1,32

Exemple 7: Duresa Rockwell C d'una mostra determinada: 43,5 HRC

Exemple 8: Fracció de massa de cadmi en una mostra determinada de coure: 3 μg/kg o 3 x 10-9

Exemple 9: Molalitat de Pb2+ en una mostra determinada d'aigua: 1,76 μmol/kg

Exemple 10: Concentració arbitrària de quantitat de substància de lutropina en una mostra determinada de plasma sanguini humà fent servir el patró internacional 80/552 de l'Organització Mundial de la Salut): 5,0 UI/L, on UI significa unitat internacional de l'OMS

Nota

  • 1. Segons el tipus de referència, el valor d'una magnitud és:

    - el producte d'un nombre i una unitat de mesura (vegeu els exemples 1, 2, 3, 4, 5, 8 i 9); la unitat u no s'indica generalment per a les magnituds de dimensió u (vegeu els exemples 6 i 8),
    - un nombre i la referència a un procediment de mesura (vegeu l'exemple 7) o
    - un nombre i un material de referència (vegeu l'exemple 10).
  • 2. El nombre pot ser complex (vegeu l'exemple 5).
  • 3. El valor d'una magnitud pot representar-se de diverses maneres (vegeu els exemples 1, 2 i 8).
  • 4. En el cas de magnituds vectorials o tensionals, cada component té un valor.

    Exemple: Força que actua en una partícula determinada, per exemple en coordenades cartesianes (Fx; Fy; Fz) = (-31,5; 43,2; 17,0) N.

<Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • fr   n m
  • en  
  • en  

<Física > Termes generals>

Definición

Nota