Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "vel" dentro de todas las áreas temáticas
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gra d'ordi, n m
- es V de trazador, n f
- fr bloc en V, n m
- en Vee block, n
- de V-Halter, n m
<Enginyeria>
<Ciències de la Terra > Astronomia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca Guineueta, n f
- es Raposa, n f
- es Zorra, n f
- fr Petit Renard, n m
- en Fox, n
- sbl Vul
- nc Vulpecula
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definición
Nota
- La Guineueta conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta. L'estel principal, α-Vulpeculae, és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definición
Nota
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definición
Nota
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definición
Nota
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano, n m
- es helminto, n m
- es verme, n m
- fr helminthe, n m
- fr ver, n m
- en helminth, n
- en worm, n
<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
Definición
Nota
-
El grup dels helmints està format pels nematodes (cucs cilíndrics), els cestodes (cucs plans) i els trematodes (cucs plans amb forma de fulla).
La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la mel, n f
- ca herba de la prunel·la, n f alt. sin.
- ca herba de mel, n f alt. sin.
- ca herba del traïdor, n f alt. sin.
- ca herba mel, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba melosa, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca mel, n f alt. sin.
- ca meliques, n f pl alt. sin.
- ca prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
- ca prunella pirinenca, n f alt. sin.
- ca prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
- ca xaiets, n m pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
- nc Prunella hastifolia Brot. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la mel, n f
- ca herba de la prunel·la, n f alt. sin.
- ca herba de mel, n f alt. sin.
- ca herba del traïdor, n f alt. sin.
- ca herba mel, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba melosa, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca mel, n f alt. sin.
- ca meliques, n f pl alt. sin.
- ca prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
- ca prunella pirinenca, n f alt. sin.
- ca prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
- ca xaiets, n m pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
- nc Prunella hastifolia Brot. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca herpesvirus humà 4, n m
- ca virus d'Epstein-Barr, n m
- ca VEB, n m sigla
- es virus de Epstein-Barr, n m
- es herpesvirus humano 4 [MX], n m sin. compl.
- es VEB, n m sigla
- fr virus d'Epstein-Barr, n m
- fr herpèsvirus humain 4, n m sin. compl.
- fr VEB, n m sigla
- gl herpesvirus humano 4, n m
- gl virus de Epstein-Barr, n m
- gl VEB, n m sigla
- it virus Epstein-Barr, n m
- it VEB, n m sigla
- pt vírus de Epstein-Barr [PT], n m
- pt vírus Epstein Barr [BR], n m
- pt VEB, n m sigla
- ro virus Epstein-Barr, n m
- en Epstein-Barr virus
- en human herpesvirus 4
- en EB virus sin. compl.
- en EBV sigla
- en HHV-4 sigla
<Sida > Infecció pel VIH i sida > Signes i símptomes>
Definición
Nota
- 1. El Comité Internacional de Taxonomia de Virus recomana l'ús del terme herpesvirus humà 4 (Human herpesvirus 4) com a nom del virus. La forma virus d'Epstein-Barr, però, és la més estesa entre els especialistes i la més usada en les obres de divulgació. 2. L'herpesvirus humà 4 és el causant de la mononucleosi infecciosa.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca herpesvirus humà 4, n m
- ca virus d'Epstein-Barr, n m
- ca VEB, n m sigla
- es virus de Epstein-Barr
- es VEB sigla
- fr virus d'Epstein-Barr
- fr EBV sigla
- fr VEB sigla
- en Epstein-Barr virus
- en human herpesvirus 4
- en EBV sigla
- en HHV-4 sigla
<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>
Definición
Nota
- El virus d'Epstein-Barr causa la mononucleosi infecciosa.
