Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "vici" dentro de todas las áreas temáticas
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca grau VII, n m
- es grado VII
- fr degré VII
- en grade VII
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
Definición
<11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca grau VII, n m
- es grado VII
- fr degré VII
- en grade VII
<Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>
Definición
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca hemofília A adquirida, n f
- es hemofilia A adquirida, n f
- es deficiencia adquirida de factor VIII, n f sin. compl.
- es HAA, n f sigla
- fr hémophilie acquise A, n f
- fr déficit acquis en facteur VIII, n m sin. compl.
- en acquired hemophilia A, n
- en acquired factor VIII deficiency, n sin. compl.
- en AHA, n sigla
- cod 599480
<Malalties minoritàries > Malalties hematològiques no oncològiques>
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca hemofília A greu, n f
- es hemofilia A grave, n f
- fr hémophilie A sévère, n f
- en severe hemophilia A, n
- en severe congenital factor VIII deficiency, n sin. compl.
- cod 169802
<Malalties minoritàries > Malalties hematològiques no oncològiques>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n m sin. compl.
- es n m
- es n m
- fr n m
- en
- sbl
- sbl
<Física > Mecànica>
Definición
Nota
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Recerca, metodologia i estadística>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca in anima vili, loc llat
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definición
<Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca intoxicació per ricí, n f
<Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>
Definición
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Item senyor que'ls canceller e vice canceller vostres, n f
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Versió romancejada: «Item, senyor, que'ls canceller e vice canceller vostres [...] regesquen e ministren per vos Senyor la Justicia, servants la bona ordinacio de la vostra casa [...] en aquella millor forma que fer se deja, segons Usatges de Barçalona e constitucions e capitols de Cort de Cathalunya, usos, costums, privillegis, immunitas e libertats de quiscuna condicio, e de les universitats e dels singulars de aquellas, dret comú, equitat, e bona rao [...]; e quels dits vostres Canceller e Vicicanceller presents encontinent, e los esdevenidors, e Regent cancelleria, ans que usen de lur office sien tenguts de jurar solempnament, e los Vicicanceller e regent prestar homentge en poder vostre Senyor, tenir e observar lo present capitol a la letra, e tro los dits sagraments e homenatge sien prestats, tots actes per ells fahedors sien nulles. Plau al senyor Rey.» Es tracta d'una de les disposicions legals, ja que és una de les llei de Corts, molt significativa en l'evolució del dret històric català.
Es fa la distinció entre les diverses projeccions del dret específic de la terra catalana en el seu doble vessant d'un dret general (Usatges de Barcelona i legislació de Corts) i d'un dret local (usos, costums, privilegis, immunitats i llibertats de cada estament o dels habitants dels municipis). El dret general ocuparia la funció d'un sistema jurídic principal. El local, la d'un secundari i, per tant, aplicable si no hi hagués el general. Afirmació que no s'especifica de manera literal en el precepte, ja que ambdós drets apareixen situats en un nivell d'igualtat. A més, s'estableix la vigència a Catalunya d'un dret supletori, que és regulat pel dret comú, l'equitat i la bona raó.
La gran aportació d'aquesta llei de Corts es concreta en el reconeixement oficial dels drets romà i canònic, que ara adquireixen, per primera vegada, la condició de dret positiu, encara que amb caràcter supletori. Tenint en compte que el dret autòcton de Catalunya -sobretot en l'àmbit de les relacions juridicoprivades- és un dret no excessivament desenvolupat, el dret comú es convertirà en la pràctica, pel fet de ser un ordenament jurídic complet, en l'element formatiu essencial d'aquell dret. Per aquest motiu els juristes catalans de l'època baixmedieval insistiren tòpicament que s'havia d'acudir a les lleis romanes i al dret canònic. Segons el jurisconsult variava la manera de justificar l'aplicació d'aquests drets. La prohibició d'aplicar-los -establerta amb anterioritat pel monarca Jaume I en la constitució de les Corts de Barcelona del 1251, i que s'havia mostrat ineficaç des d'un punt de vista pràctic-, resultà aleshores derogada formalment pel capítol de cort del rei Martí, amb la qual cosa quedà demostrat que, dins les diferents projeccions de la legislació de Corts, totes presentaven el mateix rang, i s'aplicava el principi que la llei posterior deroga l'anterior.
En l'esmentat ordre de prelació de fonts no es parla, intencionadament, de les manifestacions legislatives emanades exclusivament del monarca, com és el cas, per mencionar el més rellevant, de les Pragmàtiques. La preterició no és casual i només té una explicació: a Catalunya el procés d'afirmació del pactisme es desenvolupa a partir de l'eclipsi de l'absolutisme. Ara bé, el dret supletori no només emanava del dret comú, el romà i el canònic, sinó també per l'equitat i la bona raó. Cal fixar l'abast d'aquests dos últims vocables. L'ordre de prelació de fonts, merament enumeratiu, del rei Martí, en la seva aplicació estricta, havia de comportar situacions d'inseguretat jurídica per a les parts que participaven en els processos judicials. El problema era que l'esmentat capítol no definia amb precisió què calia entendre per l'expressió universal de dret comú, en què, no es pot oblidar, s'engloben diversos drets especials, el romà i el canònic, entre els quals es produïen contradiccions. En cas que s'apliqués l'un o l'altre al mateix conflicte d'interessos, la solució podia ser -de fet, ho era en certs casos- diferent i fins i tot contrària.
La literatura jurídica posterior, i especialment T. Mieres, un dels jurisconsults catalans més prestigiosos del segle XV, en percebre el problema anterior i sempre proper a la realitat com a jurista pràctic que era, va diferenciar els elements integrants de l'expressió, excessivament global, dret comú, i va atorgar primacia al dret que contingués més equitat i bona raó. És a dir, utilitzà les últimes peces del dret supletori del capítol de cort del 1409, l'equitat i la bona raó, com a instrument per a resoldre les possibles contradiccions que l'aplicació dels drets plantejava en el fluir quotidià de la vida judicial. I com que l'equitat i la bona raó són sinònims de justícia, havia de prevalde el dret que, en cada situació particular, fos el més just, bé es tractés del romà o bé del canònic. Solament si es plantejaven dubtes sobre quina de les normes dels drets és la més justa, Mieres s'inclinà per donar la primacia al dret canònic, ja que, com ell mateix afirmava, «ha de presumir-se el canònic l'equitatiu, perquè no admet pecat, i les lleis no menysprearan imitar els sagrats cànons». La interpretació de Mieres s'incorporà al contingut del capítol XXXX de la Constitució de les primeres Corts celebrades a Barcelona l'any 1599, promulgada durant el regnat de Felip II de Catalunya. Des de llavors i pràcticament fins al dia d'avui (art. 5 Projecte de Compilació del 1955), i com a fruit del quefer professional de Mieres, dins el dret supletori del dret autòcton català preval l'aplicació preferent del dret canònic sobre el romà.
Aquesta Constitució, sancionant el que ja s'havia observat a la pràctica, defineix els criteris d'interpretació de l'equitat i estableix que, d'ara endavant, «sigui regulada, i d'acord amb els reglis del dret comú, i que aporten els Doctors sobri matèria de equitat», la qual cosa equival a identificar l'equitat amb el dret comú. Per tant, des del regnat de Martí I l'Humà, es fixaren les bases jurídiques perquè en la terra catalana la vida es desenvolupés en el culte al dret romà. - V. t.: constitució de cort n f
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Limenitis archippus
- fr sylvain royal
- fr vice-roi
- en viceroy
- nc Limenitis achippus
<Zoologia > Insectes>
Definición
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llonganissa de Vic
- es longaniza de Vic
- fr llonganissa de Vic (saucisse catalane de viande de porc assaisonnée)
- it llonganissa di Vic (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
- en llonganissa from Vic (Catalan dry-cured pork sausage)
- de Llonganissa de Vic (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)
<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>
